Quan el 10 de juny s’asseia de nou al seu escó, en la constitució d’un Parlament sota pressió i amb el risc de tenir els dies comptats per la falta de majories, Ramon Espadaler (PSC-Units per Avançar) apel·lava al sentit comú i demanava a la resta de partits fer possible la investidura de Salvador Illa.
L’argument, que “després d’anys convulsos, la ciutadania espera de nosaltres serietat i grans consensos, com els que hem aconseguit els últims temps amb la sequera”.
Si aleshores ja estava esbossat el que podia acabar sent el nou govern de la Generalitat és una incògnita, però els acords amb ERC i Comuns han fet bones les seves paraules del juny, el nomenament de Salvador Illa i, d’aquí, la constitució d’un executiu en què Ramon Espadaler pilotarà la conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica.
Diputat al Parlament des de l’any 1992, i amb trajectòria municipalista com a regidor als ajuntaments de Sant Quirze de Besora (1991-1999) i Vic (1999-2001), on va ser la mà dreta de Jacint Codina (UDC) i un ferm candidat a la seva successió, l’osonenc retorna d’aquesta manera a primera línia política, però no és per res una estrena.
I és que, a més de director general d’Administració Local (1999-2001), ja va ser conseller de Medi Ambient entre 2001 i 2003, en la darrera legislatura de Jordi Pujol, i d’Interior de 2012 al 2015, moment en què abandonava l’executiu liderat per Artur Mas fruit de les discrepàncies sobre la independència de Catalunya.
Eren els primers compassos del procés, també el moment en què s’acabaria trencant la fins llavors exitosa coalició entre Convergència i Unió.
Els anys que van venir després devien ser per força incòmodes per a Espadaler, si més no en una visió des de fora, ja que va haver d’entomar la desfeta del que havia estat el partit de la seva vida –militava a Unió des de 1989– i la configuració d’un tauler de joc de domini sobiranista en què no encaixaven les idees de tarannà conservador.
D’aquesta deslocalització en sorgia Units per Avançar, el seu propi projecte polític i unes sigles que s’han presentat sempre de bracet amb el PSC, ja quan el 21 de desembre del 2017 hi va haver eleccions al Parlament postaplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.
Als comicis del passat 12 de maig, Espadaler anava de número 3 a la llista del PSC-Units per Avançar, només per darrere de Salvador Illa i Alícia Romero, la nova consellera d’Economia i qui haurà d’entomar la negociació amb Madrid del nou model de finançament.
Més aviat esquiu als mitjans de comunicació, sobretot durant l’esclat del procés independentista i els anys que l’han seguit, Espadaler diu ara que assumeix la conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica amb un “triple sentiment”: “D’agraïment a la confiança que em fa el president Illa; d’il·lusió, perquè que sigui un repte difícil vol dir que també hi ha una altra cara d’un munt d’oportunitats, i de respecte, ja que soc conscient de la dimensió i profunditat de les matèries que tracta el departament, des de l’àmbit judicial fins al penitenciari, les relacions amb l’administració de justícia, la memòria democràtica, els afers religiosos o la gestió dels processos electorals.”
Una enumeració en la qual hi ha novetat, ja que Afers Religiosos penjava fins ara de Presidència i passarà a estar comandat pel conseller de l’ala més democristiana del nou govern.
Aquest dijous, tres dies després d’haver pres possessió del càrrec, Espadaler deia que “em caldrà un temps per construir l’equip i anar dibuixant les línies mestres, però sí que voldria posar en valor l’impecable traspàs per part de la consellera Gemma Ubasart (ERC). Vam estar parlant en profunditat durant més de tres hores. Portar a terme relleus amb aquest sentit institucional també és qualitat democràtica”.
Si bé la de Justícia és una cartera que ell entoma com a debutant, polítics d’Unió són els que més l’havien comandat històricament, amb predecessors com Joaquim Xicoy, Núria de Gispert i Antoni Isac.
Una de les primeres missions d’Espadaler serà recosir ponts amb els funcionaris de presons després de la crisi amb ERC de l’anterior legislatura.
Aterrant el seu nomenament a les necessitats d’Osona, també treballar el retorn a Vic dels judicis penals, que se celebren a Manresa des de l’any 2019. Tal com ha anat resseguint EL 9 NOU, el curt termini es resoldrà amb el local temporal a la ronda Camprodon –les obres han d’estar acabades el primer trimestre del 2025–, però s’ha de concretar el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés. Una obra per a la qual la Generalitat té consignats 25 milions d’euros, però per ara sense calendari.
A l’altra cara de la moneda, caramels com el que el vigatà degustarà ja aquest mes de setembre: l’inici de la commemoració del Mil·lenari de l’Abadia de Montserrat.
