Fa poc que torna a ser alcalde. És com anar en bicicleta, que mai s’oblida?
Hi ha hagut un petit període d’adaptació, però ho teníem bastant fresc pels quatre anys a govern i també perquè seguíem molt el dia a dia de l’Ajuntament.
El 2023 van guanyar les municipals. Diuen que ara han aprofitat l’oportunitat de tornar a governar amb els independents. Quan la van veure?
Des del començament vam dir que estaríem disposats a tornar al govern per finalitzar els projectes engegats el mandat passat, com els dels contorns de l’església, el polígon, el POUM… També teníem molt clar que les probabilitats que el govern entre ERC i els independents no funcionés eren molt altes pel context d’on venien. Vam dir-los que si algun dels grups tenia ganes de fer un canvi de majories, estàvem disposats a tornar a govern. Tot i no estar d’acord amb el pacte, vam acceptar la legitimitat de Cristian Parras [ERC] de ser alcalde. Ara ens sentim legitimitats d’estar al govern. Esperem la mateixa reciprocitat d’Esquerra.
Quan la coalició va fer aigües, qui va trucar a la porta a qui: Junts o independents?
Amb Josep Sallent [independents] ens trobàvem als actes i parlàvem de com anava tot. Al començament eren converses curtes i de mica en mica van ser més llargues i va sortir l’oportunitat de poder fer una trobada més orientada al futur. Van tenir el seu procés. Al començament van dir-nos que no, però sembla que les coses no acabaven d’anar bé internament. Ens van oferir l’oportunitat i l’hem entomada.
Amb els independents es repartiran l’alcaldia. Com es va decidir que Sallent la tindria l’últim any?
Ja ho vam posar sobre la taula després de les eleccions. La meva ambició era seguir treballant per Santa Eugènia i finalitzar els projectes, no ser alcalde. Mentre que la resposta dels independents va ser parlar-ne més endavant, la d’en Cristian va ser que ells no creien en partir-se-la i la volien els quatre anys.
Els independents van canviar de socis perquè consideraven que ERC anaven lents amb els projectes. També ho creu?
No sé si treballaven o no perquè no estàvem a govern. Pots estar moltes hores a l’Ajuntament i fer-ho en aspectes que no coneixem. La crítica que nosaltres fèiem, per exemple, era amb el projecte de la plaça que es va aprovar de forma inicial quan encara era alcalde i s’ha tornat a aprovar al cap d’un any i tres mesos. Van acordar un canvi amb el Bisbat, però podríem estar fent ja les obres i encara no s’estan fent. El projecte del polígon vam deixar-lo pràcticament acabat i ara s’ha aprovat amb dues modificacions. Un any i tres mesos per aquests dos punts, considerem que no són tempos raonables ni els que nosaltres desitjàvem.
Parras comentava que pel projecte de l’església havien buscat un acord amb el Bisbat. No hi era en el seu projecte?
El Bisbat demanava un lavabo nou, però Patrimoni va dir que no l’acceptaria. Vam trobar una alternativa amb un despatxet. Al cap d’un any i tres mesos ho han modificat, han posat un lavabo i un despatx. Estem a l’espera que Patrimoni es pronunciï.
Hi ha hagut tensió al poble per la moció de censura. Com ho ha viscut?
Molt tranquil. Ha estat un reflex de com no gestionar una situació d’aquestes característiques. Junts també va perdre l’alcaldia. Sap molt greu i fot molt. Vam tenir la conversa de si fer soroll o fer algun mem per xarxes, i poder canalitzar la ràbia i la frustració. Teníem molt clar, però, que havíem d’acceptar el resultat, que faríem una oposició contundent i crítica, i que treballaríem per la convivència. El pacte entre Esquerra i independents era antinatural per les desavinences sostingudes durant anys. Hi ha una diferència abismal entre la gestió que vam fer des de Junts en perdre l’alcaldia, malgrat haver guanyat les eleccions i doblar amb vots la segona força, amb la gestió que n’ha fet ara Esquerra.
Què li va semblar que Esquerra no es presentés al ple de moció?
És decisió seva. Dilluns hi havia ple ordinari i vam decidir anar-hi perquè si no no es podia celebrar. Vam entomar el rum-rum. No ens havíem d’amagar de res; és un procediment legal, democràtic i que no està supeditat al fet que hagi passat absolutament res amb l’alcalde o alcaldessa vigent. L’única premissa és que perdi la confiança, en aquest cas, dels seus socis de govern.
Confia plenament en els seus socis?
Tenim un bon pacte i la confiança es treballa dia a dia. Hi ha bona comunicació amb els diferents regidors i tothom està informat del que fem i som partícips de les decisions que es prenen.
Durant el ple de la moció va dir, entre altres, que “persones properes a Esquerra han decidit posar en joc la convivència al poble”. Creu que els tres regidors en són còmplices?
Sense cap mena de dubte n’estaven al corrent. Hem vist amenaces, intimidacions, insults, burles… Se’ls n’ha anat absolutament de les mans i el que esperem és una condemna rotunda a aquestes actituds per part d’ERC i el seu cap de llista. Si no, el missatge que s’està entenent és que si no governen ells no hi haurà pau social. Són actituds i estratègies més típiques de partits autoritaris o de l’extrema dreta. No arribem enlloc si el que busquem és polaritzar Santa Eugènia i crear dos bàndols.
On hi haurà abans obres: al polígon o a l’església?
Voldríem que de cara al 2025 es poguessin executar les dues obres simultàniament. Tenim limitacions a la despesa pública i si hem de trencar les regles fiscals està bé concentrar els projectes en un mateix any per tal de no arrossegar plans econòmics durant diversos anys.
El polígon creixerà?
Al POUM que treballaven Esquerra i independents hi havia un creixement molt important. La nostra premissa és que no creixés pràcticament res. Haurem de trobar un punt d’acord intermedi.
No el troben?
Hem tingut una reunió més informal sobre el POUM. Ens hem de trobar amb els tècnics, farem reunions polítiques i després tècniques. Tenim temps, només fa tres setmanes que estem a govern.
Vic ha aprovat el projecte per construir una passera sobre al Gurri, que pagaran a mitges. Com ho sufragaran?
Pagarem el cost amb fons propis que després quedaran compensats per una subvenció de la Diputació.
La majoria de treballadors que hi passen són de l’escorxador Le Porc Gourmet, que farà una aportació econòmica. Sap de quant?
No li sé dir, li quedo a deure la resposta. En tot cas, Le Porc Gourmet s’ha d’implicar molt més amb Santa Eugènia i assumir les externalitats negatives de l’activitat, com olors, sorolls, trànsit… Això també passa per col·laborar amb el manteniment del polígon o d’oferir certes ajudes. Seria una bona manera de posar solució als 40 anys de maltractament que molts sentim que hem viscut per l’activitat i la poca consciència de l’empresa.
Quan va recuperar la vara d’alcalde se li va trencar una mica la veu al final del discurs. Amb què o amb qui pensava?
En el procés que hem fet aquest any i tres mesos. Perdre l’alcaldia va ser frustrant, em va entristir i em va saber molt greu. Teníem unes dinàmiques molt maques a dins l’Ajuntament i tenia molta il·lusió per acabar projectes començats. Va ser com tornar a aquell inici, poder estar al capdavant de l’Ajuntament i ara rodejat de set regidors. Molts de nosaltres estem de sortida; jo no em tornaré a presentar. Em fa molta il·lusió acabar aquest mandat al govern.
