Miquel Riera (Junts) es va estrenar com a alcalde de Calldetenes el juny passat, després d’un primer mandat com a regidor d’Hisenda, Serveis i Brigada i Recursos Humans. Dijous va ser a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Eleccions al Parlament el 12 de maig. Motivat o amb poques ganes?
Fan una mica de mandra, per la manera com s’hi ha arribat: el govern en minoria, el desastre de Rodalies, la revolta pagesa, una atenció primària sota mínims, l’espanyolització de TV3, els mals resultats de PISA… I no tenir pressupostos, que als ajuntaments ens afecta bastant.
Quedarà penjada alguna inversió de la Generalitat a Calldetenes?
Teníem subvencions demanades al Pla Únic d’Obres i Serveis, el PUOSC. Entenc que quedarà parat. És un problema, perquè ajuntaments de la nostra mida ens en refiem molt. Sort del Pla General d’Inversions i el Catàleg de Serveis de la Diputació.
Li agrada com ha quedat el carrer Gran?
S’ha aconseguit el que es buscava: un carrer amable, enfocat al benestar de la gent, que s’hi pugui passejar i que convidi a comprar. Ja fa dies que vam intensificar la campanya de potenciació de les botigues. Ara s’estan ultimant actuacions d’arbrat. Quedarà pendent l’entrega dels certificats de final d’obra i pagar, però el carrer està obert.
Als comerciants els fa patir que hi hagi clientela que ja no torni. Els hauran de donar la raó?
Molt especialment el diumenge al matí, coincidint amb el mercat i la fira d’artesania de cada principi de mes, el carrer fa goig. Hi tallem la circulació i s’hi respira un ambient molt maco. Les obres sempre empipen, i entenc la preocupació dels comerciants, però val la pena agrair a la Diputació i a Artífex, l’empresa, que sempre han intentat posar-ho fàcil, des d’ajudar la gent a entrar a les botigues fins a la descàrrega dels camions. Segur que la reforma ha generat entrebancs, però ara aprofitarem molt el carrer.
Van obrir-ho a finals de febrer. Un encert o massa aviat?
És veritat que la Diputació encara no ha entregat l’obra. No hauria d’estar obert.
Va ser una decisió política del seu govern?
Consensuada amb Diputació. Feia dies que en parlàvem i de seguida que ens van donar permís el vam obrir. Ha anat bé.
Quan posaran en servei el casal d’avis al casal parroquial?
La inauguració serà el 7 d’abril, un diumenge al matí. Ara s’hi estan fent els últims acabats, però la junta ja hi té accés i hi ha muntat coses. Aquell dia hi haurà un vermut popular, amb Lo Pau de Ponts amenitzant la festa, i a la tarda des del mateix casal han organitzat una actuació de playback a càrrec del de Torelló. Serà al teatre.
Entitats com la JAC, La Pera, l’Escamot… ja es quedaran definitivament als baixos de la Sàlvia?
Un dels grans valors de Calldetenes són les entitats. En tenim cap a 35. Garantir un local a cadascuna seria molt difícil, per això hem posat a disposició seva tot de sales de reunió al segon pis de l’ajuntament. Per guardar el seu material tenim llogat, com a magatzem, un nou local d’entitats al carrer Sanmartí, on hi havia hagut la Sàlvia. La idea és instal·lar-hi també l’esplai i altres entitats que puguin necessitar-ho.
Quant val aquest lloguer?
Uns 700 euros mensuals.
I no es podria replantejar els espais municipals per endreçar-ho més bé?
Estem pendents de l’aprovació del POUM per a coses com aquesta. Ara mateix no hi ha opció, no tenim lloc.
Calldetenes va sortir als mitjans de comunicació a finals de gener pel vídeo d’una veïna enxampada ratllant cotxes. Què va pensar quan va veure les imatges?
Que era una cosa que no s’havia de fer. A vegades les persones ens equivoquem.
Va ser durant una actuació d’en Peyu a l’Auditori-Teatre. Que hi hagi fet temporada estable és bo, no?
Evidentment. En 14 funcions han passat per Calldetenes prop de 7.000 persones. L’últim dia, demanant a la gent d’on venia, ens sortia Salomó, Tarragona, Ponts, Esplugues, Barcelona, Girona… N’ha vingut de tot Catalunya, amb l’impacte econòmic que suposa tant per al poble com per a restaurants, cases rurals i hotels d’arreu de la comarca. Agraïm molt a en Peyu la campanya, i també la col·laboració d’Osona Turisme, que ara n’està fent la valoració econòmica. Puc avançar que tindrem segona temporada de l’espectacle a la tardor.
Un equipament de les prestacions de l’Auditori-Teatre és per treure pit?
N’estem molt orgullosos. A Calldetenes tenim un pilot de serveis. El teatre està entre els més ben equipats d’Osona d’acord amb la seva dimensió. Fantàstic per a qualsevol espectacle amb un aforament de 500 persones!
El va tirar endavant un antic govern d’ERC comandat per Jaume Mas. Si en aquella època li haguessin dit que acabaria sent soci seu a l’Ajuntament, s’ho hauria cregut?
Sí, la vida dona moltes voltes. L’únic que s’ha de tenir són ganes de treballar per al poble. A vegades sembla difícil congeniar idees, però el més important és compartir l’objectiu de millorar el lloc on vivim i la vida de la gent.
N’està content, del pacte entre Junts i Compromís per Calldetenes?
Doncs sí, penso que ens hem entès. A raó dels resultats electorals, Junts i Compromís representem pràcticament un 60% de l’electorat de Calldetenes, mentre que ERC, que ha quedat a l’oposició, un 30 i escaig. Vam confrontar programes i ens hem avingut.
La llista amb més vots va ser la d’Esquerra i vostès van explorar governar junts. Per què no va fructiferar?
Diu vostè que la seva va ser la llista més votada, però són quatre regidors igual que nosaltres. En asseure’ns a parlar, la negociació havia de ser de tu a tu, però vam veure que ERC buscava un pacte d’adhesió. Van defensar el seu programa i nosaltres el nostre, amb temes que no ens enteníem.
Com qualificaria l’oposició per part dels republicans?
Cordial, de debatre coses que ells veuen d’una manera i l’equip de govern, d’una altra. Estem oberts a les seves aportacions.
Al govern que vostè encapçala hi ha tres alcaldes. Marc Verdaguer i Jaume Mas han sabut trobar el seu lloc com a regidors?
Ho tenen claríssim, i a mi em va molt bé tenir-los al costat, perquè són dues persones veteranes del que implica l’alcaldia, a més a més que Marc Verdaguer és el diputat osonenc de Junts a la Diputació de Barcelona. Jaume Mas ens aporta una visió de la política des de la seva perspectiva, la veterania d’anys enrere i la possibilitat de contrastar idees.
En tota aquesta amalgama, quin paper hi juga Màrius Valls?
Des del dia de constitució de l’Ajuntament vaig dir que no tindríem cap problema a incorporar a l’equip regidors amb ganes de treballar per al poble. És el seu cas. Sempre ho ha tingut clar. Ha agafat l’àrea de planificació urbanística, de la qual ja havia estat regidor i que, amb el POUM i convenis diversos, hi tenim molta feina. Fa la seva feina ben feta.
Que assumeixi competències d’Urbanisme vol dir que fins ara n’anaven coixos?
No, però de sumes per aportar idees i coneixement no en defugiré mai.
En aquesta àrea, què és prioritari? Les quotes del Torrental? El POUM? La Font d’en Titus?
Aprovar el POUM. Urgentíssim. L’Ajuntament hi ha destinat molts recursos, l’ha redactat el doctor Sabater i, tenint feta l’aprovació inicial, hem d’acabar de tirar-ho endavant sí o sí. Actualment ens regim per unes normes subsidiàries del 2006 que permeten construccions que no s’adiuen en absolut amb el nostre model de poble.
I donar continuïtat a la variant enllaçant amb una hipotètica pota sud de Vic?
En aquest cas, el terreny que s’afectaria és de Vic, no competència nostra, però no em consta que se’n parli. Vic s’havia posicionat que de moment la pota sud no la veia viable.
Des que va sortir al ple, al poble hi ha molt debat sobre la possible construcció d’una escola nova al costat de l’institut. Fa falta?
Hem posat a disposició del Departament d’Educació el solar. Era el primer pas per estudiar-ho i pressupostar-ho. Abans que parlàvem dels efectes de les eleccions, aquesta setmana teníem una reunió amb Educació que ja ens han anul·lat. A nosaltres ens sembla un projecte interessant per disposar d’una escola nova, sostenible, ben aïllada i molt més tecnològica. L’actual està ben equipada, però cada any hem d’invertir uns 100.000 euros en manteniment. I què ens permetria tot això? Destinar l’espai a possibles habitatges cooperatius.
Però aquest projecte és de Junts o de Compromís per Calldetenes?
En programes d’eleccions anteriors nosaltres ja hi parlàvem d’una zona d’educació concentrada on hi ha l’institut. ERC també havia presentat mocions en aquest sentit. A l’últim ple no hi van votar a favor, però és un tema que teòricament comptaria amb unanimitat de tots tres grups.
En habitatge, vostè va insistir durant la campanya a posar-ne a disposició de joves i gent gran. Se’n sortiran?
Amb la situació actual i pressupostos tan ajustats no serà fàcil, però ens encaixa molt la idea d’habitatge cooperatiu. Les coses, si no es comencen no s’acaben. Ens hem reunit amb la Generalitat i la Diputació amb l’objectiu de buscar recursos; està clar que l’Ajuntament per si sol no disposaria del finançament necessari.
Què ha d’acabar sent e-Green per a Calldetenes?
És una escola d’apoderament del jovent. Cada curs s’hi formen una dotzena de nois i noies que quan acaben l’institut no encaixen amb les sortides més habituals. El projecte el lidera la Universitat de Vic i ara estem buscant noves col·laboracions, com per exemple amb la Fundació Albir, per homologar els estudis a través del Servei d’Ocupació de Catalunya. Som a la segona promoció. De la primera hi ha joves que ja s’han incorporat a empreses i d’altres que es quedaran per fer de mestres. Treballen amb impressores 3D sobre ceràmiques, plàstic reciclat… I poden produir tot tipus d’objectes, fins i tot mobiliari urbà.
El pavelló va a tot drap. Massa faraònic, com deia el seu partit en èpoques passades, o li han trobat utilitats?
La tècnica d’Esports ha fet una gran feina. Ara mateix ens falta pista, tenim més demanda d’hores que les que podem donar. Del projecte inicial se’n van retallar moltes coses, per això es va poder acabar després d’anys d’obres parades. Què ens falta? A fora, la passarel·la que ha de venir des de l’avinguda Francesc Macià. Comptàvem amb diners del PUOSC, com per enquitranar carrers o soterrar línies telefòniques.
Abans de les eleccions municipals de l’any passat ens deia que és molt treballador, marrà i resilient. Ho manté?
I tant. Soc cada dia a l’Ajuntament i tinc programades reunions i visites, però si es presenta un ciutadà per sorpresa el puc atendre. Quan un arriba a l’edat que ha complert amb les cotitzacions que toquen i tot plegat, s’ha de dedicar al que li agrada. I a mi és això.
Rep més queixes o felicitacions?
Home, pel carrer et para molta gent dient que ells ho farien així o aixà, què seria prioritari i què no… Però en el fons és gratificant, t’adones del batec del poble. Un alcalde no ha d’estar assegut i amagat en una taula, sinó trepitjant terreny.
{{ comment.text }}