El suport a limitar la immigració ha pujat gairebé 20 punts a Catalunya en dos anys, del 44% a gairebé el 64%, segons dades del sondeig 2025 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Mentrestant, l’opinió favorable a la immigració es manté “estable”, per sobre de la meitat de la població (52,4%), tot i un retrocés des del 2023 en detriment dels qui es mostren ‘més aviat en desacord amb el concepte immigració’. D’altra banda, el sondeig torna a constatar el gir a la dreta notori entre els homes joves -els menors de 35 anys que s’auto-ubiquen en aquest espai superen el 30%, 20 punts més que el 2020-, i descobreix que també les dones joves s’estan dretanitzant: les menors de 24 anys de dretes han passat d’un 4% a un 21,3%.
El director de l’ICPS, Oriol Bertomeus, ha volgut relativitzar i posar en context l’augment destacat dels darrers dos anys dels partidaris de limitar l’entrada de persones estrangeres al país. “Si mirem les dades en llarg, estem gairebé amb els mateixos percentatges que teníem l’any 1993, ha recordat, “però respecte d’aleshores hem tingut un increment de deu vegades la població estrangera que hi havia aleshores”. L’ICPS havia preguntat específicament sobre la qüestió en la seva enquesta de l’any 1993 i no ho havia tornat a fer fins l’any 2023, per tant, no es pot saber com ha variat l’opinió dels catalans en aquest interval de temps. En qualsevol cas, malgrat el repunt (de 20 punts percentuals) en només tres anys, el 63,7% de persones que avui posarien límits a la immigració són fins i tot una mica menys que els que ho volien fa 32 anys, el 65,5%.
Segons el sondeig, l’opinió sobre ‘el concepte immigració’ (sense matisos) empitjora lleugerament, una tendència que s’havia començat a observar en les dades de l’any passat. Si a l’anterior enquesta les persones que es mostraven d’acord amb la immigració queien del 59,7% al 53,9%, enguany el percentatge torna a disminuir fins al 52,4%. Això no obstant, no creixen els que s’hi mostren “en desacord” amb la idea d’immigració, ja que de fet passen del 28,1% el 2024 al 27,8% el 2025.
Amb tot, Oriol Bertomeus ha analitzat que l’opinió favorable a la immigració es manté “estable”, és a dir, en la forquilla d’entre un 50% i un 60% dels ciutadans en aquestes posicions que es va donant des de principis de segle. Concretament, el 2025 el percentatge és d’un 52,4% quan l’any 2000 vorejava el 55%.
També segons l’enquesta, les dones joves continuen sent el grup que mostra una opinió més positiva sobre la immigració, un 60%, mentre que els homes més joves i les dones de més de 65 anys són els grups que en tenen una opinió més negativa, un 43% i un 44% respectivament. Per formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, el 100% dels enquestats d’Aliança Catalana estarien d’acord amb la limitació de l’entrada d’immigrants al país. També ho pensa així el 90% dels votants de Vox, al voltant del 80% entre els que van votar PP o Junts i entre el 50 i el 60% dels votants del PSC i ERC.
Gir a la dreta entre homes i dones joves
En un altre àmbit, de l’enquesta destaca com s’accentua el procés de “gir cap a la dreta” dels homes més joves, amb un salt de vint punts percentuals en cinc anys tant dels de 18 a 24 anys com dels de 25 a 34. De fet, des de l’ICPS han remarcat que enguany la “novetat” respecte a l’enquesta de 2024 és el fet que aquest segon grup també ha assolit un percentatge de més del 30% d’individus que s’autoubiquen amb posicions de dreta, sumant-se a la tendència “reaccionària” a escala local i internacional, segons ha analitzat Bertomeus.
La mateixa tendència també l’han seguit, tot i que amb menys intensitat, les noies joves (menors de 35), un 21% de les quals avui s’identifiquen com de dretes, quan fa cinc anys no arribaven al 5%.
Erosió de la democràcia
De l’enquesta del 2025 també es desprèn com continua la “certa erosió” en la preferència per la democràcia com a millor sistema polític, que ja ve de lluny. En aquest cas, hi ha un clar influx generacional, a més de l’impacte de la crisi de 2008, segons els autors de l’estudi.
Així, el grup més escèptic quant a aquest sistema és el de les persones nascudes a partir del 2006. Només el 63,6% afirmen que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern. Dels nascuts a partir de 1996, només el 71% diu preferir la democràcia, per un 29% que assenyala que tant li és un sistema que un altre. Entre els nascuts abans de la democràcia, el 85% es mostren partidaris del sistema actual. Tanmateix, aquesta dada contrasta amb un increment sostingut dels que diuen sentir-se satisfets amb el funcionament de la nostra democràcia. Bertomeus ha admès que no saben explicar “per què”.
Sobre els beneficis de la democràcia, la meitat de les persones enquestades considera que la democràcia promou la llibertat, la igualtat i el pluralisme, però en canvi només un 30,5% creuen que promou també el benestar econòmic.
Retrocés general en el suport al feminisme
Al sondeig 2025 s’aprecia un retrocés general en el suport al feminisme. El 59% de les persones enquestades es mostren d’acord amb el concepte, un percentatge que ha anat disminuint clarament des del 2023, quan es va recuperar la pregunta i se situava en el 67%.
L’acord amb el concepte també recula tant entre els homes com entre les dones. Aquest retrocés general s’afegeix al rebuig observat en anys anteriors entre els homes més joves i que continua avançant. Així, la darrera enquesta constata que només la meitat dels homes de 18 a 24 anys es mostren d’acord amb el concepte, quan el 2023 eren el 57,7%. D’altra banda, s’evidencia la bretxa entre homes i dones en referència a la percepció del feminisme i la igualtat de gènere. Menys del 50% dels homes menors de 35 anys consideren que les dones estan més discriminades que els homes, quan aquest percentatge supera el 75% en el cas de les dones en aquesta mateixa franja d’edat.
Estabilitat a l’escenari polític català
Pel que fa a les preferències d’articulació territorial, es dibuixa un escenari molt similar a l’anterior a l’esclat del procés independentista. Un 55,6% de les persones enquestades volen que Catalunya continuï formant part d’Espanya, davant del 38,1% que prefereixen que sigui un estat independent.
D’altra banda, la importància associada al debat territorial continua davallant. Només el 23,1% considera el debat sobre la independència com ‘molt important’, quan el 2019 aquest percentatge se situava en el 43,7%.
Dins l’escenari polític català, el resultat del sondeig 2025 mostra una estabilització en la valoració del govern de la Generalitat, amb un 50% de persones enquestades que qualifiquen la gestió de ‘normal’, davant del 30,1% que la defineixen com ‘molt dolenta’ o ‘dolenta’ i el 18,6% de ‘molt bona’ o ‘bona’.
Salvador Illa (PSC) continua sent el president preferit per la majoria de persones enquestades, que passen del 20,6% en 2024 al 20,9% el 2026. S’observa una reculada de la preferència per Carles Puigdemont (Junts), segona opció escollida, que cau del 14,5% el 2024 al 10,2% el 2025, així com la irrupció de Sílvia Orriols (Aliança Catalana), que passa de ser la preferida com a presidenta del 2,6% de les persones enquestades el 2024 al 8,8% el 2025.
Per a l’elaboració del Sondeig d’Opinió ICPS 2025, s’han portat a terme 2.000 entrevistes presencials, representatives de la població catalana amb dret a vot. El treball de camp es va realitzar del 13 d’octubre al 22 de novembre de 2025.
