La santperenca Griselda Castells és des d’aquest estiu la nova presidenta d’Esquerra Republicana de Catalunya a Osona en substitució d’Eva Font. Aquesta setmana va parlar de la situació del partit i de com encaren les Municipals del 2027 al programa Angle obert d’EL 9 TV.
Com ha afrontat el càrrec?
He intentat primer situar-me perquè ja havia estat a l’executiva en un anterior mandat, però no al capdavant. Les perspectives són bones, però també hi haurà molta feina i complicacions, com ja sabia. Ho entomo amb positivisme i moltes ganes.
La van haver de convèncer o ho va tenir clar de seguida?
En tot moment vam treballar per formar un equip més que buscar una persona. Per la trajectòria i la situació érem dos o tres que podíem entomar el càrrec i finalment es va decidir que fos jo. Se’m va proposar i inicialment m’ho vaig pensar perquè vol dir molta dedicació i és un repte, però no va ser complicat perquè sabia que treballarem en equip, que és com les coses han de funcionar.
La va votar un 89% de la militància. Contenta?
Sí, molt contenta jo i tot el grup. Vam intentar que fos un grup divers de quinze persones, de gent que en tingués ganes i no va ser complicat formar-lo ni vam haver d’anar a picar moltes portes. Això sol ja et dona satisfacció i que, a més a més, estigui avalat, encara més.
L’acompanya l’exalcalde de Manlleu Àlex Garrido com a secretari general. Funcionen bé com a parella?
Havíem tingut relació, però no havíem coincidit a l’executiva. La veritat és que va molt bé, però insisteixo que més enllà de jo i l’Àlex som tot l’equip.
L’anterior executiva d’Eva Font i Josep Casassas hi va estar poc temps, menys de dos anys. Per què?
Per la situació del partit. Tothom sap que a Esquerra hi va haver un trencament i a tot arreu s’havien de fer noves executives. Ells van tenir dos anys complicats per la situació general i del partit, per tant un enorme agraïment a la feina que van fer. Després van manifestar la voluntat de continuar formant part de l’executiva, però no d’entomar la presidència o alguna secretaria, i es van mantenir com a vocals.
S’han pogut recosir ferides després del sisme?
Quan vam haver de fer la nova executiva en cap moment vam tenir voluntat de descartar ni deixar de comptar amb ningú, sent conscients que uns eren més d’una banda i els altres d’una altra. Necessitem anar tots a l’una i hem de ser capaços de treballar conjuntament perquè el trencament no és bo per a ningú. Hem de defensar les nostres ideologies i en aquestes hi coincidim tots. Crec que a la comarca no hi va haver una situació molt crítica o jo no vaig tenir aquesta percepció. Evidentment hi havia punts de vista diferents i això és del tot respectable i, de fet, ha de ser així, però la situació no va ser conflictiva ni molt menys.
Quina feina l’ocupa aquests dies?
Ara ja comencem a treballar de cara a les eleccions municipals del 2027. Estem programant i a partir del novembre volem trobar-nos amb totes les seccions locals per començar a tenir una fotografia, tot i que en algun cas en què se’ns ha demanat ja ens hem reunit.
En les del 2023 van ser la força amb més candidatures. L’objectiu serà el mateix?
És molt important presentar candidatures fermes i no forçar llistes perquè el resultat no acaba sent el que vols. Evidentment hem de consolidar tot el que tenim i si podem presentar tantes candidatures com en l’última ocasió, benvingudes siguin, però les persones han d’estar convençudes perquè no és fàcil gestionar un municipi ni estar a l’oposició i hem d’evitar anar-nos a cremar al cap de dos dies.
En els últims anys han anat patint una patacada. Quina lectura n’han fet?
És evident que hem de replantejar-nos què està passant. Som conscients que hi ha elements nostres que són causants d’aquesta patacada i hem de treballar per veure com els revertim. També hem de ser conscients, però, que la societat està canviant i les necessitats, els interessos i les prioritats de la gent són diferents. A nivell polític hem de ser capaços d’entendre això i donar-hi resposta.
Entre els municipis que van perdre hi ha Manlleu, que temps enrere havia estat el més gros que governaven a Catalunya. Va fer mal?
La veritat és que sí, perquè eren molts anys i quan tens una peça tan consolidada la patacada és més dolorosa. Tot i així, crec que hem estat capaços d’adaptar-nos al canvi i la prova és que s’ha continuat treballant pel municipi primer amb una oposició constructiva i ara estant a govern. Això demostra que la prioritat eren els ciutadans.
El pacte manlleuenc amb Junts creu que els visibilitza o que els pot restar opcions?
Jo crec que és bo perquè quan estàs a l’oposició pots treballar molt, però el que és més visible és estar al govern.
Preveuen canvis de candidats en alguns municipis o mantenir cares?
Com deia abans, no anirem a forçar candidatures, per tant, mantindrem cares de qui ho vulgui i també en buscarem de noves però dependrà de la voluntat de qui es vulgui presentar.
A Vic, per exemple, hi continuarà Maria Balasch o no?
No puc dir-ho perquè no ho sé. Evidentment, ens trobarem amb la secció local de Vic com amb la del meu municipi, que és Sant Pere, i les seccions locals ens diran quina és la seva posició.
I la militància, què els diu?
Que està tot molt complicat i que la política està molt infravalorada. Les persones que estem en política municipal intentem fer la feina ben feta. És evident que mai ho farem bé per a tothom i que hi haurà coses que encertarem i d’altres en què ens equivocarem, i quan això passa hem de tenir la capacitat de reconèixer-ho i buscar solucions. Però també la ciutadania ha perdut la capacitat d’entendre que som persones que ens presentem pel bé del municipi. Em costa entendre el to despectiu cap a la gent que es dedica a la política. Ara mateix la percepció que tenim de partit és que hem passat una època dolenta, però comencem a remuntar altra vegada comptant amb tothom i en l’àmbit de la ciutadania cal tornar a donar valor a l’acció política perquè si no és molt difícil treballar.
Amb Junts van quedar molt a prop a les Municipals. Uns van guanyar en vots i els altres, en electes. La intenció és superar-los?
No crec que el votant d’ERC acabi votant Junts ni el de Junts, ERC. Per tant, cadascú tindrà els seus votants. Una altra cosa són els que decidiran votar alguna altra formació. Hi pot haver pujades i baixades, però no crec que diferim molt dels últims resultats.
Els fan por els discursos centrats en la seguretat que tradicionalment no formen part del discurs d’ERC?
Sí, i segurament és un dels grans factors que ens està anant una mica a la contra als partits de fa més anys. És veritat que no s’ha posat sobre la taula i s’hauria d’haver fet, una altra cosa és com s’està fent. Nosaltres n’hem estat parlant molt des de fa temps i ara es tracta de fer-ho públic. La seguretat ara mateix és un dels temes estrella i hem de ser capaços d’afrontar-lo. Això passa per establir una mica més d’ordre, que no vol dir seleccionar, sinó que quan hi ha persones que no garanteixen la seguretat i la convivència hi hem de donar resposta i ha d’acabar.
I els preocupa que a diversos municipis es pugui presentar Aliança Catalana?
Evidentment preocupa quan són partits que estan lluny de la teva manera de pensar i de fer les coses, tot i que tothom té dret a presentar-se. El que no podem, però, és jugar a la confrontació constant perquè no ens ajuda a ningú. La ciutadania el que vol són solucions i els nostres pobles el que necessiten és avançar.
