“Des d’un govern d’esquerres independentista es pot fer molt i molt bé”

Cesc Manrique, de Torelló, és membre del secretariat nacional de la CUP, així com també forma part del partit a Osona. A l’Angle obert d’EL 9 TV d’aquesta setmana, hi ha repassat com treballen des de la formació, on també ja pensen en les municipals. Fa un any que forma part del secretariat, que vindria a ser la direcció del partit. La seva àrea és el municipalisme. De què s’encarrega?Ens encarreguem de generar propostes i accions a desenvolupar des dels ajuntaments, ja siguin governs, oposicions... Ara mateix ja estem treballant per començar a preparar les properes eleccions municipals i també per vincular tota la política municipalista, tenint en compte que és molt central a la nostra organització, amb diferents àrees com el Parlament. https://www.youtube.com/watch?v=y3pwylMSeu0 Amb la renovació del secretariat deien que volien aturar-se per reflexionar, fer autocrítica i fer la CUP una eina més útil. Què han canviat respecte d’abans?En l’àmbit organitzatiu vam llegir que una de les mancances era que havíem canviat massa de lideratges en pocs anys. Per això vam ficar la figura de secretari general i de portaveu per tenir una veu més consolidada i una cara visible. Abans el mandat era de dos anys i ara és de quatre. En l’àmbit polític, també volem trencar la idea amb què en part se’ns havia caricaturitzat de la CUP del no a tot. En certa manera, ser una CUP molt més propositiva, que diem sí amb projectes alternatius. A Vic, vam veure la CUP abstenint-se en l’aprovació del pressupost perquè es van tenir en compte algunes propostes. Aquest canvi de plantejament respon a la renovació del secretariat?Tampoc diria que és d’aquest mandat, sinó que és un procés fruit d’una reflexió col·lectiva on vam participar amb gent de tots els municipis i, per tant, intentem que sigui un canvi de tendència que es porti a terme arreu on estem. Quins reptes li fan arribar des dels municipis catalans?Com a país, un dels reptes que tenim és que, després de la frustració del postprocés i la desmobilització, s’està perdent el sentit comunitari i de col·lectiu. Això, fins i tot, sobrepassa la política i es podria traslladar a l’àmbit associatiu. Per la nostra manera de ser, som un partit que ens va bé el xup-xup que hi ha a sota, quan tot aquest sentiment de comunitat està arrelat, la gent està mobilitzada, organitzada… El repte és que la gent torni a creure i a organitzar-se en projectes col·lectius. Des de la CUP a Osona quines propostes fan arribar al Parlament?Ens preocupen molts temes, però els que són més fàcils de vehicular al Parlament o la política nacional són dos eixos. Un és el tema de l’aire. Ens preocupa molt la contaminació aquí a Osona. Afecta el dia a dia de tothom, totes les edats i caldria millorar perquè no pot ser que estiguem respirant un aire que ens perjudica la salut. I l’altre eix?Els problemes de mobilitat, molt vinculat també a la qualitat de l’aire. Osona és una de les comarques on menys s’utilitza el transport públic: s’estima que només un 4% dels trajectes es fan amb transport públic. El tren no funciona, però les línies de busos són molt millorables. Cal fomentar-lo molt més perquè la gent no sigui tan dependent del vehicle privat que ens serviria per ajudar a millorar l’aire. Això és multifactorial, també podríem parlar de la dependència de la comarca amb el model d’indústria càrnia. Des de l’any passat la CUP Alt Ter, que integrava Osona i el Ripollès, ja no existeix. Ara és la CUP Osona. Per quin motiu s’ha canviat?Un motiu pragmàtic. Amb la divisió que teníem, la CUP Nord Oriental agrupava tota la demarcació de Girona, excepte el Ripollès que estava a l’Alt Ter. Quan hi havia eleccions, en què es funciona per demarcacions, no era pràctic que el Ripollès fos d’una territorial diferent. Ara bé, continuem coordinats i movent-nos amb una lògica d’Alt Ter. Com estan preparant les municipals?Ara encara des d’un àmbit molt local. En l’àmbit nacional, el cap de setmana passat, per exemple, es va fer una trobada a Arenys de Munt on es van reunir més de 100 càrrecs electes per poder debatre les qüestions prioritàries per als propers anys i, per tant, les properes eleccions. A Osona i en l’àmbit més local, ho està treballant cadascú des del seu municipi per mirar de fer un projecte com més arrelat i aterrat a la realitat local, millor. Ens preparem, però no tant en clau electoral, sinó en projectes polítics que vagin a mitjà i llarg termini. A quants municipis es volen presentar a Osona?Evidentment, com més millor, però no fem una expansió d’anar a visitar municipis perquè la gent es presenti per la CUP. És més fàcil allà on pot haver-hi nuclis de gent mobilitzats que poden ser pròxims a l’esquerra independentista. No ens ho plantegem tant com llistes electorals bolet, de presentar-nos perquè sí. Ostenten dues alcaldies a Osona: Sant Quirze de Besora i Montesquiu. Les vetllen més?Ens agradaria revalidar-les, evidentment. A les municipals hi ha tres opcions: Jaume Collboni, Sílvia Orriols o Lluc Salellas. Nosaltres estem per aquesta via, per fer veure que els llocs on hem governat i governem, com Girona, Sant Quirze o Montesquiu, són bones demostracions que des d’un govern d’esquerres es pot fer molt i molt bona feina. Es pot tenir molt contents els habitants, es poden fer projectes que competeixin i hi ha alternatives molt més humanes a les quals segurament molta gent està caient ara per frustració. Els fa patir l’auge de l’extrema dreta?Si mai hem de tornar a fer un nou embat independentista, passarà per l’independentisme de base, el popular. A la comarca hem d’estar molt contents: hi ha el Casal Popular Boira Baixa de Manlleu, que funciona molt bé amb quasi 600 socis, i a Vic està a punt d’arrencar l’Ateneu Popular. En canvi ens trobem que aquest independentisme d’extrema dreta quan ha governat a Ripoll el primer que ha fet és anar pel casal independentista La Metxa o per persones del col·lectiu feminista. Al final, van contra tota forma d’organització col·lectiva perquè volen una societat individualista. Evidentment que ens preocupa. La millora manera de fer-hi front des de cada persona és tornar a creure en allò col·lectiu. "A Torelló em sento segur"Va ser regidor de Torelló els mandats del 2015 i 2023. Ha estat d’actualitat per problemes de convivència, incivisme i seguretat. Com ho viu?Als pobles i ciutats hi ha situacions que porten a problemes de convivència i, en certa mesura, de seguretat. Ara mateix per l’ús que fa sobretot l’extrema dreta de les xarxes socials aquests problemes es magnifiquen. No vull dir que s’hagin de negar ni obviar. Volem uns municipis segurs i tranquils, però s’ha de trobar l’equilibri entre poder abordar allò que porta problemes de convivència i no fer demagògia per un ús polític i partidista. Sap greu perquè intenten vincular seguretat amb immigració. Amb tot això estan intentant enfrontar els veïns dels municipis entre ells.Quina és la proposta de l’esquerra independentista quant a seguretat?Les xifres de delinqüència van vinculades directament a la pobresa. Hem de treballar per una societat on tothom pugui tenir uns drets mínims vitals garantits i a partir d’aquí fomentar un sentiment de comunitat. El millor que pot passar per estar segur als carrers és conèixer els teus veïns i la manera de fer-ho és col·laborar amb ells, les diferents entitats o col·lectius. Jo a Torelló em sento segur. Hi ha gent que diu que no perquè passa pel carrer i veu persones que no coneix i, a més, segurament són d’origen estranger. No tenen per què ser conflictives, senzillament no les coneix. Hem d’intentar tornar a la vida més comunitària.

“Des d’un govern d’esquerres independentista es pot fer molt i molt bé”

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

“Cohesionar un poble disseminat costa, però diria que ens en sortim”

Montesquiu treu pit de tenir una càrrega fiscal per sota la mitjana

“Els ajuntaments estem treballant perquè la gent se senti segura”

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Vic vol rehabilitar el pont de Queralt i el Gremi d’Adobers

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic