Fa quatre anys, Laia Serrat va convertir-se en la primera dona electa a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. L’alcalde, Josep Pujols (Junts), va fer-li una trucada per veure si volia formar part del seu equip. Ella ja participava del teixit associatiu i va decidir fer el pas. “En un poble petit, al cap i a la fi som quatre gats i tots necessitem l’ajuda de l’altre”, explica.
Llavors, però, poc s’imaginava que acabaria escalant posicions i esdevenint, des de dissabte passat, alcaldessa de Sant Agustí. Un càrrec que afronta “amb respecte, optimisme i il·lusió”. De fet, ser-ne la primera batllessa encara li fa més il·lusió, ja que dona “visibilitat a la dona” en el món de la política municipal.
Li va entregar la vara el mateix Josep Pujol, que deixa l’alcaldia després d’una trentena d’anys. Ell va entrar-hi com a regidor el 1983 i al cap de 12 anys, el 1995, va esdevenir alcalde fins ara. Marxa content perquè ho deixa “en bones mans” i “amb el millor equip”. Durant aquests anys d’alcaldia, Pujol i els seus regidors han treballat per canviar tots els carrers del poble o fer arribar l’aigua municipal a totes les masies. “Ens hem deixat coses al tinter, com un espai municipal per fer-hi festes”, reconeix l’alcalde sortint, però remarca que “els que han entrat ara ja ho faran”.
Serrat i el seu equip, format per dos regidors més –Eva Bori i Albert Camprubí–, intentaran aportar el seu “gra de sorra per tirar endavant el poble”. De reptes ja en tenen, com “modernitzar certs serveis” o aconseguir aquest espai municipal per poder celebrar festes, quelcom que “des de petita” l’actual alcaldessa ha trobat a faltar.
“A Sant Agustí no hi ha hagut mai cap legislatura igual”, l’avisa Pujol. El que puguin desenvolupar dependrà sobretot dels diners que obtinguin d’ajuts: “Si no ens donen subvencions, no podem fer res, som morts”, alerta l’alcalde sortint, destacant que “fins ara ha anat així i crec que així seguirà”.
Si no n’hi hagués prou per ostentar aquests dos títols, el de ser la primera electa i ara alcaldessa, també és la batllessa més jove de la comarca -tant si es pren com a referència el Lluçanès com Osona, de la que havia format part fins fa un parell de mesos. Amb 26 anys, tiba de tòpics i subratlla que “l’edat només és un número”. Pujol tampoc hi dona gens d’importància: “Un pot ser gran i no ser vàlid i ser jove i ser-ho molt”, conclou.
{{ comment.text }}