A les municipals, Junts i ERC s’ho jugaven tot a cara o creu. Com van viure-ho?
El resultat va ser ajustadíssim perquè Esquerra va guanyar per 37 vots i nosaltres vam perdre. En alguna cosa vam fallar, però acceptem els resultats perquè és la voluntat del poble. Personalment, em va fer molt més mal fa quatre anys, quan va haver-hi un pacte per fer-nos fora. Et sents exclòs, perquè vam guanyar i havíem fet una política de mà estesa durant 16 anys. Això s’ha acabat i no per culpa nostra, sinó de l’equip de govern d’ara que juga a fer política. Tot i demanar per activa i per passiva la voluntat d’entrar a govern, tampoc se’ns hi ha volgut.
Del rancor del mandat passat ara posa el comptador a zero?
El rancor no existeix perquè en la política cada dia has de posar el comptador a zero. Ficar-se en política municipal és voluntat de servei i per solucionar els problemes dels veïns, no per excloure ni arraconar a ningú. El 90% dels ajuntaments d’Osona funcionen amb un govern, una oposició que com menys sàpiga millor i gastar-se els diners de la manera més discreta possible. A Gurb n’havíem fugit, però ara estem immersos en la mateixa situació.
Què han respost a la seva oferta d’incorporar-se a govern?
No ens han dit “no” ni “perquè no”. Simplement que quan vam arribar ja s’havien repartit les regidories. Vam oferir-nos sense cap condició, ni exigir regidories, ni tinences d’alcaldia.
Després de les municipals, i tants anys en política, es va plantejar fer un pas al costat?
He estat molt de temps davant en política i sí que volia fer un relleu intern al grup, però falta que algú tingui ganes d’anar al davant. D’aquí també ve la insistència d’entrar a govern perquè la majoria del grup són de nova fornada. No puc deixar-los sols i els ajudaré amb tot el que pugui perquè aprenguin al màxim, encara que sigui a l’oposició. Gaudeixo de la política, m’agrada treballar pel poble i no ho faig per obligació ni per necessitat econòmica.
Entrar a govern ho veu impossible?
A mesura que passi la legislatura cada cop hi haurà més motius d’enfrontament que no pas de cohesió. I és normal. La lògica és que ens anem vigilant i això no genera positivisme, sinó el contrari.
Tenen una bona relació?
Continuem amb el mateix tarannà, no som d’anar a destrossar. Si una cosa no ens sembla bé, la critiquem, però amb fi de bé pel poble mai entrant en el terreny personal.
En una entrevista prèvia a les eleccions es queixava de poca transparència. N’hi ha més ara?
No, el tarannà continua sent el mateix. El darrer ple de les ordenances va ser problemàtic bàsicament per falta de transparència. A la reunió prèvia se’ns va comunicar que només s’apujaven les escombraries, però després vam veure que també s’aplicava una ordenança d’ocupació de la via pública per les empreses de telecomunicacions. Això genera desconfiança.
Com a oposició han fet propostes? Se senten escoltats?
Ja n’hem fet. Gurb té un dèficit d’asfalt en els carrers. De fet, hi ha un informe dels tècnics municipals dient que ens hem de gastar prop de 800.000 euros per arreglar-ho. Vam demanar que als pressupostos del 2024 hi hagués una partida de mínim 200.000 euros per començar a asfaltar-los.
Quines són les seves prioritats?
Continuem apostant pel pla parcial de Ca l’Arqués com a lloc d’habitatge de protecció oficial. Amb això estem d’acord. Han passat quatre anys i no han aconseguit avançar res. Veurem si són capaços ara. Està tot a punt per tirar-ho endavant.
Quines altres?
La reforma de les antigues escoles, el desenvolupament de la zona esportiva, que ja teníem el projecte a punt, i l’institut, per descomptat. S’ha anat demorant pel pacte de govern del mandat passat. Hem condemnat tres generacions de canalla a estar en barracons quan Ensenyament tenia el projecte i els diners aprovats.
En molts dels projectes tenen una visió compartida. Amb quins no els hi trobaran?
La recollida d’escombraries. Nosaltres apostem per les àrees d’aportació controlades, seguint el model de Tavèrnoles, però ells estan entestats a fer el porta a porta. A Gurb és un problema perquè té quilòmetres de carrers i molts disseminats. La recollida és molt més cara. Creiem que les àrees és la millor manera per recollir la brossa i econòmicament viable.
I quina visió té Junts del projecte PRIMA?
S’ha encarrilat gràcies a la nostra acció. Al principi era una butxaca foradada per a les arques municipals per als propers quatre anys. Es va desenvolupar de manera supertancada i va sortir en un ple. Si sembres desconfiança, generes desconfiança. Al final, van posar seny i veiem bé com s’ha encarrilat ara que l’Ajuntament cedeix la parcel·la i la Generalitat construirà un equipament, que és més d’àmbit comarcal que no pas local.
Com a expresident del Consell Comarcal, com valora que Junts i ERC es reparteixin la presidència?
Hauria fet exactament el mateix. Ja ho vam fer durant els vuit anys que vaig estar al Consell i me’n sento orgullós. El mandat passat també va ser així i ara amb un resultat tan ajustat era el més evident repartir-s’ho. Crec que és bo per la comarca. El mateix que dic per Gurb, també ho dic per Osona.
Creu que és operativa aquesta fórmula bicèfala?
Tant un candidat com l’altre no són polítics de primera fornada i segur que se’n sortiran. És un càrrec que necessita un esforç, però també és un motiu d’orgull.
Era un dels pesos pesants de l’antiga CiU a Osona. S’hi entén amb l’actual direcció de Junts?
Cada cop que s’ha fet una transformació hi ha hagut una pèrdua d’efectius i jo soc de voler unificar criteris i evitar els trencaments. Ara bé, un cop fetes totes les transicions, Junts ha agafat un rol comarcal important i és mèrit de qui hi ha davant de la junta. En els pròxims anys Junts marcarà uns resultats en positiu.
