El Ministeri d’Interior ha adjudicat aquesta primavera la redacció del projecte per enderrocar l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Manlleu. Segons es pot resseguir a la plataforma de contractació pública de l’Estat, se’n cuidarà l’arquitecte Josep Maria Enrich Solà, per un import de gairebé 8.500 euros. A partir d’aquí es podrà donar forma a les obres, posar-hi preu i calendari, i materialitzar, en definitiva, l’acord que Ajuntament i govern de l’Estat van signar el març de 2022.
Tal com ha anat explicant EL 9 NOU, el Ministeri d’Interior es farà càrrec de tirar l’edifici a terra i posteriorment es quedarà 738 metres quadrats dels 1.352 de la finca. Els 614 restants tornaran a mans del consistori, que té intenció d’edificar-hi habitatge per a joves o gent gran.
Malgrat la segregació i que el futur de l’espai tot just s’està treballant, la voluntat de l’Ajuntament seria anar de bracet amb l’Estat i construir plegats l’equipament que es decideixi.
“De moment no hi ha res tancat”, explica Marta Moreta, regidora d’Urbanisme (PSC) de Manlleu, però a priori “ens sembla la millor solució per assegurar que cap meitat quedi buida”. Hi afegeix que, a banda d’haver adjudicat la redacció del projecte d’enderroc, l’Estat també ha demanat el permís d’obres per executar la futura demolició: “És un pas més”, amb l’objectiu que s’hagi pogut dur a terme “abans d’acabar l’any”.
D’aquesta manera es va posant el punt final a un litigi que es va allargar dues dècades, des que la Guàrdia Civil va abandonar la ciutat el 1998 per replegar-se i centralitzar tots els tràmits a Vic.
Des d’aleshores ha passat de tot, però amb interessos clarament enfrontats: primer, l’Estat volia recuperar el valor de l’edifici, que a la dècada d’entrada als 2000 ja s’havia vist delmat per la caiguda del mercat immobiliari i la degradació; el consistori apel·lava, per la seva banda, a la titularitat del terreny i la reversió gratuïta al cap de 30 anys, motiu pel qual mai va acceptar pagar ni el mig milió d’euros que fixava una sentència de l’Audiència Nacional ni les rebaixes posteriors.
L’exalcalde Àlex Garrido i regidors com Marta Moreta o Benjamí Nieto van viatjar diverses vegades a Madrid en mandats passats per intentar desencallar el conflicte, amb l’acord final de partir la finca. Arnau Rovira (Junts), l’actual cap de consistori, destaca que “estem arribant al final. S’haurà aconseguit el que era una reivindicació històrica del poble”.
La solució de Manlleu és diferent de la de Sant Joan de les Abadesses, també amb el futur de la caserna empantanegat durant anys. En aquest cas, l’Ajuntament va comprar l’edifici al Ministeri per 211.000 euros i el rehabilitarà amb l’objectiu que aculli nou habitatges de lloguer social.
