La política vista pels seus protagonistes

En un moment en què les desigualtats socials s’han accentuat, l’economia marca el rumb, el canvi climàtic és un amenaça real i la disrupció digital ha deixat de banda el pensament racional, és el moment de reivindicar el paper de la política per evitar el caos. Aquesta és la tesi principal de l’últim llibre del professor de la UVic-UCC Josep Burgaya: La política malgrat tot. De consumidors a ciutadans (Eumo, 2019). La presentació es va fer dijous al vespre al Casino de Vic i ho va fer amb un debat-tertúlia amb polítics osonencs, alguns de primera línia, que representen no només les famílies ideològiques que han construït la Catalunya dels últims 40 anys sinó també les que han governat Europa en les últimes dècades. Durant una hora i mitja, al Casino de Vic i moderats pel periodista i també professor de la UVic-UCC Xavier Ginesta, l’autor va parlar de política amb Francesc Codina, Marta Pascal i Ramon Espadaler. Entre el públic, que va acabar omplint la sala d’actes del Casino, hi havia exregidors de Vic en l’etapa que Burgaya va estar a l’Ajuntament, com Xavier Tornafoch, Jacint Raurell o Xavier Solà, i l’exalcalde Pere Girbau.
No pot ser un llibre complaent si es té en compte que l’autor creu que el sistema democràtic està en crisi i l’amenaça feixista és latent per les desigualtats i la manca de seguretats –com el dret laboral o la desaparició de l’estat del benestar– que hi ha actualment. Però tampoc és catastrofista perquè veu en la política, en recuperar el pensament crític, la racionalitat i la profunditat d’anàlisi –avui gairebé impensables en un moment en què una piulada pot canviar el signe de la història, recordava Pascal– la sortida a aquests problemes. Precisament la importància de la política és en el que coincidien els quatre ponents, com afirmava Espadaler a l’inici de la seva intervenció: “Tots els que estem aquí estem en el mateix equip, malgrat les diferències”. Un dels defectes de la nova política, segons ell, és que necessita sempre d’enemics més que d’adversaris. “Amb els adversaris es va fer la transició política a Espanya, es va construir Europa després de la Segona Guerra Mundial i es va defensar la immersió lingüística a Catalunya”, va dir Espadaler. Una nova política, segons l’exsecretari general d’Unió, que “ha perdut el matís” i que el debat es fa amb 140 caràcters, que són els que admetia fins fa poc Twitter. “És desesperant que tot sigui blanc o negre”, afegia.
Per Pascal la política s’ha convertit en un plató de televisió, i explicava com al Senat els discursos més aplaudits són els més abrandats i les reflexions més serenes i de fons, sovint, passen desapercebudes. I en el marc de la crisi que viu la política, quin paper hi han de jugar els lideratges? Un líder polític és el que es posa al davant de les manifestacions o el que defensa unes idees encara que no siguin les que la gent vol escoltar. Ho posava sobre la taula Espadaler, que lamentava que “avui el vot se sostenti en una base exclusivament sentimental i no racional i ideològica”. I Burgaya hi afegia que “ara es voten imatges, icones i es vota en contra d’algú. Ja no es vota ideologia”. Bolsonaro, Vox o Trump són exemples de com l’ús de les xarxes socials, les fake news, han influït en els canvis polítics més recents, sense debat i sense ideologia apel·lant més a les emocions que la racionalitat. Parlant de bons lideratges, en canvi, Espadaler va fer sortir el nom de l’exalcalde de Vic Jacint Codina, que va afrontar un tema com el de la immigració “defensant la dignitat de les persones malgrat les crítiques que això li va suposar i el possible cost electoral”.
Tothom també ha de fer autocrítica. “La socialdemocràcia s’ha perdut en terceres vies”, admetia Burgaya, i “on són els meus, els democristians?, la meva família ideològica no s’ha cregut el que defensàvem”, reflexionava Espadaler. Per Codina, el moment actual és de “desconcert ideològic”. Les esquerres “són ara les que defensen la figura de la família, s’han tornat conservadores i la bandera de la innovació la porta la dreta”. El paper dels partits també ha ser motiu de crítica: “No hi ha ajudat el model de partit com a oficina de col·locació on no potenciava el talent sinó els més fidels”, deia Burgaya. Tot i això, considera un error culpar de la situació actual els partits polítics, perquè “no deixen de ser un reflex de la societat”. Burgaya coincidia amb Espadaler a l’hora de fer una defensa de la política de representació: “Estic en contra dels referèndums i els plebiscits continus. La gent vol confiar en polítics que els representin i prenguin decisions”. Espadaler hi afegia que “el qüestionament plebiscitari constant és el més proper a la dictadura”. O Codina lamentava que avui en dia els polítics estan “en campanya electoral constant”, mentre que Burgaya que les noves tecnologies han provocat “una acceleració de la política”. La pressió que aquestes tecnologies posen als polítics l’ha viscut directament Pascal, excoordinadora del PDeCAT. El què diran o la reacció immediata a una decisió que no agrada omplen de whatsapps els telèfons dels líders polítics, admetia qui ha viscut en el centre de l’huracà el procés català.
Els principals monstres que sobrevolen amb la crisi del sistema democràtic és el retorn del feixisme. “No tornarà amb la simbologia dels anys trenta, ho farà amb l’etiqueta de la llibertat”. Des del públic, Tornafoch el corregia: “El feixisme ja és present a molts països d’Europa”. Cal que torni la política.