El Congrés debat i vota aquest dijous per última vegada la llei d’amnistia. Un text que ha superat cinc mesos de tramitació a les dues cambres -enmig d’una forta campanya d’oposició del PP- i que és el fruit d’una tensa negociació entre el PSOE i els partits independentistes imbricada en la investidura de Pedro Sánchez.
Les forces que donen suport a la llei (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem i BNG) sumen 178 diputats, dos per sobre de la majoria absoluta de 176 necessària perquè prosperi. Un cop aprovada, Felip VI l’haurà de signar i el text es publicarà BOE perquè entri en vigor.
A partir d’aquí, els jutges disposaran de dos mesos per aplicar-la, tot i que s’espera que alguns magistrats presentin qüestions prejudicials a Europa.
Si no hi ha imprevistos d’última hora, els 178 diputats de la majoria de la investidura s’imposaran avui als 172 que sumen els grups contraris a la norma: PP, Vox, UPN i CC. El Congrés ratificarà d’aquesta manera el dictamen que la mateixa cambra ja va aprovar el 14 de març, i tombarà el veto que el PP va impulsar al Senat, on disposa de majoria absoluta.
Votació per crida i a peu dret
Un cop superades les intervencions, i fruit d’una petició del PP, els diputats votaran un a un en veu alta i per crida, fet que allargarà aquest pas una mitja hora. Acabada la votació, la norma quedarà aprovada i a l’espera de ser referendada pel rei Felip VI i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
En el cas hipotètic que la llei no s’aprovés per manca de majoria absoluta, no seria el final de la norma. Com que es tracta d’un veto del Senat, el Congrés disposaria de dos mesos per convocar una nova votació en què aquest veto s’aixecaria només amb una majoria simple, és a dir amb més vots a favor que en contra.
A mans dels jutges
Un cop aprovada la llei i publicada al BOE, i tal com consta a l’article 4.1 de la llei, els jutges que tenen causes relacionades amb el procés haurien de dictar “l’aixecament immediat” de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l’extinció de “totes les ordres de detenció internacionals i estatals”.
Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l’objectiu d’aturar l’aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l’autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l’Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.
Del resultat d’aquestes maniobres en depèn l’aplicació de la norma a centenars d’encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños).
Entre aquests, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que deixaran d’estar inhabilitats.
Set anys de judicialització i cinc mesos de tràmit
La votació d’aquest matí posa punt final a un llarg periple polític que es remunta a la detenció i l’exili dels responsables del referèndum de l’1 d’octubre el 2017. De fet, una de les primeres vegades en què es va fer menció pública de l’amnistia va ser en un ple de l’Ajuntament de Barcelona el mes de novembre d’aquell mateix any, quan l’aleshores regidor dels Comuns Gerardo Pisarello, avui diputat al Congrés, va plantejar-la com una sortida a la situació política catalana.
{{ comment.text }}