Els nens i nenes que creixen amb el “Jugueu respectant”, quan són més grans, es continuen comportant d’acord amb allò que han après jugant: respecte

“Jugueu respectant”, diu un cartell situat en un carrer de vianants entre una escola i el mercat de la Concepció de Barcelona, presidint amb aquestes paraules tot un seguit d’icones sobre diferents jocs i comportaments lúdics: jugar a pilota, anar en bici, en patinet o en monopatí... “Jugueu respectant” i creixereu respectant –he pensat–, perquè allò que s’aprèn jugant queda gravat a foc, ja que s’associa a l’emoció positiva inherent al joc i a la diversió. “Jugueu respectant”. Molt millor que “prohibit” això o allò. O el que és pitjor, aquells cartells encapçalats per la paraula “prohibit” i seguit d’una tirallonga d’icones taxades: infants jugant, persones en bici, gossos... El “feu respectant” infon una energia positiva, permissiva, de “porta oberta i passi, passi”, de fer i fer bé, tenint cura de les persones i de l’entorn. En canvi, el “prohibit” és com una porta que se’t tanca als nassos. I aleshores et preguntes: i què es pot fer? Què no està prohibit? Per què hi és el carrer o el parc o la gespa si no s’hi pot fer res? Què volen que faci la canalla, la jovenalla i les persones en general, encara que siguin adultes, grans o molt grans? Si no fos prohibit trepitjar la gespa i es permetés fer-ho respectant-la, potser la gent s’hi asseuria una estona i deixaria anar al fons de la terra les seves tensions, alliberant-se i obrint el seu pensament. I d’aquest moment de calma sorgiria una persona nova, relaxada, reconnectada, que reprendria el dia amb nous ulls. Això és probablement el que els passa als nens i nenes que creixen amb el “Jugueu respectant”. I quan són més grans, es continuen comportant d’acord amb allò que han après jugant: respecte. Respecte per a tothom i per a tot. I quan participen d’una conversa escolten els diferents punts de vista i dialoguen, amb respecte. I quan van pel carrer ho fan respectant persones i l’entorn. I quan s’ajunten una colla, adeqüen el volum de les veus i de la música per divertir-se respectant. I si porten beguda, beuen amb moderació per respectar la seva salut. I tant si han begut com si no, agafen el transport públic perquè d’aquesta manera contribueixen a generar menys emissions i, per tant, estan respectant el medi ambient i les persones, ja que estan contribuint a un món menys contaminat. I si algun dia entren en política, continuaran aplicant la cultura amplificadora del respecte que van aprendre jugant quan eren infants. I escoltaran i parlaran i dialogaran amb les persones que representen forces polítiques diferents, sempre des del respecte. El respecte als drets més bàsics de les persones, als Drets Humans, a la dignitat dels pobles, al dret a la llibertat de pensament i a la llibertat d’expressió d’aquest pensament, ni que sigui encaminat a emprendre accions que es derivin d’aquest pensament, sempre que siguin preses des del pacifisme i des de la democràcia.

Els nens i nenes que creixen amb el “Jugueu respectant”, quan són més grans, es continuen comportant d’acord amb allò que han après jugant: respecte

La cultura del respecte