“És convenient aprovar pressupostos, tant a Espanya com a Catalunya”

A més a més de regidor a l’Ajuntament de Manlleu des del 2015 –aquest mandat, amb responsabilitats de govern– Toni Poyato és diputat del PSC al Parlament. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, repassa els set mesos transcorreguts des que va assumir el càrrec. Quan es va asseure per primer cop a l’hemicicle, el juny passat, no estava clar que no hi hagués repetició electoral. Li sembla una altra vida?Era ahir mateix, perquè han passat pocs mesos, però pel mig hi ha hagut tantes coses que sembla que faci molt més temps. Afortunadament de repetició electoral no n’hi ha hagut. Les dinàmiques del Parlament són molt diferents de les municipals?Absolutament. Els protocols i la litúrgia van encara més a poc a poc, al cap i a la fi es tracta de la cambra que elabora les lleis. Acostumat a l’acció diària, tot va lent. Des de fora només es veu l’hemicicle, però de feina a darrere n’hi ha moltíssima. Com definiria aquesta legislatura? Què l’està marcant?El canvi. El president Illa va dir molt seriosament que volia portar a terme la tercera transició. S’està notant en una aposta decidida pel diàleg i l’acord i, d’aquí, tot un canvi de paradigma. Com es van trobar les institucions catalanes?Aturades. Portàvem 10 anys de paràlisi. No voldria que se’m mal interpretés, però veníem de molt politiqueig i poca política. Tornar a engegar el país no ha sigut fàcil, però en aquests nou mesos hem tirat molta feina endavant i hem posat les bases d’un futur que comença a donar fruits. Dilluns s’avançava en el traspàs de Rodalies, fa unes setmanes es va anunciar que a partir del setembre els Mossos tindran les competències de seguretat en ports i aeroports... Concessions a ERC i Junts. Per què? Assegurar que s’aprovin els pressupostos estatals?Aprovar els pressupostos és convenient, tant a Espanya com a Catalunya, però tots els acords tenen com a base que són bons per a Catalunya. El traspàs de Rodalies és una necessitat, igual que el desenvolupament dels Mossos o créixer en infraestructures. Hem passat una dècada sense fer política. Ara tornem a demostrar què vol dir negociar i arribar a acords. Per qualsevol moviment del PSC hi ha ara mateix contacte amb Madrid?No. Tenim l’autonomia que pertoca al Parlament i fem polítiques centrades en Catalunya. Tot i això, tenir amics sempre va bé, sigui a Madrid o a Europa. Són ponts de diàleg que funcionen i que mantindrem. En quinze dies s’han de reunir quatre comissions bilaterals Estat-Generalitat. Amb què seria un èxit sortir-ne?Primer, preservar el diàleg obert. Durant anys vam perdre la normalitat institucional, la qual cosa no ens beneficiava en res. Pel que fa a acords, tenim moltes carpetes obertes, i moltes se circumscriuen a les negociacions Catalunya-Espanya: finançament, seguretat... El món d’avui és global, i també hem de pensar en Europa. Té la clau en moltes decisions sobre llengua o agricultura. Com hauria de ser la relació econòmica entre Catalunya i l’Estat espanyol?Ha de canviar. Ja ho vaig dir en campanya. No pot ser que nosaltres aportem x diners i que després sempre quedem per sota de l’ordinarietat. Respectant la solidaritat, perquè volem ser solidaris, cal un canvi en el sistema de finançament. És necessari si volem que Catalunya sigui el motor d’Espanya, a més a més d’un dels acords d’investidura. Cap dubte que el complirem. La Generalitat anirà a pressupostos prorrogats aquest 2025.O no. Encara hi ha marge. Vam tancar l’acord d’investidura amb ERC i Comuns, que són els socis prioritaris amb qui estem treballant. Uns nous pressupostos ens fan molta falta. Estem disposats a parlar-ne amb tothom a excepció de Vox i Aliança Catalana, els partits de l’odi i l’extrema dreta. Amb Junts, que és amb qui precisament governen a Manlleu, ara mateix al Parlament hi ha una distància sideral?El nostre i el seu model de país són certament diferents, però insisteixo que el PSC estem oberts a dialogar amb tothom. Junts és un partit important, amb experiència, que ha tingut durant dècades responsabilitats de govern i que és conscient d’aquesta necessitat de pressupostos. Aquí hi ha la diferència entre la política, que defensa l’interès comú, i el politiqueig, que defensa el dels partits. Els discursos de Junts no indiquen que tinguin voluntat d’avançar, però els convido a participar en interès de Catalunya. Anar a la contra pot tenir rèdit electoral, però cap per al país. Com s’ha seguit des de Barcelona la situació a Ripoll? Sílvia Orriols és també diputada.Amb molt interès. El fenomen d’Aliança Catalana em preocupa des de fa temps. En comarques com la nostra poden tenir certa implantació. Socialment, això és del tot negatiu. Hem deixat créixer un moviment que ara té un altaveu molt potent al Parlament. La solució passa per informació, informació i informació. Escoltant Orriols al faristol s’ha sentit incòmode?Sí. La seva és una formació racista, i no hem de tenir cap complex a dir-ho d’aquesta manera. Fan discursos d’odi dels quals després saben treure molt rèdit a les xarxes socials. És un problema. I a mi m’incomoden fins i tot les formes. Sílvia Orriols ni tan sols compleix les normes d’educació bàsica com donar el bon dia. D’aquest auge de l’extrema dreta, en parlen amb el president Illa?Sí, des de fa molt temps: quan va aparèixer Vox, quan ho va fer Aliança... Ens preocupa, perquè són moviments que trenquen la societat. Només es poden combatre donant suport a mitjans que difonen informació real i fomentant l’esperit crític, sobretot dels joves, que és el sector on més cala el discurs de l’extrema dreta. Què treballa per a la comarca d’Osona el diputat Toni Poyato?El futur Palau de Justícia, que depèn molt dels pressupostos per a l’impuls inicial, i temes educatius, com la construcció de l’institut escola del Ter. També que ens puguem refiar del tren i l’autobús. No és raonable tardar dues hores a anar a Barcelona al matí i dues més per tornar a la tarda. La política parlamentària havia abandonat molt les comarques, però estem trencant la barrera. No ha citat la comissaria dels Mossos a Manlleu. No és una prioritat?Me l’he deixat. I tant que ho és. Ja ho era amb el tripartit. Recordo una visita en què el conseller Saura en va anunciar la construcció. Amb el creixement que ha experimentat Osona, no pot ser que tinguem una única comissaria, i a més a més infradotada. En els pròxims cinc anys el govern té previst ampliar la plantilla dels Mossos fins als 25.000 efectius. Esperem obrir noves infraestructures, incloent-hi aquesta segona comissaria a la comarca. Vostè té ara mateix càrrecs orgànics a l’executiva nacional del PSC i n’és el primer secretari a Osona. Per quin moment passa el partit?Vam viure una etapa difícil durant tot el Procés. Se’ns va faltar al respecte i es deia que desapareixeríem, però ara estem en un molt bon moment. L’hem d’aprofitar per treballar, com estem fent. Li semblen molt lluny els anys del Procés?A mi i a tothom. Al Parlament ja no se’n parla. Hem passat a debatre sobre infraestructures, sanitat, educació, finançament... Sembla que tothom se’n vulgui oblidar, fins i tot els que l’impulsaven. Com va el pacte a Manlleu amb Junts?Correcte. No dic que no tinguem discrepàncies, perquè som dos partits molt diferents, però ens uneix Manlleu. El canvi de govern està revifant la ciutat. Podem tenir discrepàncies, però les hem de resoldre pel bé del lloc on vivim i que tant ens estimem. Arribaran a final de mandat?Espero que sí. Tenim engegats projectes molt importants, i hem d’aprofitar l’oportunitat. No sempre es dona la conjunció d’un govern socialista a Espanya, al Parlament, a la Diputació de Barcelona i en ajuntaments com el de Manlleu.

“És convenient aprovar pressupostos, tant a Espanya com a Catalunya”

L’Esquirol vol acabar el camí de la Casa de l’Hora

“Ha estat un plaer, però no aniré a cap candidatura, me’n torno a casa”

“A Catalunya no solucionem els problemes fins que ja són molt grossos”

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès