El periodisme modern ha banalitzat la seva tasca fins al punt que després d’un debat polític tothom busca el guanyador. El mateix públic ja és el primer que cerca qui ha obtingut la victòria, com si es tractés d’un simple partit de futbol. En el cara a cara que la televisió local va organitzar dijous passat entre els sis candidats a l’alcaldia ripollesa a l’església de Sant Pere, seria més fàcil trobar-ne els perdedors. I tal com va anar tot plegat sembla que més aviat va ser una derrota generalitzada, tant pels líders que s’hi presentaven com pel públic que des de casa seva o del mateix pati de butaques hi perdia el temps en directe.
L’acte va ser un caos de gairebé dues hores en què la valoració de l’últim mandat, l’exhibició de l’obra efectuada, els retrets entre uns i altres i unes propostes que en un altíssim percentatge acaben sent transversals de totes les candidatures van fregar el tedi, l’ensopiment i fins i tot la deserció progressiva d’espectadors, com es constatava al lloc dels fets. La sensació que cada candidat havia portat la seva claca per aplaudir-lo tant si la intervenció havia tingut un mínim de substància com si havia sigut en negatiu va acabar de convertir el debat en un orgue de grills, amb la predisposició principal de disparar contra el contrincant. La tendència caïnita no per habitual deixa de sorprendre, i més encara pensant en el futur d’un consistori que necessitarà aliances fermes.
La candidata de Junts, Manoli Vega, va guanyar en comoditat a mesura que avançava el debat, i entre les propostes que va fer va prometre una hora d’aparcament gratuït al centre de la vila. La republicana Chantal Pérez va deixar-se engolir pel to gris general, va dubtar que l’equip de govern hagi complert el 80% del seu programa i va proposar convertir la Sala Eudald Graells en un ateneu. L’independent Joaquim Colomer va tenir-hi el paper més institucional, reivindicant l’obra feta com a regidor de l’equip de govern i ironitzant sobre la regidoria de Comerç de Vega. Enric Pérez (PSC) va qüestionar la mobilitat pel carrer Progrés i la creixent presència de patinets. Dani Vilaseca (CUP) va retreure a la resta de grups el seu servilisme a Junts i va assimilar a la identitària Sílvia Orriols amb Vox. I finalment la mateixa Orriols va focalitzar el discurs en la immigració “que no ve a sumar” i va respondre el foc que encara que creuat va apuntar-la majoritàriament a ella. Pel camí van obviar-se polèmiques com la sortida de Colomer de l’equip de govern, la proposta d’emissora municipal, la data del mateix debat que tots els grups excepte el de Junts trobaven inconvenient, la desaparició del Centre Tecnològic del Ripollès o els maltractaments a avis de la residència de la Fundació Guifré que encara està en litigi. Massa pols de diàmetre divers sota la catifa per trepitjar-la mentre imitem el pit inflat del gall de l’escut del poble.
{{ comment.text }}