Inquietud i renovació a Ripoll

Mai com fins ara havia sentit a parlar tant de política municipal a Ripoll. La gent se t’acosta inquieta i en molt petit comitè afirmen alguna cosa així com “traurà més vots que no ens pensem”. I jo, que vaig deixar de fer quinieles fa molts anys perquè si endevinava més de set pronòstics ja era festa major, no sé massa com posar-m’hi. La política ripollesa farà en tot cas un tomb a partir de juny. Les eleccions de finals de maig ens deixaran una nova alcaldessa, i només en cas de sorpresa majúscula, alcalde. La renúncia a tornar-se a presentar de Jordi Munell, que marxa acompanyat de la seva mà dreta i també esquerra, Josep Maria Creixans, posarà a prova la resistència dels antics convergents de mantenir una majoria que s’ha perllongat durant tres dècades, encara que en dos mandats van perdre l’alcaldia en mans de la republicana Teresa Jordà. Per aconseguir-ho, Munell va proposar el nom de Manoli Vega, regidora de la vella guàrdia que aquests últims quatre anys ha tornat a l’Ajuntament. L’empresària ha estat present a tots els actes oficials ja des d’abans de ser anunciada com a successora, per reforçar el nom que s’ha fet com a emprenedora ara també com a persona propera als vilatans. La principal víctima de l’arbre genealògic dividit a l’equip de govern ha estat el president del Consell Comarcal. Cada setmana durant els últims quatre mesos he trucat a Joaquim Colomer i li he fet la mateixa pregunta, posant a prova la seva paciència. Mai l’ha perdut, però tampoc m’ha confirmat que s’acabarà presentant, encara que és evident que en té ganes. El seu tarannà, agraït pels tècnics a qui sempre ha defensat, però que no l’ha fet empàtic a ulls de tots els companys de formació al poble ni als seus dirigents a la comarca, l’han empès a una aventura en solitari, que en cas de confirmar-se haurà de ser sota unes sigles inèdites al consistori. El seu paper pot ser fonamental per configurar l’Ajuntament sorgit de les eleccions, ja sigui per fragmentar-lo encara més, ja sigui per configurar majories. Colomer no serà l’únic president del Consell Comarcal que es presenta, ni tampoc Vega l’única política vintage que ho fa. El socialista Enric Pérez torna a la primera línia política després que Anna-Belén Avilés donés un nou impuls a la marca PSC en les darreres municipals. L’ombra dels quatre primers mandats democràtics amb Pere Jordi Piella com a alcalde queden lluny, però el partit sempre ha tingut una borsa de votants significativa. En el deure, un mandat on el paper dels tres regidors ha semblat massa supeditat a l’acord que ha mantingut amb Junts al Consell Comarcal, i que sovint els ha assimilat a una crossa del govern municipal. Els mateixos tres regidors que va assolir el PSC els tenia també ERC, encara que amb un major nombre de vots el 2019. Chantal Pérez en serà la candidata, i com en el cas de Vega haurà de sobreposar-se a un caràcter més discret que no el dels últims alcaldes, Jordà i Munell, a qui el do de gents els queia de les butxaques. El seu tarannà seriós i tecnòcrata servirà per veure si el termòmetre de votants ha sobreviscut al desgavell que en l’última dècada ha fet anar a la deriva a uns republicans que s’han suportat molt sovint en la figura de Roger Bosch. I fins i tot si pot fer-li augmentar algun grau la temperatura. Una altra cara nova és la de Dani Vilaseca, el candidat d’Alternativa per Ripoll-CUP, que agafa el relleu d’un Aitor Carmona que ha estat molt més flàccid com a regidor que no pas ho havia estat quan hi intervenia com a públic mentre Santi Llagostera va ser regidor del partit. Com en el cas dels socialistes Vilaseca té la feina de recuperar la fe en un projecte que com a mal menor ha servit per adormir projectes com el polígon de la carretera de les Llosses, o el somni utòpic, humit i sembla que definitivament avortat del bike park. La gran incògnita és el resultat que obtindrà la nova formació de Sílvia Orriols, Aliança Catalana. Els 500 votants de les últimes eleccions s’incrementaran, però cal saber en quin nombre. La campanya de quatre anys que han fet a Orriols amb un cordó sanitari de la resta de partits que ella ha revertit a base de victimisme ha arrelat transversalment en diverses capes de la societat ripollesa. L’han acusat de populista, d’ultradretana, d’islamòfoba i de xenòfoba, i sovint ha cultivat aquests dos últims adjectius gràcies a afirmacions en el ple i a les xarxes socials. Només en cas d’aconseguir majoria absoluta podria ser alcaldessa. En cas contrari hi haurà un govern de concentració que li ho impedirà. Però si es confirma que “traurà més vots que no ens pensem” tots plegats ens haurem de replantejar com combatre ideologies que no compartim.

Inquietud i renovació a Ripoll

La UVic-UCC obre el procés per al relleu del rector Baños

Vic invertirà 25 milions a transformar la ciutat amb el nou Pla de Barris

“Les vacunes són l’invent que ha salvat més vides de la història”

Baixa gràcies a la pluja la contaminació de l’aire a la Plana de Vic

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll