A la majoria d’alcaldes els demanem aquests dies si tenen ganes que arribin les eleccions. En el seu cas sabem que sí. Quant fa que les espera?
A la vida, quan prens una decisió important i et marques un horitzó, com el del 28 de maig, ja esperes que arribi, pel fet que comença una nova etapa i genera il·lusió. També és cert, però, que aquests últims mesos estem culminant projectes. Veure que avancen m’omple. Puc dir que treballo amb la mateixa intensitat que el primer dia.
Però de l’Ajuntament n’està cansat…
Cansat no, però sí que han estat uns anys especialment durs per la pandèmia i la crisi. Malgrat tot, déu-n’hi-do el que hem aconseguit. No estic capficat. Vull gaudir el que em queda de mandat i de compromís amb la ciutadania.
S’ha penedit algun cop d’haver fet marxa enrere respecte a la dimissió quan va córrer el vídeo de Platja d’Aro?
Al contrari. Ho he reflexionat moltes vegades. Aquell episodi, anecdòtic, em va donar molta força, molta determinació de veure que, havent pres la decisió de continuar, calia anar a totes. Insisteixo que com a equip de govern podem estar satisfets de les fites aconseguides en un mandat extraordinàriament difícil i atípic.
Tancarà el mandat sense que a Manlleu hi hagin començat els estudis de la Universitat de Vic. Era una de les obsessions. Li queda com a espina?
Marxaré amb una sensació agredolça. Està demostrat que una universitat transforma els municipis on aterra. No ha anat com volíem, la sort no ens ha acompanyat, però els inicis de qualsevol història no sempre són fàcils. El setembre passat, l’edifici no estava acabat; ara sí, i es tracta d’un equipament que a partir del curs que ve donarà vida i una activitat educativa formidable al centre de la ciutat. M’agradaria haver-ho viscut abans, però les coses no sempre s’esdevenen quan un desitja.
Amb quins estudis arrancaran?
Formació professional d’administratius i administratives en l’àmbit sanitari.
Inicialment s’hi preveia dietètica, llavors una proposta més vinculada a l’empresa… Ha faltat rumb?
Les universitats intenten detectar les necessitats de la societat i com respondre-hi en forma de sortides professionals. Les previsions inicials no sempre s’acaben complint, però penso que la proposta actual té molt sentit, ho hem vist amb la pandèmia. S’estan buscant aliances amb l’Institut Català de la Salut, el Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Althaia. Tinc la sensació de ser als inicis d’un projecte grandíssim per a Manlleu.
L’anunci de fa un parell de setmanes que es construirà un nou institut escola a la ciutat està fet amb càlculs electorals?
No. Hi treballàvem des de fa molt temps amb el Departament d’Educació i tota la comunitat educativa. La demanda d’un edifici definitiu on ara tenim els mòduls prefabricats de l’institut del Ter ha estat una constant. No és de darrera hora, no pot sorprendre a ningú. D’altra banda, si creiem en una distribució equitativa de l’alumnat, el cas del Puig-Agut és absolutament anòmal tot i l’èxit contrastat de l’escola pel que fa a resultats i bons professionals.
Es tracta d’un problema enquistat…
Quan vaig començar com a regidor d’Educació, el 2011, ja detectàvem una demanda en preinscripció molt baixa. S’oferien dues línies a P3 i amb prou feines arribàvem a una, ni les famílies del barri apostaven per una escola que no reflecteix l’estructura social del municipi. A això s’hi suma que, com que no es cobreixen les places, el Puig-Agut absorbeix tota la matrícula viva que arriba durant el curs. El desequilibri s’accentua encara més.
Si tots aquests canvis s’estudiaven des de fa temps i eren irreversibles, per què s’anuncien justament ara?
És quan ha culminat el procés d’anàlisi de la situació, discussió, planificació… No té a veure amb les eleccions.
Confia 100% en el Departament d’Educació? Amb l’institut del Ter fins ara no s’han materialitzat mai els compromisos.
No puc saber si el departament respondrà les expectatives que ha generat, però tinc la sensació d’una decisió ferma i clara. Batallar perquè es compleixin els terminis pertocarà a qui formi part de l’Ajuntament a partir del juny.
Amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray hi té bona relació personal?
Sí, el dia que va venir a Manlleu vam dinar de costat i vam recordar que, quan ell era a la Diputació de Barcelona, va impulsar el projecte de la biblioteca municipal que tenim actualment. Ens va tocar compartir rodes de premsa i parlar diverses vegades.
També va jugar la carta de la proximitat amb el president de la Generalitat? Pere Aragonès visitava un divendres l’obrador de patates de Sant Tomàs i el dimarts següent es desencallaven les obres del polígon del Mas.
Amb el president Aragonès aquell era el primer cop que compartíem espai i conversàvem uns minuts, però va ser efectiu. Durant mesos vaig estar trucant cada dilluns al Tribunal de Contractes de la Generalitat. Per mi, el polígon del Mas és estratègic per al futur de Manlleu, no podíem permetre deixar passar el tren una altra vegada. És per això que és un tema que l’he lluitat molt personalment i, sí, vam aprofitar la visita del president a Manlleu. L’endemà em va enviar un missatge i la setmana següent quedava tot resolt.
I se’n va tranquil? Les obres tot just han començat.
Amb la feina ben encarada, perquè també aquí hi ha hagut un cúmul d’entrebancs. No tots els propietaris dels terrenys volíem remar al mateix ritme. L’Ajuntament va prendre la iniciativa, però l’administració pública té els seus terminis. Pel que m’hi he involucrat i per com d’essencial considero el polígon del Mas per a Manlleu, m’agradaria marxar amb les obres acabades. No serà així, però el camí està avançat i tampoc hi ha marxa enrere.
Malgrat posar en servei noves parcel·les, de sòl industrial en continuaran necessitant. Què ve després?
Tant de bo es compleixin els pronòstics que en pocs mesos el polígon del Mas estarà ple, voldrà dir que Manlleu torna a agafar l’embranzida industrial que tant necessita. El POUM que hem aprovat aquest mandat marca altres àrees de creixement. Firmaria ara mateix que d’aquí a tres anys el nou consistori estigui fent aprovacions urbanístiques en aquest sentit.
D’helicòpters a l’antiga General Cable se n’hi fabricaran o no?
Hi ha gent a qui li va fer molt mal que l’equip de govern resolgués la situació de General Cable amb agilitat. Com vaig dir des d’un primer moment, el més important és que als 115.000 metres quadrats de les naus hi hagi activitat, sigui la que sigui. També és cert, i faig memòria als voluntàriament desmemoriats, que en presentar el projecte dels helicòpters ja es va dir que implicava tràmits complicats, incloent-hi llicències europees, i que el procés requeriria dos o tres anys. No hem arribat encara a aquest punt.
És optimista, per tant? O fa l’acte de fe de creure en Electro-Jet?
És clar que hi confio. Per què hauria de posar en dubte la voluntat de l’empresa que ha comprat els terrenys? Amb la sequera i l’increment del risc d’incendi, la demanda del tipus d’helicòpters que volen fabricar s’ha disparat. És una molt bona sortida comercial.
I una comissaria dels Mossos d’Esquadra? Fa falta a Manlleu?
La seguretat ciutadania és responsabilitat del Departament d’Interior, dels Mossos d’Esquadra. Una policia local com la nostra té altres competències. Altra cosa és que en municipis com Manlleu, o a Vic o a Torelló, en puguin assumir certes funcions. A la Catalunya Central, els darrers anys hem patit una manca de recursos humans de Mossos d’Esquadra. Veig amb bons ulls una comissaria al municipi no per l’edifici en si, que al final són quatre parets, sinó perquè incrementaria automàticament la presència d’efectius a la ciutat. Això transmet seguretat a la gent.
S’ha fet una bona política de seguretat aquest mandat a Manlleu?
La millor tenint en compte els efectius de què disposem i que les competències de seguretat ciutadana corresponen als Mossos d’Esquadra. Aquest mandat, a més a més, ha estat marcat per la pandèmia, amb un impacte brutal en gent que no treballava al sistema laboral legal. Quan un no té res, hi ha el risc que opti per solucions tan dràstiques com cometre delictes. També hem hagut d’entomar el repte de set o vuit persones joves que capitalitzen la major part d’incidents a Manlleu. Un dia parlava amb un mosso que em va dir que “no els guanyarem mai”, perquè nosaltres tenim unes limitacions per llei, que ens marca l’ètica fins i tot, i aquestes persones, no, no responen a les directrius del comportament habitual en societat. Hem actuat per diverses vies, intentant, primer de tot, que el problema no s’anés reproduint.
Què vol dir?
La clau és intervenir de forma preventiva, des de l’educació i amb sortides laborals que suposin noves oportunitats per a aquests joves. Són set o vuit persones per les quals hem anat infinitat de vegades a la Fiscalia de Menors de Catalunya i a tot arreu on se’ns ha acudit. Al final t’adones que no serveix de res. Malgrat la reincidència, no acaben penats de cap manera. Això genera una frustració immensa en termes polítics, policials i de societat. Ara portem uns mesos relativament tranquils.
Diu “hem anat, hem fet…”. Qui? ERC o Junts, que és qui té la cartera de Seguretat Ciutadana?
Lidero un equip de govern format per persones de dos partits polítics diferents. Quan parlo de nosaltres, em refereixo a tots.
Pactar amb Junts va ser un encert?
L’acumulació de forces té sempre un impacte positiu en la generació i el desplegament de polítiques públiques. Enfrontar-nos a moments de tensió, incertesa, crisi o la pandèmia sent un govern en minoria ho hauria dificultat més tot.
ERC ha fet el que ha volgut amb aquest equip de govern?
El que ha volgut barra pogut en l’equilibri inicial de 9 a 5 i, ara, de 9 a 4. Si haguéssim estat sols, segurament hauríem tirat endavant alguna cosa que ens ha quedat pendent, però també hauríem patit més en d’altres.
D’aquí a dos mesos i mig es mirarà l’Ajuntament des de fora. Té alguna intuïció de quin consistori poden dibuixar les eleccions?
Ho decidirà la ciutadania de Manlleu de forma lliure i democràtica. En pronòstics em solo equivocar, per tant, no diré res. Només que m’agradaria que ERC i el nostre projecte aconseguissin un nombre de regidors significatiu.
Eva Font parteix amb la carta de ser la cap de llista del grup que té l’alcaldia. Qui serà el principal rival trepitjant-li els talons?
Els mateixos que hem tingut fins a dia d’avui. La proliferació de partits polítics nous i actualment no representats al consistori genera incertesa, però diria que JxCat i el PSC són les forces que ens ho poden posar més difícil.
Als plens municipals, Eva Font és una regidora de perfil discret. Això és bo o dolent?
L’Eva és una persona amb una capacitat de treball extraordinària, estic molt content de la tasca que ha desenvolupat a Cultura. Crec que sorprendrà quan agafi més impuls polític. Té talent i una passió i amor per Manlleu que no li pot discutir ningú.
Les eleccions arriben en un bon moment per a ERC?
Sí, els últims quatre anys hem estat capaços de continuar transformant la ciutat. Hem complert bona part dels objectius que ens vam marcar en iniciar el mandat. Això és garantia de seriositat, eficàcia i compromís. En campanya electoral sovint es fan volar coloms, una cosa que a mi mai m’ha agradat. Els polítics amb seny són curosos. No anuncien impossibles pensant en quatre vots.
Àlex Garrido continuarà militant a ERC?
Crec que sí, tot i que també és una pregunta que m’ha passat pel cap. Al final, un partit és una eina per desenvolupar activitat política. Si no en faré més, em cal? He defensat sempre els valors del meu partit, fins i tot per una vinculació sentimental que diria que no he explicat mai: recordo converses amb els meus pares, tenint 15 o 16 anys, que els deia que esperava els 18 per fer-me militant d’ERC. M’estimo el partit més enllà de qui hi hagi a les direccions i com vagin canviant les persones. No crec, per tant, que trenqui el carnet.
Està compromès amb ERC sentimentalment però decebut amb les persones?
Dins d’un partit hi ha una gran diversitat de gent i afinitats, però amb Esquerra Republicana no hi he tingut mai cap problema. Estic agraït al partit per l’oportunitat meravellosa d’haver sigut alcalde de la meva ciutat.
És dels caps de consistori que menys ha assistit al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona. Per què?
Ho sé, i em dol admetre-ho, perquè del 2015 al 2019 en vaig ser el president.
Per què passa això, però? No li sembla útil?
Hi ha múltiples raons, també l’aturada per la pandèmia, però el mandat passat ja dèiem que havíem d’intentar agitar el Consell d’Alcaldes, fer-lo diferent. És una reflexió oportuna. Sovint les sessions són molt llargues i amb baixa participació.
Què té previst fer a partir del juny, quan s’hagi constituït el nou ajuntament?
En primer lloc, vacances. Durant aquests últims anys m’ha estat molt difícil desconnectar. Tot i això, no tinc pressa, estic summament tranquil, fins i tot diria que en un dels millors moments de la meva vida. Tinc ganes d’estudiar, escriure, llegir, faig molt esport… I em trobo molt bé, millor que fa temps. Tornar a la docència és una de les possibilitats que considero, però de moment no m’hi capfico. Vull gaudir el que queda de mandat. Marxo orgullós d’haver estat l’alcalde de la meva ciutat. Ho he fet tan bé com he sabut, posant-hi tota la il·lusió i tot l’esforç. Espero que Manlleu segueixi com ara, té tota la capacitat i tot el talent, i que la potenciació de la indústria marqui el destí dels propers anys.
