La CUP Manlleu ha triat com a icona del grup per a aquestes eleccions municipals un punter. Al darrere hi ha discurs: la candidatura defensa per a Manlleu un canvi de direcció, un nou rumb, després de quatre anys d’un equip de govern que “senzillament s’ha repartit les cadires” i “ha navegat a la deriva, sense projecte ni planificació”.
Partint d’aquesta base, i amb l’argument que calen “propostes radicalment d’esquerres” per recuperar drets i sobiranies o protegir el territori, el grup es fixa com a prioritat pel proper mandat treballar de valent a favor dels serveis públics, tant els que ja presta l’Ajuntament com els que s’ha externalitzat i es voldria recuperar o crear de nou. Destaca, en primer terme, la possibilitat de desistir el contracte amb Agbar pel que fa al servei d’aigua potable. En l’acte de presentació de la candidatura, aquest dijous al vespre al Museu del Ter, les actuals regidores Maira Costa i Flory Martínez van posar l’accent en com aquest ja ha estat un dels grans cavalls de batalla de la CUP els darrers quatre anys, juntament amb bateries de propostes en qüestió d’habitatge o treballar per ajustar els impostos a la realitat de cada casa. En conjunt, però, “ens hem trobat un equip de govern d’actuacions molt mínimes destinades a les persones i la defensa dels privilegis dels de sempre”.
A banda de fer balanç de mandat i present, en l’acte d’aquest dijous la CUP va posar el focus en el futur. I amb la fórmula habitual de presentar de cop tots els noms que conformaran la llista de cara al 28 de maig. Lleonard Sánchez, Toni Rubia i Montserrat Rabionet, que ocupen les primeres posicions, van desgranar en aquest marc els eixos bàsics del projecte: a més a més dels serveis públics, enfortir “el comerç de proximitat, els tallers i les indústries que creen ocupació de qualitat”; incentivar amb força l’economia social i solidària; apostar realment per la defensa del medi ambient i la pagesia”, i, entre altres prioritats, “les energies renovables i de proximitat”. “Ens diran utòpiques i, sí, però cal somiar perquè les coses passin. Cal creure-hi”, sentenciava Sánchez.
{{ comment.text }}