El gener de l’any passat, l’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, es va estrenar com a diputada al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya amb la renúncia de Chakir el Homrani.
Com ha estat l’experiència?
Fantàstica. És un honor i una gran responsabilitat. Hi he pogut estar un any i dos mesos i encara tinc moltes més ganes que Osona estigui representada per una força d’esquerres i independentista. Em fa molta il·lusió que el grup d’Osona m’hagi tornat a escollir.
L’any 2021 anava de número 24 a la candidatura per Barcelona. En aquesta ocasió avança fins al 20è lloc. En les últimes eleccions els republicans van treure 19 diputats per Barcelona. Es veu entrant un altre cop?
Veig que Esquerra ha de ser al Parlament i serem el termòmetre. Tinc moltes ganes de poder continuar fent la feina. Es dona la curiositat que a Viladrau som de Girona i no em puc votar a mi mateixa. A vegades se’ns ha dit que érem un grup petit, però aquests 33 diputats són els màxims resultats obtinguts per Esquerra Republicana després de la restauració del Parlament i hem fet molta feina. Ara ja ho conec una mica i crec que puc ajudar la comarca a ser-hi present.
Això vol dir que són optimistes de cara a millorar els resultats?
Nosaltres aquestes eleccions no les volíem fer ara, les volíem fer d’aquí un any, que és quan tocava. La gent ens demana que ens posem d’acord i deixem acabar les legislatures. Ha estat una irresponsabilitat no aprovar els pressupostos, que eren els més grans de la història i que el 2025 no ho seran perquè Europa ja ha dit que venen retallades. No som aquí per inaugurar coses, hi som per fer feina i sense pressupost això és impossible.
Les enquestes, ara per ara, no els són favorables…
Amb Esquerra les enquestes mai l’encerten massa. Ha estat una campanya fàcil perquè hem fet molta feina i es tracta de dir el que ens quedava per fer. A Osona som el partit que hem fet més actes i vull agrair a les seccions locals les ganes de poder parlar. Segur que fem coses bé i malament però som transparents i afrontem els problemes que tenim.
La fórmula del govern monocolor d’ERC sembla irrepetible i es presenten dues opcions: govern independentista o tripartit d’esquerres. Quina veu amb més opcions?
Nosaltres el primer que volem fer és aconseguir el màxim de vots possibles perquè creiem que hem de guanyar. Amb les dades econòmiques d’aquests tres anys d’exportacions, inversions i creació d’empreses en un país normal el govern continuaria. Per tant, volem guanyar i fins que no hi hagi les formacions parlar de pactes és una frivolitat. La preferència és augmentar els 33 diputats.
Li fa por una repetició electoral?
Jo crec que a qui faria por és a la gent a qui estem animant anar a votar. El que passa és que dels tres grans partits, n’hi ha un que no fa propostes i l’altre les que fa estan superades. A l’inici de la campanya estàvem enfadats pels pressupostos i ara acabem animats.
Els preocupa l’abstenció?
Molt. L’any 2021 a Osona la participació no va arribar al 60% i són unes eleccions importantíssimes perquè és el teu país. El 2017 havia estat de més del 80%. Augmentar la participació és essencial. Animem a tothom a votar.
Quina relació té amb Pere Aragonès?
Quan el coneixes personalment, el president és una persona que té el país i el govern al cap. És proper i li pots parlar de qualsevol tema i també demana moltes coses del territori. És la millor opció.
Creu que la gent valora la feina feta pel govern aquests últims anys?
Crec que la gent pensa que hem fet alguna cosa bona i se’ns diu que ja els agrada que governem. Els consellers s’hi han deixat la pell, sobretot aquest últim any i mig, i hauríem de seguir almenys una legislatura més.
De què està més satisfeta?
De dues coses: que el govern fes cas al territori i recollís la proposta que es va fer des d’Osona quan grans empreses van venir a voler fer camps solars i també tot el que s’ha fet amb l’estatut del municipi rural, perquè aquí en tenim molts de pobles petits i això ens permet simplificar l’administració i que aquesta sigui més senzilla i propera al ciutadà. En serveis socials també s’ha avançat molt. En general el govern ha obert moltes carpetes pendents i una de les que serà una estructura d’estat i molt important per Osona és el traspàs de Rodalies. Enfrontar-se a un monstre com aquest demostra que és un govern que no té por.
Una de les últimes decisions que s’han pres ha estat la de relaxar les restriccions per la sequera. Hi ha qui els acusa d’electoralisme.
El govern fa el que pot en un tema agreujat per una deixadesa històrica. La feina és ingent per veure què s’hi pot fer i estic molt contenta que s’hagi afrontat. L’aixecament de restriccions ja estava estipulat segons el nivell dels pantans. El govern el que fa és adaptar-se cada dia a la situació i és un error acusar-lo d’electoralista.
La sostenibilitat és un dels eixos de la seva campanya electoral i aposten per fer-la des del territori. Quin tipus d’iniciatives preveuen?
El govern ha posat als consells comarcals una oficina tècnica per desenvolupar el pla de transició energètica. A Osona som privilegiats perquè tenim oficina des de fa molts anys i creiem que s’ha de mantenir el model d’aquí. Si no guanya Esquerra Republicana, jo patiria molt pel paisatge i la part agrícola i ramadera de pobles de la comarca com Malla, Gurb o Folgueroles, amb grans extensions. Nosaltres volem un model de gestió, creació i distribució de l’energia des de la ciutadania. És veritat que es necessiten camps solars, però només al 2% del territori. També hem de desenvolupar que tot el tema del biogàs es faci amb purins i que sigui una instal·lació col·lectiva, i en mobilitat volem apostar pel transport a demanda als pobles petits.
Quant a educació parlen de fa temps de la gratuïtat dels 0 als 3 anys.
La voluntat política hi és tota i això només depèn dels diners. El dia que tinguem una nova relació amb l’Estat espanyol pel que fa a finançament singular això serà possible. És un tema social, d’equitat i de valor republicà fer que sigui gratuït perquè és una edat important.
I quines propostes tenen perquè es parli més català en aquestes i sobretot la resta d’aules?
El català també necessita recursos. L’any passat es van definir 100 mesures per potenciar-lo. Tothom sap que cada vegada té menys ús col·lectiu. S’hi han invertit 45 milions d’euros, cosa que no s’havia fet mai, i s’ha analitzat el perquè no es parla a les aules. El de les escoles és un dels focus però ho hem de fer a tot arreu, a les autoescoles, en l’àmbit sanitari o a la televisió. Hem tardat uns anys a tenir una nova plataforma perquè quan els nois i noies surtin de les escoles tinguin mitjans al seu abast. Per tot plegat, proposem una conselleria de català que tingui el seu pressupost com s’ha fet amb la d’Igualtat i Feminismes i que de manera transversal afecti tot el govern. Això permet abordar els problemes amb tota la seva complexitat. No n’hi ha prou de centrar-nos en les cinc o sis hores que el nen està a l’escola sinó que quan surti també tingui continguts en català. No crec que hi hagi cap altre govern que hagi apostat més pel català, que no és un tema només d’identificació de país sinó també de cohesió social. A Catalunya es parlen 200 llengües i el català és la que ens ha d’unir a tots.
