El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha acordat arxivar provisionalment la causa del Tsunami Democràtic després que la Sala Penal hagi invalidat totes les diligències que havia fet des del 30 de juliol del 2021. L’arxivament de la causa beneficia les 10 persones que estaven essent investigades per terrorisme, entre les quals hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, així com Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Capmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio. El Suprem encara no ha adoptat cap decisió sobre les investigacions a Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, que derivaven també de les actuacions de García-Castellón.
Després de prop de cinc anys de diligències i de reactivar el cas el novembre del 2023 coincidint amb les negociacions de l’amnistia, García-Castellón ha resolt les actuacions amb una interlocutòria de tres pàgines.
Ho ha fet després que la Sala Penal ha donat la raó a la defensa de Marta Molina i ha invalidat totes les diligències que el jutge havia fet des del 30 de juliol del 2021 per un defecte de forma.
La Sala ha decretat que Castellón havia d’haver demanat la pròrroga de les actuacions abans que expirés el termini de què disposava, el 29 de juliol del 2021, però el jutge va signar l’endemà, el 30 de juliol del 2021. Un fet que els magistrats de la Sala Penal consideren irregular i contrari al dret penal.
Per aquest motiu, en una resolució que s’ha conegut aquest dilluns, la Sala Penal ha decretat que García-Castellón va dictar la pròrroga de les actuacions de manera “extemporània” i donen la raó a Marta Molina, que havia recorregut la decisió.
Ara el jutge –que segons fonts de l’Audiència Nacional es trobava de vacances i ha tornat a la feina només per emetre aquesta resolució- dona resposta a l’ordre de la Sala Penal i acorda tancar provisionalment tota la investigació.
A la interlocutòria, García-Castellón explica que la decisió de la Sala Penal només li permet actuar en dues direccions: o continuar les actuacions per la via del procediment abreviat, o el sobreseïment i l’arxiu de la causa.
El mateix jutge admet que en cas de continuar amb la causa per la via del procediment abreviat, ho hauria de fer únicament amb les diligències que havia practicat fins el 29 de juliol de 2021.
Però conclou que “d’això se’n desprèn la impossibilitat de continuar per aquesta via perquè abans d’aquesta data no es va poder acordar ni dur a terme la declaració de cap dels investigats”.
Per tant, admet, “hem d’acudir al sobreseïment i arxiu de la causa previst a l’apartat 1 de l’article 779, que en el present cas, tenint en compte en consideració els diferents atestats policials aportats, així com la valoració conjunta i total de tot el que s’ha recopilat fins el 29 de juliol del 2021, cal acordar de forma provisional d’acord amb el que disposa l’article 641.2 de la Llei d’Enjudiciament Criminal”.
Això és així, continua el jutge, perquè “tot el que s’ha fet, i un cop apartades les investigacions declarades nul·les per extemporànies –que apuntaven de manera inequívoca a judici d’aquest instructor a la comissió de fets susceptibles de ser qualificats de delicte de terrorisme- es desprèn que els fets investigats són constitutius d’infracció penal, però no existeixen motius suficients per atribuir la seva comissió” als investigats.
A més, García-Castellón demana que es faci arriba la seva resolució al Tribunal Suprem, que és qui investiga Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg per terrorisme fruit de les actuacions que va adoptar com a instructor des de l’Audiència Nacional.
{{ comment.text }}