“És un gust poder treballar d’allò que estimes i t’agrada”

L’alcaldia de Tona va canviar de mans dissabte, tal com preveia el pacte de govern entre Aixequem i ERC al qual es va sumar més endavant Junts. Judit Sardà (ERC) va agafar el relleu a Lluís Ges (Aixequem), que ha estat l’alcalde els tres primers anys. En un extracte de l’entrevista a l’Angle obert de dijous, Sardà parla sobre el repte de ser alcaldessa i dels projectes del mandat.Com van els primers dies?Dient la veritat estan sent intensos. No sabia com aniria el canvi després de set anys a l’Ajuntament i de la manera que treballem, que és tant en equip que cada setmana passem revista dels temes. Hi ha canvi, però ho estic gaudint. És un gust poder treballar del teu hobby, d’allò que estimes i t’agrada. És un luxe. És més feina?És un canvi, perquè malgrat que sempre diem que treballem en equip d’alcaldia, que som set i que tothom porta la seva àrea, al final hi ha un cap i quan alguna cosa no funciona es busca l’alcalde o alcaldessa. Per la feina, no, perquè continuem exactament igual i, de fet, no fem cap canvi de regidories. De criteri, de concepte, no hi ha canvi. Són més coses tècniques, com ara que he de firmar moltes coses. Ja s’hi han acostumat els veïns a dir-li alcaldessa?Sí, ja em van saludant i dient “bon dia, alcaldessa”, i del que estic molt contenta és de tothom qui m’ha felicitat, perquè he sentit que ho feien des del cor i et sents molt acompanyada. S’imagina que la pararan més pel carrer o ja ho feien bastant els veïns si li havien de comentar coses?Ha anat in crescendo. Quan vaig entrar a l’Ajuntament molta gent ni ho sabia potser, però ja portem set anys amb aquest equip de govern i ara ja em paraven. Ara suposo que més perquè treballaré al meu poble, cosa que no he pogut fer mai, i estaré sempre a Tona. Ha decidit que després de 38 anys aparca la feina al sector financer. Això sí que serà un canvi.Fa tres anys que ho sé, que hi havia d’haver el canvi, però ha suposat deixar la meva feina i jo de la manera que soc, que m’arromango pel que sigui, era la meva vida. A més a més, treballava a Barcelona, o sigui que marxava molt d’hora amb tren i ara amb bus i tornava mitja tarda enllà. Eren moltes hores de la meva vida. Personalment trobo a faltar els companys i el dia que vaig marxar, que em van fer un comiat, va ser una cosa que em va tocar. Per altra banda, penso que em pot ajudar perquè treballava a l’àrea de l’administració i també pel fet de treballar en equip. Vaig començar en una caixa petita i he acabat en un banc molt gran i hem hagut d’aprendre a treballar diferent i fer molta formació. Això m’ha permès obrir mires i veure que el món és molt divers i que tot pot sumar. Com va viure el ple i el relleu amb Lluís Ges?Amb molta alegria. Jo sabia que hi hauria algú que em diria coses que no m’agradarien gaire. Evidentment hauria agraït una cosa més distesa, però vaig haver d’escoltar coses que no em van agradar. Ho intento entendre, però em costa molt. Per exemple el tema de dir-me que no em podré penjar medalles perquè l’altre grup s’ho endurà tot. No està entenent res. No es tracta de penjar-se medalles, es tracta de treballar per Tona i tot ho fem entre tots. Tot i així, he de dir que va guanyar el fair play de la resta de grups i veure la sala de plens tan plena em va fer sentir molt feliç. Fa referència a les paraules de l’exalcalde Josep Salom, de Tona Avança, que també li va dir que té el dubtós mèrit de ser l’alcaldessa amb menys vots populars del municipi i la va qualificar de Judit I la breu.No fa gràcia, evidentment, però els paràmetres són uns altres i costa d’entendre’l. Jo soc alcaldessa i ell, no. Ho assumim i ja està? Jo prefereixo ser l’alcaldessa que ha dialogat més i que ha aconseguit més consens, que per mi això és l’important. Som set regidors de govern que devem representar més Tona que no pas ell que en té sis. Som de partits diferents, que no vol dir que pensem igual ni que ningú renunciï al seu pensament. Es tracta d’anar parlant i entenent l’altre i ens quedem al mig. Això és molt positiu. I el tema de ser breu és una realitat òbvia. El que em sabria greu és ser més breu de l’any que queda perquè voldria dir que em passaria alguna cosa de salut. Si no és per això, que espero que no, tinc un any. Cap problema. De fet, vostè ja havia d’haver estat alcaldessa el mandat passat, però arran de la pandèmia van prioritzar la recuperació del municipi.No era el moment. Ara ja ens n’hem oblidat, però la covid va ser un atzucac important i vam creure que no ens havíem de posar a parlar de com ho fèiem. Vam decidir que tots els esforços els destinéssim a sortir d’allà i a tirar el poble endavant. No tinc cap necessitat de tenir un títol. Em fa molta il·lusió i m’hi deixaré la pell, però en aquell moment l’equip d’ERC vam decidir que no calia agafar l’alcaldia i no ha passat res. No és un objectiu. Ho és fer una feina que hem dissenyat entre tots. O sigui que sí, podria no haver estat tan breu. Es notarà el canvi d’alcalde?Imagino que, d’una manera o altra, sí, perquè tots tenim el nostre tarannà i no podem obviar que jo soc dona i els que m’han precedit des de fa 20 anys són homes. Per exemple, em van regalar una planteta i la tinc ja al despatx. Canvis segur que n’hi haurà, però no en el funcionament general de l’Ajuntament. És la primera vegada que el seu partit obté l’alcaldia en democràcia i la van acompanyar la presidenta d’ERC a Osona, Griselda Castells; l’eurodiputada Diana Riba; l’alcalde de Sant Pere, Jordi Fàbrega, i la de Viladrau, Margarida Feliu. És un moment important?No ens ho havíem plantejat des d’aquest angle, però crec que sí que és important per Esquerra. S’hi ha de donar el valor que té, perquè des de la Guerra Civil no hi havia un alcalde republicà. I també se n’ha de donar a tenir una alcaldessa, perquè les dones som la meitat de la població i n’hem tingut tres en 80 anys. És bo anar normalitzant i visibilitzant que també hi som i que segurament fem les coses una mica diferents. A Osona amb vostè actualment són 8 de 43 les alcaldesses. Ni una quarta part…Encara costa. Anem per bon camí perquè probablement aquests números fa 20 anys eren bastants menys. Tenim més tendència a qüestionar-nos que a valorar-nos. Crec que no ens ho hem de rumiar tant i provar-ho. A més a més, si hi va havent referents les més joves ho veuran com a normal i s’hi podran anar dedicant. Les feines de la llar i les cures van canviant i això ajuda perquè fer-ho tot costa. El govern el formen quatre regidors d’Aixequem Tona, dos d’ERC i un de Junts. Dissabte deia que representen “la Tona més plural i diversa”.Si als equips d’alcaldia vingués algú de fora no sabria dir de qui és cadascú. Allà som set persones, que han estat votades per molta gent lleugerament diferent. És més plural i transversal que no pas que t’hagin votat els que pensen com tu. Tant Lluís Ges com Josep Salom ja han dit que es tornaran a presentar. Vostè ho té decidit o dependrà d’aquest any d’alcaldia?A la secció local ja ho donen mig per fet i jo els vaig dir que m’ho deixin provar, si m’hi sento còmoda i funciono. Tenim altra gent que podria ser el candidat, com Albert Jofre, que és el nostre regidor, més veterà, que està preparadíssim, és un treballador innat i estima Tona com ningú, però potser també altres opcions. No dic que no i al final és la secció local la que acabarà decidint. "La finca d'Estabanell ens dona visió estratègica de futur" En el seu discurs va voler destacar la bona situació financera, que els permet pensar en grans projectes per al futur de Tona.Ens hem anat preparant i ara estem en una bona situació per pensar en gran sense descuidar el dia a dia. Tenim més romanent que mai, no apugem els impostos i encara tenim estalvi positiu. Per tant, podem demanar un préstec per a Estabanell? Sí, sobradament. El podrem tornar? Sobradament. Lluís Ges deia al cedir-li el lloc que estava especialment satisfet d’aquesta compra d’Estabanell, de la renaturalització del pati de L’Era de Dalt, del condicionament d’edificis públics amb renovables, de la millora de la xarxa d’aigua i de les intervencions en equipaments esportius. Ho comparteix?Sí, i la finca d’Estabanell és el que ens dona més visió estratègica de futur perquè ens permetrà fer una part d’habitatge, que és molt important per a Tona. És una finca molt gran, que ens dona moltes possibilitats. Encara no s’ha firmat la compra, però està avançada. Ja tenim plantejat el préstec i està molt a punt. A banda de tots els projectes, jo també destacaria que culturalment estem programant més que mai. La finca d’Estabanell, a més a més, ha de servir per donar un impuls a les entitats i ens anirà bé econòmicament perquè si podem deixar-hi les carrosses estalviarem lloguers. La idea continua sent començar per la residència o ja abans s’hi veuran altres coses?La residència la necessitem perquè cada vegada som més, però no es farà d’avui per demà. Segur que podem fer coses molt abans per a entitats, com deia, perquè ja hi ha unes construccions fetes que amb pocs imports es poden adequar. Què més els queda per fer aquest mandat?Fa un mes vam aprovar una modificació de crèdit de 2,8 milions i són moltíssimes coses que vam intentar explicar al ple. Des de millores de parcs infantils, asfaltat de carrers, tot el tema de la finca, la renaturalització del pati de l’escola, un espai de dol perinatal… Es notarà. Serà un any potser breu, però molt intens. I com va la zona blava?La veritat és que molt bé. Evidentment els canvis costen, però si t’ho mires fredament no teníem res de gratuït i ara tenim mitja hora, el preu d’una hora és la meitat de fa 10 anys i hi ha rotació perquè a cada botiga que vaig ho demano. Sempre hi ha reticències, però tenim parquímetres nous i l’app, que ha sigut l’estrella entre la gent de la meva edat en avall. Tot i això, estem fent seguiments i si s’ha de canviar alguna cosa ho farem. Ara tenim la gran sort que ens ho portem nosaltres perquè ho hem municipalitzat i decidim nosaltres.

“És un gust poder treballar d’allò que estimes i t’agrada”

“Hem de ser àgils, el màxim de sostenibles i, sobretot, que la ciutadania no trobi els canvis”

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”

Centelles aprova un pressupost de 9,2 milions amb crítiques de l’oposició per la tardança

Ariadna Masmitjà i Pau Pérez denuncien maltractaments d’Israel a l’arribada a Barcelona

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre