De les 12 eleccions municipals que hi ha hagut des de la constitució dels ajuntaments democràtics, l’any 1979, l’antiga CiU o Junts se n’han emportat nou de molt clares a Osona. Esquerra Republicana, el partit que des del mandat passat discuteix aquesta hegemonia històrica, va començar a despuntar a la comarca als anys noranta, però sempre per sota del PSC, i no va ser fins al 2015 que va assolir l’esglaó de la segona força més votada.
L’esplet definitiu dels republicans arribava el 2019, després del referèndum de l’1-O i en plena efervescència sobiranista, quan ERC va sortir clarament reforçada de les urnes amb un 23,5% dels vots a Osona i 3.114 regidors (Junts, amb un 16%, en va treure 2.798).
Les eleccions municipals de diumenge suposen entrar ara en dimensió desconeguda perquè cap dels dos partits dominants s’ha imposat amb prou contundència a l’altre. D’una banda, les sigles d’ERC es mantenen com les més votades a la comarca (17.333 vots versus 17.253), però Junts torna a situar-se al capdavant del rànquing si es tanca el zoom sobre el total de regidors (152 pels 149 d’Esquerra).
En qüestió d’alcaldies, els segons es poden penjar la medalla d’haver guanyat a Manlleu –feu històric dels republicans– però han perdut la majoria absoluta a Vic, mentre que Esquerra tant es consolida a Taradell o s’apunta la novetat de Calldetenes com perd suport als llocs més grans, entre els quals Vic, Manlleu i Tona.
Partint de la base que les eleccions municipals s’han de llegir sempre amb ulleres de prop –partides locals, indissociables del context de cada poble o ciutat–, els dos grans partits analitzen els comicis del 28-M incidint primer en la baixa participació. A Osona, de fet, només va acudir a les urnes un 55,66% del cens, una de cada dues persones cridades a votar. “És la prova d’un desànim generalitzat. Una part de la ciutadania està descontenta amb com actuem les opcions polítiques”, apunta Jordi Fàbrega, president d’ERC a Osona.
El seu homòleg a Junts, Enric Roca, considera l’elevada abstenció “una mala notícia per a la salut democràtica” i l’atribueix tant al “clima de país”, per la sensació d’estancament de l’independentisme, com a “nosaltres mateixos, els partits, que no hem estat capaços d’engrescar els veïns i veïnes”. “Ens hauríem de preguntar què fem malament perquè la gent no se senti interpel·lada, si és que no detectem prou bé les seves necessitats, fallem en les propostes, l’explicació dels projectes…
Les dades són preocupants i, malgrat la legitimitat, es tradueixen en representacions que poden no coincidir amb la realitat dels municipis”, hi afegeix Jordi Casas, de la CUP Alt Ter. Pere Medina, coordinador de la federació d’agrupacions d’electors a Osona, reivindica justament per això el no casar-se amb sigles: “La ciutadania està cansada de segons quines dialèctiques”.
El descens de participació fa que la comparativa directa amb el 2019 sigui arriscada, però en el cas d’ERC el mateix Fàbrega admet “que hem baixat en nombre de vots i regidors”. L’anàlisi no es pot desvincular altre cop de les particularitats de cada poble, però el president comarcal reconeix que “l’estratègia del partit a escala nacional segurament no agrada a tothom. S’ha fet una aposta per entrar amb força a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i sabíem que això podia tenir afectació a la Catalunya interior”. Es tracta d’una pèrdua de suport que tampoc ha capitalitzat la CUP, ja que –amb les excepcions de Sant Quirze i Montesquiu– el grup no aconsegueix redreçar la tendència a la baixa ja detectada en les últimes eleccions municipals. Hi ha la hipòtesi, per tant, que part de l’electorat de l’esquerra independentista no s’arribés a mobilitzar diumenge passat.
Junts, per la seva banda, llegeix els resultats del 28-M a Osona en positiu. “Falta que es decideixin alguns pobles, però tindrem una vintena d’alcaldies, quatre o cinc més que el mandat passat”, destaca Roca. El PSC també avança en línia ascendent després de caure durant l’efluvi del procés independentista. El secretari del partit a la comarca, Antoni Poyato, posa en valor, per exemple, la majoria absoluta a Centelles, o haver entrat als ajuntaments de Roda i Rupit. Els socialistes creixen en vots, a més a més, a les ciutats grans i es marquen l’objectiu de formar part de tants equips de govern com sigui possible.
La radiografia dels resultats a Osona passa també per citar Ara Pacte Local. El grup vinculat al PDeCAT abraça un electorat que va quedar orfe amb el trencament de l’espai convergent i que ha respost amb entusiasme sobretot a través de la proposta de Josep Salom a Tona, ja que un terç dels 4.094 vots aconseguits pel partit a la comarca es corresponen amb la seva candidatura.
El discurs oficial dels partits passa per la prudència respecte a l’equilibri de forces al Consell Comarcal. Pair els resultats i, després, asseure’s a parlar. El punt de partida, però, torna a ser el mateix: empat a 11 consellers entre ERC i Junts. Dimensió desconeguda. És en aquest context que caldrà veure si es manté el llegat de l’època Joan Roca (CiU) –un govern d’àmplia majoria que reforci el missatge que al Consell no s’hi fa política– o si aquesta opció acaba a la paperera després que els partits més votats busquin noves aliances i releguin l’altre a l’oposició.
Dels resultats de les municipals en depèn, així mateix, la Diputació de Barcelona, on hi haurà dos diputats osonencs que es repartiran ERC i Junts. Altres organismes, com la Mancomunitat La Plana o el Consorci del Lluçanès, també estan lligats a les eleccions, però són els ajuntaments els que designen els representants i, per tant, la composició final pot dependre de les majories que s’acabin conformant.
{{ comment.text }}