Del bloc granític que ha sigut el govern en majoria absoluta de Junts a Vic, a un nou consistori amb set formacions i la necessitat de teixir acords per assegurar la governabilitat de la ciutat. Aquest és l’escenari que les eleccions municipals d’aquest diumenge van dibuixar a la capital d’Osona. I els resultats segurament s’expliquen per la ressaca que van patir a les urnes els qui van ser els tres principals partits ara fa quatre anys: Junts, ERC i la CUP. Tots ells baixen en percentatge de vots i en nombre de regidors. A Junts sabien que mantenir la majoria absoluta, després d’un mandat de màxim desgast i el canvi al capdavant –Albert Castells prenia el relleu a Anna Erra–, seria molt complicat. La realitat, però, és que es va celebrar d’allò més l’assoliment del vuitè regidor gairebé a sobre de la botzina. I és que la seva entrada en escena generava un nou escenari. “La ciutadania ha deixat clar que hem de liderar la ciutat”, explicava Castells, i assumia haver entès el missatge de fer-ho amb acords. De fet, el candidat de Junts reconeixia que havia trucat “a totes les forces democràtiques”, i que amb algunes d’elles ja hi havia hagut converses “per crear un govern sòlid”.
Entre les trucades de la nit, hi va haver la que Castells va fer a la cap de llista d’ERC, Maria Balasch, “en un to cordial i expressant que tenim 17 dies per endavant per trobar acords”, remarcava la candidata dels republicans. Una candidata que, tot i l’evidència que l’acord amb Junts suposaria arribar a la majoria absoluta i assolir un govern sòlid en un mosaic complex, “no tanquem cap porta i parlarem amb tothom”.
Des de la CUP, amb l’escrutini ja avançat, la portaveu, Carla Dinarès, es feia la idea que les esquerres no podrien governar a la ciutat, i apuntava que “la vella convergència” seguirà manant en un escenari “d’entrada ingovernable”. Pel que fa als pactes, la cap de llista de la CUP ja avançava que “algú s’haurà de menjar les seves paraules per una quota de poder”, fent referència a la possibilitat que ERC sigui l’aliat de Junts per governar a Vic. Després de vuit anys amb quatre regidors al consistori, la CUP es va quedar amb tres aquest diumenge.
La baixada en percentatge de vots i en regidors de tres de les forces sobiranistes del consistori vigatà han anat a parar a tres noves candidatures que entren a l’Ajuntament –Ara Vic, Som Identitaris i En Comú Podem–, i al PSC, que en surt reforçat. És evident que la proposta d’Ara Vic-Pacte Local –encapçalat per qui va ser regidor de CiU Xavier Farrés– ha suposat una mossegada a Junts. El cap de llista es mostrava satisfet pels dos regidors obtinguts, i assegurava que la seva intenció a partir d’ara “és ajudar a formar govern”. Farrés, però, remarcava que l’acord “s’haurà de fer sobre propostes concretes”. Amb un regidor més que el 2019, i pujant en percentatge de vots –del 6% al 9%–, el PSC tindrà dos representants al nou consistori, i de ben segur que escoltada la seva proposta en campanya s’oferirà per ser important al govern de la ciutat. Després de quatre anys d’absència –el 2019 no es va poder presentar perquè un jutge el va inhabilitar per amenaces a un menor–, Josep Anglada tornarà amb força al consistori. La seva formació va obtenir el 9% dels vots, que es traduiran en dos regidors. Qui també tornarà a la sala de plens de l’Ajuntament de Vic és Arnau Martí, representant a En Comú Podem: “Hem patit fins al final, però hi serem”, exclamava satisfet a la fi de la nit electoral.
{{ comment.text }}