Janna Locher (JxCat) deixarà l’alcaldia de Sora després de dos mandats. Tot i així, tornarà a formar part de la llista amb la intenció de continuar al consistori com a regidora. En aquest extracte de l’Angle obert d’EL 9 TV repassa l’etapa al capdavant del consistori.
Des de fora sembla que no s’acaba de sentir còmoda en el rol més institucional del càrrec. És així o quins són els motius que l’han portat a voler fer un pas enrere?
Més que res és perquè tinc una explotació familiar a casa i vull poder-m’hi dedicar més. També hi havia la voluntat d’una altra persona d’anar davant i per això ho he fet.
Què ha estat per a vostè el millor d’estar al capdavant de l’Ajuntament?
Poder gaudir del poble des d’un altre punt de vista i de tan a prop. Hi he viscut sempre i em conec tots els camins, però conèixer-lo com ho he fet ara i poder-hi treballar ha set una experiència molt maca. També el tracte amb la gent de tota la vida.
I el pitjor?
Les decisions. Quan n’has de prendre sempre hi ha gent a qui li sembla bé i d’altra a qui no. Després també cadascú té la seva versió, no saps mai com ser un punt neutre perquè tothom ho entengui.
Amb el tema que més ha patit és el de l’escola?
Sí, en els últims anys m’ha trasbalsat una mica.
Ara que han passat uns mesos, amb certa perspectiva, per tant, ens pot explicar per què no es van arribar a entendre?
Tot va començar perquè al poble hi havia hagut escola molts anys enrere i jo estava contenta que hi tornés a haver vida, aquest moviment que genera i que els petits poguessin anar a l’escola al seu propi municipi. En teoria havia de ser un grup petit, però va anar creixent i es va estendre molt ràpid i sense tenir en compte coses que eren importants. Quan es va arribar a un punt que s’havien de prendre decisions la cosa es va revolucionar, llavors ja hi va haver malentesos i parlant amb Ensenyament ens van fer veure que en pobles petits si no es manté la natalitat és complicat aguantar els centres. Vaig pensar que obriríem una escola per quatre anys i després la tornaríem a tancar i que també tindria un cost econòmic que si no apuges impostos no pots sostenir-ho. De subvencions n’arriben, però cada vegada més pobles s’ho han de pagar. Són tot de coses que et fan veure que és millor tancar una etapa.
Era una qüestió de persones?
Amb els mestres i l’equip directiu no hi tinc res en contra i sempre els he atès. Hem fet les xerrades que ha calgut i he estat al seu costat. Potser ha estat no tenir les coses clares i tot més madurat.
I quedarà així? O continuaran parlant-ne amb Educació?
De moment ha quedat parat i ja es veurà si hi ha demanda o es torna a reprendre.
El tancament de l’escola ha fet que gent que havia vingut a viure al poble hagi marxat?
De gent, en va venir llavors i n’ha continuat venint després. Sí que en aquell moment va ser un boom, però també hi ha altra gent que busca espais més tranquils i pobles.
Què volen deixar fet sí o sí abans de les eleccions municipals?
El que puguem. En el tema dels pisos per a joves estem a la recta final i en el punt de fer el concurs. Estem mirant les demandes que hi ha i a veure si ho podem deixar acabat abans de marxar.
I n’hi ha hagut molta, de demanda?
N’hi havia hagut. Ara fa temps que no sento res, però hi havia gent que va demanar de saber-ho quan estiguessin.
L’objectiu de fer-los és que la gent que arriba al municipi es pugui quedar. Tenen marge per créixer més si cal?
Des de l’àmbit particular, sí, però des del municipal es va poder fer perquè era l’antic edifici de l’Ajuntament i es va adequar. No disposem de gaire patrimoni i s’haurien de mirar altres vies.
La sala polivalent la deixen embastada perquè hi treballi el pròxim equip de govern?
No sé si serem a temps de començar, però s’ha de fer durant el 2023.
Hi ha bona entesa entre els municipis del Bisaura? La setmana passada van fer un dinar tots junts de comiat de mandat.
Sí.
Podrien treballar més mancomunadament? O són on volen amb el Consorci, i on poden, ser?
Es podrien millorar coses perquè tenim tècnics compartits, però potser no acabem de treure’ls suc. Jo crec que s’hi podria donar una volta, tot i que en pobles petits sempre costa molt.
Entre tots aquests alcaldes hi ha varietat de colors polítics. Els juga a la contra o ni es nota?
Amb això no ens hi fixem, almenys jo. No és una cosa que tingui en compte.
Janna Locher és militant d’algun partit?
No, ara actualment, no.
Amb la fragmentació de l’antiga Convergència i Unió va ser de les alcaldesses que, dient-ho col·loquialment, va quedar en terra de ningú. Per què? Amb Junts no s’hi troba bé?
Jo em vaig quedar on era, no em vaig moure. Per mi no era primordial. El més important era continuar treballant pel poble.
Ara serà a la llista, però només simbòlicament o per quedar-se com a regidora?
En principi és per ajudar l’equip de govern com a segona, de tinent d’alcalde. Ho provarem i sempre som a temps a plegar si no em sento còmoda o veig que no puc fer el que voldria o no ho faig bé.
I si el seu nom és el més votat? Van amb llistes obertes… Podria tornar a passar.
Pot passar, però ja hi porto vuit anys. Hi ha dues llistes i som més gent.
Amb l’exalcalde Eudald Parcerisas continua sense tenir-hi relació per la decisió que va prendre el segon cop que es va presentar d’optar a la investidura malgrat que ell fos el candidat?
No hi he parlat més. Sí que l’he vist pel poble, però no. Sap greu perquè s’ho va agafar com un tema personal. Sent tots dos de tota la vida d’allà es fa estrany. Per mi no hi ha cap problema i el saludo, però és una decisió amb la qual jo no hi puc fer res. Són situacions que saben greu.
Amb perspectiva, hauria fet les coses de manera diferent?
De la manera com em vaig sentir en aquell moment crec que vaig prendre una bona decisió.
Li ha tret més la son l’Ajuntament o la pagesia, a vostè que està al capdavant d’una explotació de vaques de raça bruna dels Pirineus?
Tot té les seves coses. No m’hi he sentit malament a l’Ajuntament. He actuat sempre com si fossin coses meves i els meus diners, però pensant en tothom i en el municipi.
El fet que sigui un poble disseminat en complica la gestió?
Sempre hi ha Sora de baix i Sora de dalt i quedem una mica dividits. Quan ho tens tot allà mateix és més fàcil. Nosaltres hem de fer activitats a les dues bandes per poder aprofitar els diferents espais, però sempre ha estat així.
Les comunicacions i l’estat dels camins són de les preocupacions principals?
Sí, sobretot els camins i a Sora n’hi ha molts. No ho fas mai bé per a tothom però s’intenta fer el que es pot. Amb la fibra també vam intentar que arribés a tothom, hi ha moltes granges i necessitem la tecnologia. Encara ens falta, però hem fet passes endavant.
Un altre maldecap gros dels últims anys deu haver estat el tall de l’accés de Montesquiu a la C-17 per anar cap a Ripoll.
Sí, perquè hi anem bastant. Ens queda més a prop Ripoll que Vic i molta gent té el tarannà d’acostar-s’hi. Vam haver d’anar insistint perquè era un entrebanc, però finalment es va aconseguir. Ara només falta un senyal que prohibeix el pas dels tractors per poder-hi accedir. Tots els alcaldes del Bisaura ho vam demanar i n’estem pendents.
{{ comment.text }}