Ara fa exactament dos anys que es va firmar el pacte de governabilitat entre Vic per a Tots i el PDeCAT. Quina valoració en fa vostè?
Aquest pacte va posar en valor la ciutat, vam sortir de les nostres trinxeres ideològiques i vam ser capaços d’entendre que hi havia un bé comú, que era la ciutat de Vic. Després d’uns mesos de bloqueig a l’inici del mandat, la ciutat ha avançat i s’ha pogut millorar en serveis públics. Hem intentat influir posant a sobre la taula les nostres propostes i en la mesura que ha estat possible les hem pogut tirar endavant. Tinc la sensació que hem sigut valents fent aquest pacte, perquè no era fàcil.
Els van oferir entrar a govern. Per què no ho van acceptar?
Vam creure que ens podíem sentir més còmodes intentant influir des de l’oposició en les polítiques que per a nosaltres són importants. En aquests dos anys, hem aconseguit augmentar un 15% les despeses socials als pressupostos de l’Ajuntament, hem aportat transparència i participació creant la figura del síndic de greuges, hi ha més inversió als barris del sud i hem incorporat polítiques socials com la tarifació social a les escoles. Ha estat una feina de formigueta però, vist en global, ha valgut molt la pena.
Parlava d’un bloqueig a l’inici del mandat però vostè en va ser, com a mínim, corresponsable.
És evident que aquesta situació la generàvem entre tots. Primer, perquè el govern no va saber dialogar amb els grups de l’oposició i després, perquè quan l’oposició té capacitat de fer contrapès al govern intenta portar endavant les seves pròpies iniciatives. El punt d’inflexió va ser quan el PDeCAT i Capgirem van aprovar aquell primer pressupost junts. Vam veure que cada grup de l’oposició [ERC i Capgirem] tenia una estratègia individual, que és absolutament legítima. A partir de llavors nosaltres també vam decidir fer la nostra pròpia estratègia més enllà del que fessin ells.
Creu que la visibilitat que ha aconseguit amb aquest pacte pot haver molestat la mateixa gent del PDeCAT?
Amb regidors del PDeCAT hem discutit molt sobre aspectes de la ciutat i a vegades me n’he sortit amb el meu posicionament però altres no. Forma part de la negociació política i el pacte. Hem intentat aportar tot el que sigui millor pels ciutadans. Ho feia Joan Lagunas quan era regidor en el seu moment, ho va fer Xavier Tornafoch i ho fem nosaltres ara des de Vic per a Tots. Si una cosa ha tingut ICV és sentit de ciutat i això ens ho poden reconèixer en aquests últims 25 anys. Jo em sento hereu d’aquesta tradició.
S’ha hagut d’empassar algun gripau del PDeCAT? Penso en la facultat privada de Medicina, per exemple, que Capgirem tant li recrimina.
El model de la Universitat de Vic és el que és possible en la situació política actual i era el model possible quan l’any 1997 totes les forces polítiques del Parlament van votar a favor de la llei de reconeixement de la Universitat de Vic. I Iniciativa des del grup parlamentari vam fer una feina important perquè generava recels no només entre les altres universitats sinó també entre els grups polítics. Aquests que fan una crítica tan aferrissada del model de la UVic jo els diria que, ells que han donat suport als últims governs de la Generalitat i han permès que els pressupostos tiressin endavant, haurien de fer el favor de vetllar perquè el contracte programa de la universitat augmenti i no disminueixi tal com ha passat. D’acord que la Facultat de Medicina té unes condicions diferents a les de la UVic, que és un model privat i no és el que ens agradaria, però nosaltres preferim que hi sigui que no pas que no hi sigui. I també és cert que hem aconseguit un nivell important de beques perquè els estudiants que tenen la nota hi puguin accedir més enllà dels recursos econòmics que tinguin les seves famílies.
En el seu programa electoral, Vic per a Tots deia que treballaria per a la remunicipalització del servei d’aigua. Què s’ha fet?
Doncs miri, hi havia la queixa per part de l’oposició que no hi havia cap mena d’informació del servei municipal d’aigua. Es denunciava que no hi havia transparència ni se sabia res més enllà de les tarifes que s’aprovaven. Crec que hem millorat, hem establert una línia de treball conjunta amb Aigües Vic perquè periòdicament s’ofereixi informació a tots els grups municipals sobre els plans d’inversió de l’empresa, de l’estat de la xarxa… És cert que no anem cap a la municipalització, ja m’agradaria estar en la situació d’un municipi com Torelló, que es pot plantejar el model de gestió públic. Nosaltres tenim un contracte a 99 anys que neix el 1941 i amb una situació contractual complicada.
Precisament per això és denunciable, no?
Què hauríem de fer, denunciar el contracte, entrar en una guerra judicial amb difícils perspectives de sortir-ne ben parat i fer un rescat amb una compensació milionària per a Aigües Vic? S’haurien d’establir termes mitjos. En algun moment s’havia parlat d’una empresa mixta, en què l’Ajuntament hi tingués participació. Jo crec que l’empresa estaria disposada a parlar d’alguna opció com aquesta. Seria el més sensat en un moment com l’actual en què el debat de l’aigua és tan present a escala municipal.
També parlaven d’implantar el sistema de recollida de deixalles porta a porta.
El govern tenia la possibilitat de fer-ho amb majoria simple però va decidir que calia fer-ho amb majories reforçades per l’impacte que podria tenir. Els desacords entre el govern i l’oposició en temes importants com el porta a porta tenen costos, i la ciutadania ho ha de saber. Hi havia marge per posar-se d’acord –Capgirem només qüestionava el model de gestió, que no fos una empresa mixta– i vaig insistir reiteradament amb algun grup de l’oposició fins i tot quan ja s’havia descartat la proposta. A Celrà i Berga [municipis governats per la CUP] s’està començant el porta a porta i no precisament amb empreses públiques.
No s’ha tirat endavant pels costos electorals que podria tenir?
Sí, sí, de cara a la galeria tothom hi està a favor però per tacticisme electoral s’ha intentat boicotejar aquest projecte i és una llàstima per la ciutat. Jo veig molts municipis del nostre entorn on ERC ha implantat la recollida porta a porta, i per això ens estranya el posicionament d’ERC de Vic. Buscar pegues a tot per al final no decantar-se cap a una proposta que ideològicament hi haurien d’estar a favor.
Està satisfet de com està quedant el nou POUM?
Si digués que no, mentiria. No hi ha color amb el POUM de 2010, el d’en Xevi Solà. Espero que s’aprovi perquè s’ha reduït considerablement la zona urbanitzable, concretament unes 300 hectàrees, l’equivalent a 50 camps de futbol. Anem cap a una ciutat més compacta, teixint els barris i amb creixements concentrats.
Capgirem no veu bé la urbanització del Graell i ERC el vial del Puig dels Jueus.
Avui tothom té clar que, si fos ara, el Graell no es faria. Difícilment, però, s’aconseguirà una reducció major de la superfície edificable que la que s’ha aconseguit. A més, teníem clar que no podia ser una urbanització amb un model com Sant Llàtzer, amb una gran extensió d’habitatges unifamiliars. Serà una urbanització amb habitatge social per compensar el dèficit d’habitatge públic que hi ha a Vic. I pel que fa al vial, ja sortia dibuixat al POUM de 2010. Ara surt en discontinu i queda supeditat a un pla especial que decideixi si hi ha d’haver vial o no, i per on passa. En el seu moment ERC no en va dir res i és curiós que ara es desperti amb això.
Ja té decidit si es torna a presentar?
La nostra formació, Vic per a Tots, que forma part de Vic en Comú i Catalunya en Comú, ha d’iniciar en les properes setmanes un procés de primàries i jo he comunicat als companys, també perquè alguns m’ho han demanat, que em tornaré a presentar. En tinc ganes, tinc vocació de regidor i crec que queda feina per fer. I com que queda feina per fer i a mi no em costa arremangar-me, em presentaré a les primàries i si els meus companys em voten i consideren que la feina que puc fer és vàlida, tornaré a ser candidat.
Es presentaran com a Vic per a Tots?
La nostra idea és presentar-nos com a Vic en Comú-Podem, amb la gent d’Iniciativa i la de Podem Vic. Volem fer una candidatura el més àmplia possible, renovada i amb ganes de millorar els resultats. Si alguna cosa ha de tenir clara la gent és que un vot a la nostra formació és un vot per parlar de Vic. En aquesta ciutat ens hem passat massa temps parlant de banderes i del procés. Ara toca parlar de la ciutat, cal anar més enllà de la confrontació i les picabaralles. La gent vol que la ciutat tiri endavant i que fem coses per millorar-la. La llàstima és que no ajuda el context nacional, en què la confrontació és permanent i amb un Parlament que no legisla; no avancem.
El pacte amb el PDeCAT pot condicionar un govern d’esquerres a Vic el 2019?
Per mi no, nosaltres sempre mirem endavant i volem ser positius. El que és realment important és posar-se d’acord en temes de ciutat. Jo estic a disposició de posar-me d’acord amb tots els grups democràtics, per què no?
Fa tres anys semblava que vostè era el que tenia més ganes d’un pacte d’esquerres.
Sí, perquè hi havia possibilitats. No vull recriminar res a ningú ni posar el dit a la nafra, però és evident que ERC i Capgirem no es van posar d’acord. Sigui perquè a un no li agradava el candidat, perquè els feia por entrar a governar una institució o per desconfiances. Tot i que sumàvem aritmèticament, no va ser possible.
A Vic per a Tots també afecten les turbulències que s’han vist a Catalunya en Comú amb aquest corrent sobiranista liderat per Elisenda Alamany?
Ser d’Iniciativa a Osona no ha sigut mai fàcil. Som d’una tradició d’un partit petit, on sempre hi ha hagut companyonia en la militància i gent que s’hi ha dedicat. Quan veiem aquestes disputes ens sorprèn i ens disgusta perquè nosaltres sempre hem posat per davant l’organització. Són líders nous que no coneixen la formació.
