L’àlbum de pactes dels últims mandats a Manlleu sumarà un nou capítol si s’acaba oficialitzant l’acord que tenen embastat Junts i ERC.
De moment cap dels dos partits en vol parlar públicament, però la previsió és anunciar-lo a mig setembre i, amb la incorporació dels quatre regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya, passar d’un govern actualment en minoria a un de format per 12 dels 21 electes.
La maniobra té lògica des del punt de vista operatiu i perquè prosperin les votacions al ple, però sorprèn perquè sobretot a l’inici del mandat Junts i ERC no es van estalviar retrets després d’haver governat plegats l’anterior.
La prova més clara de la falta de sintonia és, de fet, que –tot i l’intent d’un tripartit– no es va reeditar l’aliança i que amb qui va pactar Junts va ser amb el PSC.
Ara, els d’Arnau Rovira i els d’Eva Font s’haurien avingut a tornar-ho a intentar.
Entremig s’ha produït el trencament amb els socialistes, una suma que d’entrada es presentava com aire fresc després de 20 anys d’alcaldia republicana, i hi ha hagut cinc mesos de govern en minoria, amb Junts obligat a buscar suports en l’oposició.
Aquest context ha catapultat el pes específic d’ERC.
El mateix Eduard Robles ho definia molt bé en un article publicat a EL 9 NOU el 25 d’abril: “Cotitzem a l’alça, quan fins ara érem l’enemic polític de Manlleu. Davant d’aquest escenari, nosaltres continuarem fent política, com hem fet aquests dos anys. Qui vulgui el nostre suport, s’ho haurà de treballar.”
Una de les expressions de la predisposició negociadora després del trencament Junts-PSC ha estat que el govern ja va aprovar amb ERC una modificació de pressupost d’1,46 milions d’euros a canvi de la qual els republicans arrencaven compromisos concrets, com ara la reobertura de l’oficina d’habitatge el 2026, revertir les retallades en educació, augmentar les subvencions a entitats o recuperar el tercer dia del Porc i la Cervesa.
Llavors es va insistir que no hi havia acord d’estabilitat i que qualsevol suport es treballaria “punt per punt”, però, si es confirma, la nova aliança ratificarà la tendència d’uns últims mesos en què Junts i ERC s’han trobat en el terreny pràctic i de garantir la governabilitat de Manlleu.
La feina a posteriori serà segur casar prioritats durant l’any i mig llarg que queda de mandat, a més a més de llimar i poder conviure amb el que no va funcionar l’anterior.
Quedaran a l’oposició la CUP (2 regidors), Ara Gent de Manlleu-Pacte Local (2), Aliança Catalana (1) i un PSC (4) que després de l’expulsió del govern també havia temptejat Esquerra Republicana per propiciar un canvi a l’alcaldia. El to d’uns i altres, com marcar perfil propi, si l’electorat avalarà l’acord… Incògnites per resoldre amb el curs polític que va agafant embranzida.
LES CRÍTIQUES MÉS DURES | Tot i que venien de governar plegats el mandat anterior, són moltes les vegades que Junts ha carregat contra ERC per la mala situació econòmica en què asseguren haver-se trobat l’Ajuntament. D’altra banda, els republicans també han criticat amb contundència l’actual executiu per les retallades d’àmbit social, l’augment d’impostos i “un discurs de vegades fatalista amb l’únic objectiu de desprestigiar la gestió econòmica” de les etapes d’alcaldia republicana.
ON S’HAN TROBAT | La predisposició negociadora ha anat in crescendo després del trencament Junts-PSC. A l’abril, ERC va ser clau per aprovar una modificació de pressupost d’1,46 milions d’euros i tornava a donar aire als d’Arnau Rovira al juny, quan PSC, Pacte Local i CUP van forçar un ple per revocar competències de la junta de govern local. Manlleu
