La regidora Fabiana Palmero (Junts) té al seu càrrec algunes de les àrees més importants de l’Ajuntament, tant pel que fa a volum de treball com també d’importància si es té en compte el moment econòmic i social que vivim. En aquest extracte del programa d’EL 9 TV Angle obert aprofundeix en l’urbanisme, la mobilitat i l’habitatge de la ciutat de Vic.
Vic apareix com una de les ciutats on es fa més obra nova a la Catalunya Central. Falta cultura de la reforma?
Crec que no. Tenim un patrimoni històric urbanístic molt important i es vetlla pel seu bon estat. A la ciutat també hi ha molts habitatges que tenen molts anys, i a l’Ajuntament ens entren moltes llicències de rehabilitació d’aquests edificis ja existents. Apostem per la reforma perquè creiem en el valor patrimonial i també perquè en un moment que es parla molt de sostenibilitat, també el reciclatge en la construcció és fonamental.
Ha sigut el mandat de desplegar el POUM. Ha anat en la línia de recosir la ciutat en lloc d’expandir-se?
En la seva gènesi, el POUM ja recollia un planejament contingut. De no continuar amb una expansió històrica de taca d’oli cap a zones de sol rústic, sinó de completar un teixit de la ciutat que s’ha anat transformant. Per exemple amb la desaparició d’àrees industrials que ja no hi són i es troben dins la trama urbana. També potenciant la rehabilitació d’edificis, per exemple al nucli antic, amb l’objectiu d’aconseguir una complexitat i diversitat d’usos que és el que dona riquesa a una ciutat.
Una de les àrees que es vol recuperar és tota la zona de Prat d’en Galliners i l’antiga Genís Antel. S’hi ha previst un gran pulmó verd. Quan s’executarà?
Tenim un riu que històricament se li ha donat l’esquena, perquè és on hi havia les pelleries. Això va canviant, i veiem que el riu és important. I hem volgut cosir la ciutat a través del seu entorn. Per això hi hem anat situant diversos equipaments a prop: la biblioteca, que tot just l’hem estrenat; estem actuant a les adoberies, i des de fa anys tenim L’Atlàntida, que va ser la primera fita al voltant del riu. També pensem en la zona del Prat d’en Galliners i l’antiga Genís Antel. Aquesta part l’hem pogut expropiar i hi planegem un gran pulmó per a la ciutat. A més, fa poc hem guanyat un concurs amb la Fundació Biodiversitat de 2 milions d’euros per revitalitzar tota aquesta llera del riu. També treballem per rehabilitar el bloc de pisos que havia sigut dels treballadors i destinar-ho a habitatge de protecció pública.
En el bloc de pisos ja han analitzat què hi podran fer?
S’hi podran fer 16 pisos. Ara estem fent la diagnosi de l’estructura, per veure si cal actuar en tot l’edifici o només en la distribució interior.
En aquesta zona propera al Mèder també hi ha previst el campus de Salut de la UVic-UCC, però està encallat. Per què?
Per temes tècnics. Políticament és una aposta ferma, i el POUM així ho recollia. Ara hi ha discrepàncies tècniques entre la interpretació del POUM, els tècnics de l’Ajuntament i la Generalitat. Esperem que es resolgui aviat.
Què vol dir aviat? Mesos? Anys?
Anys esperem que no, perquè ja n’han passat uns quants. Esperem que sigui una qüestió de mesos.
En temes d’habitatge, ara hi ha el crit d’alerta d’un grup de veïns d’un bloc de pisos socials de La Caixa que denuncien que els volen fer fora. Quin paper hi pot jugar l’Ajuntament?
Des del febrer que hi treballem conjuntament amb la PAH i els portaveus dels veïns. Defensem que no pot deixar d’estar qualificat com a habitatge social, i que les persones que hi viuen ho puguin continuar fent, sobretot els que es troben en situacions de vulnerabilitat. Estem fent mediació amb La Caixa perquè recapacitin, perquè volen replicar un model que apliquen en altres ciutats i potser no funcionarà en aquest cas. Perquè no és el mateix tenir uns pisos en un preu de venda i en una zona concreta de no sé quin municipi, que fer-ho en determinada zona de Vic. I els pisos que no han renovat contractes per vendre’ls estan buits. I què volem? Que els ocupin il·legalment? O que hi continuï la gent que fa anys que se’n cuiden? Treballem per aquesta segona opció.
I s’ha arribat a algun acord?
En casos de persones vulnerables s’han pogut ampliar contractes. Alguns més temps i altres menys. També que es fes una nova taxació dels pisos, i es rebaixés el preu del metre quadrat, amb l’objectiu que en alguns casos alguns veïns que hi viuen puguin adquirir el pis. Fem d’intermediaris entre els veïns, l’Agència de l’Habitatge i La Caixa per trobar una solució. I és que la feina que històricament va fer La Caixa com a obra social se n’han oblidat. Nosaltres volem que no se n’oblidin.
Els pisos buits que acaben ocupats són un problema a Vic?
Les ocupacions il·legals són un problema a tot l’Estat. I mentre no canviï la política i les lleis o ens les fem nosaltres des de Catalunya això té difícil solució. No podem estar a favor de les ocupacions d’habitatge en cap cas. Els propietaris han de tenir els seus drets sobre els seus pisos, i si hi ha pisos buits ha de ser possible utilitzar-los per donar una resposta al lloguer social.
Han aparegut estudis, entre els quals el de la ciutat dels 15 minuts en què hi va participar la UVic, que apunten que a la zona del sud de la ciutat hi falten espais verds. Ho creu així?
Treballem per transformar tota la ciutat i oferir qualitat de vida a tots els ciutadans. Ara mateix hi ha la promoció de la polèmica plaça de la Noguera, que deixarà de ser un racó per passar a ser una plaça envoltada de façanes i de vida. Evidentment estem d’acord que hi hagi més zones verdes a la ciutat.
Però es podran aconseguir al sud de Vic?
Sí, però si hi ha una trama urbana ja consolidada no. Ara mateix, en totes les intervencions que es fan es busca de manera quirúrgica crear espais verds. Un exemple és la biblioteca: es va canviar el planejament per passar d’una illa tancada a un pati obert. I al sud de la ciutat hi ha altres zones que s’han de desenvolupar i on tindrà un paper important l’espai verd. Per exemple el Marratet, al barri de Santa Anna.
Amb la plaça de la Noguera s’ha perdut una oportunitat d’aconseguir un gran espai públic?
Al contrari. S’ha guanyat un espai. Cal recordar que era un espai privat i tancat, i que es va fer una cessió temporal. El planejament anterior tancava l’illa per fer-hi habitatges, i no hi havia ni plaça ni res. Ara serà una plaça que no estarà tancada per parets sinó per façanes. Volem places on passin coses, i que siguin espais vius com el que es crearà.
En l’àmbit de mobilitat, considera que han sigut valents en aquest mandat? Per exemple, consolidant el carril bici de la ronda Camprodon.
Hem estat valents, però tocava fer-ho. No som l’única ciutat que intervé en la mobilitat. La vaca sagrada que era el cotxe a la ciutat ha deixat de ser-ho per donar pas a les persones. La ronda Camprodon ha estat el primer gran exemple de modificació radical de la calçada.
Massa radical? Hi ha qui ho creu així.
Crec que no. Radical hauria sigut tancar-la completament. La ronda Camprodon tenia dos carrils per cada banda per als vehicles, i s’ha passat a un. Tot amb la voluntat que els cotxes que no han de passar per aquesta via no ho utilitzin com a drecera. I creiem que ha funcionat. També s’ha de dir que és d’hora per treure conclusions. Però veiem clar que una bona xarxa ciclable animarà més gent a agafar la bicicleta perquè serà més segur circular-hi. Pel que fa a dades de fluxos de vehicles, encara no tenim dades. Tenim les d’abans de les obres i quan encara hi havia la pandèmia. Ara estem fent els mesuraments. Entenem que hi ha gent que hi estigui en contra, però també n’hi ha molta que ha notat millora en el trànsit i en la qualitat de l’aire.
S’expulsa el cotxe, s’endreça la ciutat per al vianant però hi pot haver una contrapartida. Que la gent de fora deixi de venir a comprar al centre de Vic.
Hi ha estudis que recullen que les zones comercials amb més èxit són les destinades a vianants. Vic fa anys que no deixa passar cotxes pel nucli antic, i s’ha mantingut un comerç actiu. I la ciutat té molts aparcaments. Qui vol aparcar ben bé al centre, a la mateixa plaça, té les opcions de pagament. I qui no vol pagar a Vic hi ha molts aparcaments que es troben a 10 minuts caminant del nucli antic. I la gent quan passeja bada, i és quan entra a botigues i compra.
Per desplaçar-se per Vic també hi ha el servei d’autobús urbà. Es volia replantejar. En quin punt es troba?
Estem negociant amb la Generalitat. El servei d’autobús urbà a Vic es va crear com a propi fa molts anys. En deu fer uns 20 ens vam acollir al conveni de la Generalitat, que treballava amb Sagalés com a empresa concessionària. Volem recuperar el servei per gestionar-ho nosaltres. La Generalitat ens demana coordinar les línies urbanes amb les interurbanes. Ho estem a punt de presentar. I quan ho acceptin haurem de preparar una nova concessió amb l’objectiu de renovar la flota, millorar freqüències i incorporar serveis a demanda per ser més eficients.
Ara que han començat les obres, s’evidencia més que mai que hauria sigut un error enderrocar les adoberies?
D’això fa molts anys.
Però hauria estat un error?
És evident. Hem tingut la sort que va sortir un grup reclamant que no s’havia d’enderrocar. I sort que no es va fer. Ara bé, és cert que és molt complicat rehabilitar aquests edificis, que estan en un avançat estat de deteriorament. I que també tenen una elevada protecció. Tot plegat requereix un gran esforç per part dels propietaris per poder tirar endavant la reforma. Per això l’Ajuntament ha volgut ser el promotor del barri, i començar amb la recuperació de les dues primeres. I també de pensar en tot un espai públic i tot el que pot generar. La intenció és que aquestes millores animin els propietaris privats a avançar amb les reformes que calen al barri.
Té ganes de tornar a formar part de la llista de Junts a les eleccions del maig de l’any que ve?
Encara no hem parlat d’això. Ara mateix hi ha altres coses que em preocupen, i poder tancar el mandat complint amb totes les tasques del pla de mandat. Quan arribi el moment ja en parlarem.
Ha sigut la mà dreta d’Anna Erra aquests vuit anys ocupant àrees importants. Li hauria agradat fer el pas a candidata?
No em veig com a candidata. Es requereix molt coratge, molta empenta i molta dedicació. Albert Castells és el millor perfil possible per entomar tot això. I tots hem estat d’acord en la seva aposta. Segur que ho farà bé, i ningú està tant capacitat per agafar el relleu d’Anna Erra.
