Les dues setmanes que encara queden per constituir el nou Consell Comarcal del Ripollès es presenten amb la incògnita de la persistència o no de l’acord que a mitjans de juny van escenificar Esquerra i Junts, però que va trontollar després de l’espectacle que, amb el bloc d’esquerres (ERC-PSC-CUP) per una banda i Junts per l’altra, va acabar donant l’alcaldia de Ripoll a l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols.
El pacte està congelat en espera que els partits implicats en la política local de Ripoll trobin sortida a la problemàtica municipal.
Mentre que Orriols completarà quinze dies com a alcaldessa, les ferides obertes entre Junts i ERC a Ripoll busquen formes de sanació en una reunió aquesta mateixa setmana de totes dues formacions, amb la mirada atenta de les respectives executives. La complexitat de la situació en complica el desenllaç.
D’una banda, perquè les perspectives obertes donen per ara la futura representació tant de Ripoll en cas de moció de censura com del Consell Comarcal als republicans; d’una altra, perquè Manoli Vega ha reiterat que Junts per Ripoll serà qui decideixi el que acaba fent el partit al municipi, sense ingerències superiors.
I mentre que a Ripoll tant els socialistes com Alternativa per Ripoll-CUP són socis fonamentals per un hipotètic canvi en l’alcaldia, en l’àmbit comarcal ERC prefereix Junts en lloc dels partits d’esquerres amb els quals també sumaria majoria.
Qui sembla descartat pel Consell és MES, que formava part de l’últim equip de govern, però on les diferències que en l’àmbit santjoaní mantenen Ramon Roqué i el republicà Sergi Albrich semblen irreconciliables. Un acord entre ERC i Junts a l’ens comarcal també podria generar companys de viatge insòlits segons en quina situació quedi la governabilitat a Ripoll i qui en siguin els representants comarcals.
La intenció d’ERC és fer pública la presidència del Consell la setmana entrant, potser fins i tot amb un híbrid de dos anys per a l’alcalde de Llanars, Amadeu Rosell, i dos més per a Albrich. Ara bé, la solució pot anar fins i tot per més llarg, com si el trencaclosques de l’alcaldia ripollesa que va acabar estampat a la paret del consistori s’hagués traslladat a l’àmbit supramunicipal.
Ara, però, els partits tenen una variable diabòlica sobre la taula: un cop assolida l’alcaldia per part d’Aliança Catalana, són conscients que qualsevol alternativa haurà de tenir fonaments sòlids i una excusa potent per tal que els ripollesos l’acabin comprant.
