Què ha fet Albert Castells en la primera setmana com a alcalde?
L’Ajuntament no ha parat, i en aquesta primera setmana he fet molta feina interna amb l’estructura administrativa de la casa. Tasques per fer efectiu el relleu. Moltes hores per articular els nous mecanismes, els equips, les delegacions, les regidories, etc. També a Vic tenim la sort de començar els mandats amb la proximitat de la festa major, i he pogut participar en diversos actes i presentacions culturals i festives a la ciutat.
I ja té clara la composició de regidories?
Hem estat a govern, i ja tenim una experiència i una estructura clara del que volem fer. Ara bé, s’ha fet un pacte de govern amb Ara Vic i estem acabant de polir alguns detalls. Tenim una cosa clara, i així ho avanço, i és que l’àrea de Cultura també serà en Llengua, amb l’objectiu de feraccions per la protecció i la potenciació del català.
En algunes regidories hi haurà continuïtat?
Sí, som un equip que ha incorporat noves figures, però les persones que ja tenien experiència a govern continuaran a grans trets en les regidories que ja tenien.
Altres àrees seran delicades de substituir com per exemple la persona que farà de vincle amb la Universitat de Vic, i que en els últims anys ha estat encapçalada per Josep Arimany. S’ha decidit aquesta persona?
Amb Ara Vic hem pactat tenir presència en l’àrea econòmica i de coneixement. L’Ajuntament té tres delegacions a la UVic, i encara no estan definides. Segurament hi haurà presència per part de Junts i també del soci de govern.
En la lectura dels resultats deia que Junts havia de liderar el govern, però també fer coalicions per arribar a més sensibilitats. Creu que ho compleix l’acord amb Ara Vic?
Sí, pel fet de quedar-nos en minoria. Ens satisfà l’acord amb Ara Vic, perquè és sòlid, però també ens recull la voluntat de la ciutadania. Tindrem 10 vots en un consistori de 21 regidors, per tant ens obligarà a trobar més suports en tots els grans projectes de ciutat. La diversitat de forces al consistori ens obligarà a treballar els acords, i fer-ho amb moltes+ opcions i matisos diferents. I estem esperançats per assolir consensos amplis i negociar amb totes les forces democràtiques segons cada cas.
El que és segur és que hauran de convèncer els partits d’esquerres.
Sí, però en moltes polítiques ens trobarem i ens hem trobat. En sostenibilitat, en el desplegament del pla de mobilitat, el planejament urbanístic, etc. S’ha parlat molt de la majoria absoluta, però hi ha temes que s’han aprovat per una àmplia majoria els últims anys.
Membres de la candidatura d’Ara Vic han expressat aquesta setmana que estan en desacord amb el pacte. Això el debilita?
No. Cal respectar les opinions de tothom, i de ben segur que a Junts també hi ha persones que haurien fet un altre pacte. Tenim un acord del qual estem molt satisfets amb el seu cap de llista, Xavier Farrés. I el que hi ha és una total entesa per començar a treballar per la ciutat.
I què han acordat? Perquè per exemple Ara Vic feia bandera de tornar a obrir el
Portalet al trànsit rodat.En els últims dies de campanya, Farrés ja matisava aquestes declaracions. A grans trets, el nostre acord es basa en el model de gestió de la ciutat. Tenim una entesa total en com desenvolupar les polítiques de serveis públics. Això vol dir quan s’hagi d’articular el nou contracte de neteja, la gestió del Patí Vic, el model del nou mercat municipal, la defensa de l’escola concertada o el model de gestió de L’Atlàntida. En forma de gestió, l’acord és total.
Però en temes de mobilitat, tenien un posicionament diferent al que s’havia fet en l’anterior mandat. S’ha negociat aquest tema?
Evidentment que n’hem parlat. Però Vic té un pla de mobilitat aprovat, i on diversos estudis tècnics avalen el que s’ha fet fins ara. Que és el que estan fent totes les ciutats avançades del món: més espai per als vianants, per als vehicles de mobilitat personal, i deixar l’ús del vehicle per a qui no té alternativa. Accepto les crítiques, perquè hi ha coses que es poden fer molt millor, però crec que és un tema de consens a l’Ajuntament.
En les negociacions amb ERC i el PSC què va fallar?
Amb el PSC hi va haver un acostament, però a Vic i amb una formació com Junts encara ens separa el que ha viscut i viu Catalunya. Hi ha una vigatana exiliada, Marta Rovira, i un president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que tampoc pot tornar. I el PSC ha defensat la repressió contra la nostra societat i cultura. El que no tanquem és arribar a acords per temes de ciutat, però per fer govern hi ha molta distància. Amb ERC, crec que ens podem trobar en temes de sostenibilitat, transició energètica, polítiques socials. Espero que hi hagi un acostament en el model de gestió de la ciutat.
ERC va criticar que no van debatre sobre model de ciutat i que no van poder seure amb vostè. Per què?
Amb Maria Balasch ens vam trobar personalment els primers dies.
Poca estona i al Consell Comarcal.
Va ser el primer grup a qui vaig trucar. I ens vam trobar com a consellers comarcals, i vam dir que hi hauria temps de parlar més. Des del meu equip de negociació es va oferir en tot moment la possibilitat de fer trobades. Crec que ha sigut una qüestió de confiança. Una confiança que cal anar teixint. Espero que ho fem al llarg del mandat.
Ha pesat més mirar-se de reüll que estendre’s la mà?
Per part nostra ha pesat més la distància en el model de gestió. ERC s’ha posicionat en els últims anys en contra de l’externalització dels serveis públics. Nosaltres tenim clar que hem d’arrepenjar- nos en tots els models possibles.
Josep Anglada ha tornat a entrar amb força. És partidari de fer cordó sanitari?
No m’agrada aquesta frase. El que hem de ser és demòcrates i respectuosos amb els drets humans. I això ens marca la línia. La democràcia els ha validat una llista, presentar-se a les eleccions i hi ha ciutadans que els han votat. Això s’ha de respectar. Però si hi ha intervencions que se situen fora de la línia de la democràcia i dels drets humans s’haurà d’actuar amb contundència.
És més partidari de rebatre els missatges que de deixar-los passar o silenciarlos?
S’han de rebatre sempre que siguin rebatibles. Si és un argument fals, i apel·la a una acció que no és possible de fer cal dir-ho. Perquè si no donem com a vàlid un argument que no és real, i això és enganyar la ciutadania. I si l’argument se situa en la falta de respecte personal, doncs
