Com si fos premonitori del que havia de passar, els del PSC i Junts eren els únics cartells electorals penjats aquest diumenge al matí davant l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort, el poble amb el cens més acotat –74 veïns– de tota la comarca d’Osona.
Les cares de Salvador Illa i Carles Puigdemont escrutant qui anava a votar anticipaven, d’aquesta manera, el que es va confirmar hores més tard: contundent victòria socialista a Catalunya amb Junts com a segona força, recuperant terreny a una Esquerra Republicana clarament a la baixa aquest 12 de maig.
Fidels al que marca la sèrie històrica, però, ni a Osona ni al Ripollès ni al Lluçanès es va complir el mateix guió. I és que els de Carles Puigdemont van imposar-se a totes tres comarques, com ha passat sempre en les catorze eleccions al Parlament des de 1980.
Els resultats dibuixaven, amb tot, dues realitats: lleuger creixement de Junts a Osona i el Lluçanès i caiguda en un 7% al Ripollès per efecte d’una Aliança Catalana que va irrompre fins a emportar-se una de cada quatre paperetes a la comarca.
En ajustar la lupa partit a partit afloren més diferències. En el cas d’Osona, amb Junts repetint el patró de quedar per sobre del 40% dels vots, el PSC va escalar aquest diumenge fins al segon calaix del podi, una posició que no firmava des del 1999 amb Pasqual Maragall.
Tot plegat relegava al tercer lloc ERC, que, amb el 13% dels vots, baixa en 10 punts a la comarca respecte a les eleccions del 2021. Els republicans tancaven el 12-M a Osona, de fet, amb un percentatge més semblant al del tombant dels vuitanta als noranta que no els últims temps de fervor independentista.
També la CUP va perdre suport –de tercera a cinquena força–, en contraposició amb una Aliança Catalana que en municipis petits com el Brull, Montesquiu o Tavèrnoles va arribar a ser el segon partit més votat.
L’ordre de sigles és gairebé calcat al Lluçanès, però amb una ERC que perd menys manxa i aconsegueix mantenir-se en segona posició. Així, en les primeres eleccions al Parlament un cop oficialitzada la comarca a sobre el mapa, Junts hi va guanyar amb un 47% de les paperetes, seguit del 15% d’ERC i un PSC que ampliava coixí del 4,5% a gairebé el 10%.
Al Ripollès, el sentiment de Junts hauria de ser agredolç. I és que els de Carles Puigdemont van rubricar la primera posició i continuaran tenint veu a la cambra catalana via l’exalcalde de Ripoll Jordi Munell, però alhora obtenien només un 31% dels vots, els pitjors números de la història pel que fa a sigles de l’espectre convergent.
En aquesta comarca van ser igual de notòries que a Osona i el Lluçanès les davallades d’ERC i la CUP, mentre que el PSC reviscolava –de l’11% al 15%– però no prou per fer ombra a l’escombrada d’Aliança Catalana. Una formació que, amb Sílvia Orriols al capdavant, va guanyar a Ripoll, on exerceix d’alcaldessa, però també a les Llosses, Campdevànol o en empat a 26 vots amb Junts a Gombrèn.
La d’AC va ser, a més a més, la papereta que van triar un de cada quatre electors. Aquesta empenta contribuirà a convertir Orriols en diputada, així com Munell; i, per Osona, Anna Erra (Junts), Ramon Espadaler (PSC-UA) i Toni Poyato (PSC-UA).
