El ple del Congrés dels diputats ha aprovat aquest dijous al migdia la llei d’amnistia. Ha estat amb els vots de la majoria de la investidura i l’oposició de PP i VOX, en una sessió marcada per les bronques i els insults des de l’extrema dreta i en què, en una imatge inèdita els últims temps, els independentistes d’ERC i de Junts s’han intercanviat felicitacions i agraïments, amb noms i cognoms, des de la tribuna per l’èxit aconseguit. Ho han fet, respectivament, els portaveus Gabriel Rufián (ERC) i Míriam Nogueras (Junts).
El resultat de la votació ha estat de 177 vots a favor i 172 en contra.
Entre els votants pel sí a la llei d’amnistia hi ha hagut els dos diputats d’Osona i el Ripollès que ara mateix formen part del Congrés de Diputats: la portaveu adjunta del Grup Republicà, la ripollesa Teresa Jordà, i el diputart pel PSC i alcalde de Centelles Josep Paré.
El text que avui ha rebut la llum verda definitiva ha superat cinc mesos de tramitació a les dues cambres -enmig d’una forta campanya d’oposició del PP- i que és el fruit d’una tensa negociació entre el PSOE i els partits independentistes imbricada en la investidura de Pedro Sánchez.
Les forces que donen suport a la llei (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem i BNG) han sumat 178 diputats, dos per sobre de la majoria absoluta de 176 necessària perquè hagi prosperat. Un cop aprovada, Felip VI l’haurà de signar i el text es publicarà BOE perquè entri en vigor.
A partir d’aquí, els jutges disposaran de dos mesos per aplicar-la, tot i que s’espera que alguns magistrats presentin qüestions prejudicials a Europa.
Votació per crida i a peu dret
Un cop superades les intervencions, amb moments de bronca i insults per part sobretot dels diputats de VOX, i fruit d’una petició del PP, els diputats han votat un a un en veu alta i per crida, fet que ha allargat aquest pas una mitja hora. Acabada la votació, la norma ha quedat aprovada i ara queda a l’espera de ser referendada pel rei Felip VI i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
A mans dels jutges
Un cop aprovada la llei i publicada al BOE, i tal com consta a l’article 4.1 de la llei, els jutges que tenen causes relacionades amb el procés haurien de dictar “l’aixecament immediat” de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l’extinció de “totes les ordres de detenció internacionals i estatals”.
Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l’objectiu d’aturar l’aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l’autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l’Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.
Del resultat d’aquestes maniobres en depèn l’aplicació de la norma a centenars d’encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños).
Entre aquests, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que deixaran d’estar inhabilitats.
Set anys de judicialització i cinc mesos de tràmit
La votació d’aquest matí posa punt final a un llarg periple polític que es remunta a la detenció i l’exili dels responsables del referèndum de l’1 d’octubre el 2017. De fet, una de les primeres vegades en què es va fer menció pública de l’amnistia va ser en un ple de l’Ajuntament de Barcelona el mes de novembre d’aquell mateix any, quan l’aleshores regidor dels Comuns Gerardo Pisarello, avui diputat al Congrés, va plantejar-la com una sortida a la situació política catalana.
{{ comment.text }}