Josep Anglada és un dels alcaldes més veterans d’Osona. Està al capdavant de l’Ajuntament de Vidrà des de fa gairebé un quart de segle, el 1999. Després de guanyar les eleccions del maig passat, va encetar el seu setè –i assegura que últim– mandat.
Què el va empènyer a tornar a presentar-se?
Als municipis petits la història sempre és la mateixa. No em presento per política, sinó perquè m’agrada treballar pel poble. Mentrestant, vaig trobant gent que em fa costat, tot i que costa involucrar-ne als ajuntaments.
A Vidrà es presenten amb llistes obertes i la segona persona més votada va quedar només a un vot seu. Estava pactat ja d’entrada que l’alcalde seria vostè?
Sí. Normalment parlem entre nosaltres per saber si ens presentem o no, i ja pactem l’alcaldia. Llavors hi ha llibertat total perquè tothom es presenti pel partit que vulgui.
Des de l’any 1999 fins ara hi ha hagut canvis. S’havia presentat per Convergència i Unió, un temps va ser independent i ara ha tornat amb la marca blanca de Junts. Per què?
El món dona moltes voltes. De fet, era militant d’Unió quan vam decidir marxar amb Vila d’Abadal i altres. Vaig quedar amb els independents, i ja hi estava bé, però per altres coses aquest cop vaig decidir anar amb la marca blanca de Junts.
Un dels seus objectius era aconseguir un millor finançament per al municipi. Com es pot aconseguir?
És el problema que tenim tots els alcaldes. No pot ser que un ajuntament, ara, a principis de gener, no sàpiga quants diners tindrà per passar l’any. No hi ha cap empresa al món que s’hi trobi. Costarà posar-se d’acord, però un mínim l’hauríem de tenir. No pot ser que per cada obra que vulguis fer hagis d’anar a plorar a la Diputació; esperar que la Generalitat tregui un plus, si mai més en torna a treure cap… Per això penso que és un problema de país, tot i que som els alcaldes els que hem de pressionar per aconseguir-ho.
Vidrà forma part de la Diputació de Girona, malgrat ser de la comarca d’Osona. En el cas del finan-çament, estar integrat a Barcelona o Girona comporta canvis…
Moltíssims. No he amagat mai que penso que hem de ser independents, però per ser independents primer tots els catalans hem de ser iguals. En aquest moment no ho som en absolut, i el màxim exponent d’això són les diputacions. N’hi ha tres que fan el que poden i una que té molts diners. Els ajuntaments de la província de Barcelona també han passat maldecaps, però pocs en comparació amb els nostres.
En altres ocasions li hem demanat si s’havien plantejat el canvi. Deia que era molt difícil.
Jordi Verdaguer, que va ser l’alcalde abans que jo, ho va intentar, i des de Madrid li van contestar que això, històricament, no havia passat mai. Ara em sorprèn quan Gósol ho demana. Si en podem tornar a parlar i es pot aconseguir, no diria que no… Trobo una mica trist que dins de Catalunya, que al final és com un cop de puny, tinguem aquestes diferències entre uns i altres. Hi ha pobles amb més sort, com Santa Maria de Besora; veiem els diners que els dona la Diputació cada any i no té res a veure amb els nostres. I això que estem de costat…
També deia que si fessin una consulta als veïns, el més probable era que guanyés quedar-se a Girona. Pesarien més els sentiments o la butxaca?
Tota la gent que ha passat per l’Ajuntament probablement et diria que els recursos econòmics pesen molt. Però la que no hi ha estat segurament continuaria dient que se sent gironina, sense saber què suposa una o altra cosa.
Formar part d’una comarca que majoritàriament és de Barcelona els dificulta el dia a dia?
No ens el dificulta, però el problema és la dispersió dels serveis. Nosaltres som partit judicial de Puigcerdà, per Hisenda anem a Olot, per Ensenyament, per sort, ara a la Catalunya Central, però també anàvem a Girona… Tot això ho fa complicat. Quan hi estàs acostumat són coses del dia a dia, però no massa normals.
Faran el pas, en funció del que passi amb Gósol?
Si s’ha obert la via, és bastant probable que també pugem al carro. Fins avui, tots els intents han acabat abans de començar.
Sí que es beneficien d’alguns aspectes de la Diputació de Barcelona a través de projectes amb el Consorci de la Vall del Ges…
Sí, és clar, però és mínim. No té res a veure amb el finançament que tenen els ajuntaments per part de la Diputació. Estem exclosos de les taules de concertació.
Fa quatre anys li demanàvem què li quedava fer com a alcalde, i deia que era superar la trava de l’ur-banisme. En quin punt es troba?
Igual que fa quatre anys, i que sis i vuit. Penso que Catalunya té dos problemes grossos: el finançament i l’urbanisme. No pot ser que un poble com Vidrà, que som dels més joves, amb molta canalla i molt jovent, no pugui fer quatre cases senzillament perquè estan enganxades al nucli urbà però en terreny rústic. El govern considera que això no es pot fer, sense més explicacions. De què ens serveix, aleshores, ser un poble jove?
La possibilitat de crear habitatge, per tant, continua estancada?
Sí. Vidrà és molt petit, el nucli és el que hi ha i no tenim cases buides ni abandonades. Si no en podem fer de noves, el jovent acabarà marxant.
Sí que van poder recuperar-ne un al mateix edifici de l’Ajuntament. Està ocupat?
Sí, i ens fa un bon servei perquè, tot i que no és un gran equipament, tota la gent que hi ha passat ho ha fet a l’espera de trobar alguna cosa millor.
Que hi hagi força gent jove va lligat a l’escola. Semblaria que no perilla o els preocupa de cara al futur
Ara mateix no perilla, perquè tenim una vintena de nens i nenes. Per uns quants anys endavant no, però a la llarga és de mal dir. Si no aconseguim que aquest jovent que ve es quedi al poble, pot arribar a perillar. Això és el que intentem explicar a la Diputació: allò més important per mantenir un poble és l’escola. Un poble sense escola és un poble mort.
Com està afectant la sequera al municipi?
En el territori està afectant molt. Es comencen a trobar arbres que per dins estan malalts o morts. Les fonts de Vidrà pràcticament han desaparegut. Hi havia un pou a Ciuret que havia fet la Generalitat, i també s’ha assecat. Al nucli de Ciuret portem aigua amb cisternes quan en necessitem. A Vidrà tenim un pou i de moment funciona bé, però es pot assecar d’avui per demà.
Preveuen alguna mesura?
A Ciuret intentarem buscar aigua en un altre pou. El maldecap vindrà quan l’administració ens pregunti quanta gent hi viu, i quan els diguem que una família, amb el que val fer un pou, serà el de sempre. Vidrà no té recursos per gastar-s’hi 60.000 euros. El pressupost anual del municipi són 220.000, és a dir que representaria una bona part del total. La Diputació ens pot donar un cop de mà de potser 20.000 euros, però això a Barcelona no passa.
Quins altres objectius té Vidrà per aquests propers anys?
Tenim la fibra òptica parada a 800 metres del poble, les cases pendents… M’agradaria arreglar les cases de pagès, encara que sigui per a turisme rural. Asfaltar els camins, que en tenim 60 quilòmetres, per ajudar que les cases es cuidin, perquè, si no, s’abandona tot. També tenim un projecte per posar plaques solars al sostre del pavelló i abastar l’escola i l’Ajuntament.
Serà l’últim mandat de Josep Anglada com a alcalde?
M’agradaria que demà vinguessin tres o quatre de l’Ajuntament i em diguessin que ells tiraran el poble endavant. Per mi tenen les portes obertes per fer-ho el dia que vulguin. I si no, evidentment que plegaré. Tinc assumit que serà l’últim. Arriba un moment que s’ha de parar.
{{ comment.text }}