Verònica Ruiz (Sumem per les Masies de Voltregà-CP) va mantenir l’alcaldia a les darreres eleccions municipals, però sense revalidar la majoria absoluta de què disposava quan va entomar l’alcaldia, rellevant el seu predecessor, Sergi Vilamala, a mig mandat passat.
Van començar el mandat reeditant pacte amb Gil Codina, d’Ara Pacte Local, que en l’anterior legislatura era de Junts. Com valora aquests nou mesos de govern després de passar per primer cop per les urnes?
La valoració és positiva. El pacte continua perquè en el mandat anterior ens vam entendre bé i hem cregut que tots els projectes que hi havia encetats havien de tenir aquesta continuïtat.
El pacte va passar per cedir a Codina l’alcaldia de l’últim any de mandat. Era l’única opció per mantenir el govern?
Les eleccions les vam guanyar nosaltres, però l’aritmètica de la política a vegades fa fer coses estranyes, i encara que només tingués un regidor era molt valuós i tots el volíem tenir al costat. L’entesa del mandat anterior va facilitar la seva decisió de continuar amb nosaltres, deixant de banda partits polítics i treballant pel poble.
Li sap greu, però, no poder completar els quatre anys sencers a l’alcaldia?
Sí, perquè evidentment ens van votar per ser-hi tot el mandat. Quan arribi el moment, amb les circumstàncies que es donin, s’ha de tornar a valorar tot. Una alcaldia no és agafar una feina temporal, és complicat en els àmbits logístic, familiar i personal, té molt de desgast i s’ha de valorar si fer aquest pas per només un any personalment t’aporta o no. Aquest compromís s’ha d’agafar al 100%. Si és per mi, continuaré el mandat sencer, però si en Gil vol agafar aquest any d’alcaldia, els pactes s’han de complir.
Treballen des de la Casa Forta del Despujol. Els darrers mesos, l’oposició ha donar a conèixer la possibilitat d’haver de deixar l’espai o pagar una quantitat molt alta per ser-hi. Perilla la ubicació del consistori?
No, no perilla. Aquí es van barrejar conceptes i es va aprofitar electoralment un tema que no estava gaire clar. Entenc que els partits polítics que van donar la veu d’alarma estaven assessorats per gent interessada que això sigui així. Tenim un conveni de cessió anticipada de l’espai a tres parts: amb la Generalitat, o sigui, Urbanisme, la propietat i nosaltres.
Per entendre’ns, hi havia una propietat amb uns terrenys i la casa del Despujol, i la cessió d’aquest espai estava condicionada a poder urbanitzar part dels terrenys amb un nombre concret d’habitatges que ara s’hauria reduït. És així?
Sí. Urbanisme ha decidit que la densitat d’habitatge prevista a l’espai ha baixat i ara la propietat reclama aquest diferencial de densitat. El conveni diu que no havíem de canviar cap paràmetre urbanístic, i des de l’Ajuntament no ho hem fet, sempre ens hi hem negat quan Urbanisme ens ha fet algun requeriment. També s’ha de deixar clar que la propietat ha tingut més de deu anys per desenvolupar el sector i no ho ha volgut fer, i ara el nou POUM està aprovat des del mes de març. Aquí es veu un clar afany de voler cobrar uns diners i no desenvolupar el sector. Com a Ajuntament, el que hem de procurar és que s’hi desenvolupi habitatge.
Com és la relació amb els grups del ple? Fa uns mesos ens deia que hi havia hagut una campanya bruta. Ara que ja han agafat la rutina política, ha millorat?
Tenim una relació cordial, ni bona ni dolenta. Bàsicament ens veiem als plens i aprovem o no aprovem els punts de l’ordre del dia i poca cosa més. Els he enviat un correu per dir-los que vindran des d’Urbanisme a explicar-los el tema del Despujol, però encara estic esperant que em contestin. En el seu moment, quan eren eleccions, tenien molt interès i ara ja no. Jo vinc a treballar pel poble i no per fer campanyes electorals.
Van oferir entrar al govern tant a Junts com a Som Voltregà, vinculada a ERC. Tots van dir que no.
Ho van decidir de manera lícita i molt honorable. És important que hi siguin, perquè no som perfectes ni veiem tots els angles del municipi. Que hi hagi oposició sempre és enriquidor, sempre que sigui constructiva en lloc de destructiva. Ens podem entendre en moltes coses i no els hem tancat mai la porta, ja no per entrar a governar, sinó per parlar. Es queixen d’unes comissions informatives que hem tret, però perquè si han de ser destructives i no aprofitades com a tal, val més que no hi siguin.
A l’edifici on hi havia l’Ajuntament abans s’hi van fer habitatges socials. Es van iniciar unes obres per fer-ne més, però van quedar aturades. Tenen relació amb la Casa Forta?
Sí. És un tema una mica complex, perquè els pisos de Can Bondia també depenien del Despujol. Es va fer com una permuta d’espais i anava tot vinculat. Nosaltres vam començar les obres, però fins que el POUM no ha estat aprovat no les hem pogut acabar. Per això les vam haver de paralitzar.
Tenen pensats diversos projectes d’habitatge.
Tenim les antigues escoles de Vinyoles, on volem fer cinc habitatges dotacionals per a diversos col·lectius, preservant l’edifici. A dins hi ha el repartiment dels pisos pràcticament fet i s’hauria de modificar alguna cosa. Serien habitatges temporals, amb una estada màxima de cinc anys, i amb uns preus assequibles de lloguer. I l’altre projecte que tenim, vinculat a la Fundació Gallifa, són habitatges dotacionals per a gent gran, que veiem que tenen unes necessitats que no són les d’anar a una residència. Aquests els ubicaríem a la Casa de les Monges.
A la Casa de les Monges hi havia un projecte que es va licitar dues vegades perquè no s’hi presentava ningú, però vinculat al turisme, allotjaments…
Sí, el projecte era una casa de colònies inicialment, però es va paralitzar el projecte. Ara pensem més en un tipus d’equipament vinculat a la Fundació Gallifa, també amb la residència de Sant Hipòlit, perquè són espais on hi ha una infermera que els acompanya durant tot el dia i podria ser el mateix personal que està a la residència.
Últimament es parla molt de l’aigua i la sequera. Els sancionen per consumir-ne massa.
Aquí hem de fer una crítica important a la Generalitat, perquè fa molts mesos que mira el cel per si plou i jo crec que haurien de mirar més al terra i veure per on se’ns escapa l’aigua. Les Masies de Voltregà ha estat un dels municipis que han sancionat, però està en revisió, perquè els litres que diuen que hem consumit no es corresponen als que diu l’empresa concessionària del servei. A més, no hem tingut cap episodi de problemes de captació d’aigua.
Hi ha subvencions al respecte. Són per evitar fuites?
Per mirar estudiar com estan les canonades, si s’ha de baixar la pressió de l’aigua… amb l’empresa concessionària hem fet una campanya de sensibilització a les escoles, donant airejadors als alumnes perquè els posin a les aixetes de casa. Però això ho hem fet nosaltres a escala municipal i crec que totes aquestes campanyes més pràctiques de consum d’aigua han de venir d’una mica més amunt i no posar sancions als ajuntaments, perquè no tenim eines per controlar-ho.
Tenen el finançament assegurat de la planta de biogàs?
El finançament no el tenim assegurat encara. Tenim 2,6 milions d’euros que ens han arribat de fons europeus i la planta en val 5,1, però Generalitat i Diputació estan a punt de treure una línia de subvenció. La vam idear per introduir-hi purí i donar una sortida als petits pagesos del municipi. No solucionarem la gran problemàtica que tenim a Osona amb els purins, però sí podem ser un exemple. Es parla que pugui començar a funcionar el 2025.
Pel que fa a residus, aposten per recollir-los amb contenidors xipats, com Centelles i Torelló. Quan començaran a implantar aquest model?
Els contenidors ja estan venint i la idea és fer el muntatge i implantació dels contenidors durant el mes d’abril. Potser, però, podrem avançar les dates.
Ara ja fa més d’un any que Sant Hipòlit va començar a fer la recollida porta a porta. Havien tingut problemes pel turisme d’escombraries. Amb el temps ha anat millorant la situació?
No, va a pitjor. Perquè ens arriba el turisme d’escombraries de Sant Hipòlit, que era molt evident, i de Manlleu. Tenim empreses molt importants, a les quals ve gent d’altres pobles a treballar-hi i els costa molt poc acostar-se a un contenidor i llençar les deixalles allà. Quan els tinguem xipats, totes les bosses que estiguin a fora les obrirem, començarem a buscar informació i sancionarem. És molt fàcil trobar informació de la persona que deixa les escombraries. Fins i tot ens estem plantejant posar alguna càmera, però és un tema complex per privacitat. Hi treballarem i no em tremolarà la mà a l’hora de posar una sanció a les persones que fan aquest turisme de residus.
Els problemes en la gestió dels residus tensionen les relacions amb Sant Hipòlit?
Sí, és evident perquè som veïns i és competència de cada ajuntament gestionar els seus residus. Però són temes que amb l’alcalde, amb en Gerard [Sancho], anem treballant conjuntament.
Com la seguretat.
Per exemple. Ara compartim vigilant de nit, però la intenció és ampliar i posar-ne una plaça més.
Estan impulsant un pla per modernitzar el comerç de la zona del mercat. En què consisteix?
És un projecte europeu que han donat només a dos municipis de tota la província de Barcelona. Fa la remodelació de la zona del mercat, però també incorpora tota la zona del comerç i el seu entorn. La primera fase és l’asfaltat de l’aparcament i paral·lelament es faran unes pèrgoles –una serà fotovoltaica– perquè volem que els paradistes s’hi puguin posar a sota i estar protegits. També servirà per mitigar el canvi climàtic i fer com un refugi per a la gent que vagi al mercat. A més, també s’inclouen armaris intel·ligents perquè tant els paradistes com els comerços puguin deixar el seu producte allà.
Aquests dies s’ha presentat la Fundació Sau, que s’ubicarà a l’escola del Despujol. Com és que tingui la seu aquí?
Perquè vam tenir molt bona entesa. Treballem amb la Fundació perquè en aquell espai hi volem fer un auditori i tenir una programació anual estable. És positiu aconseguir-ho, precisament aquesta setmana en què fa 25 anys de la mort de Carles Sabater. Pensem que també pot ser un pol atractiu de turisme i promoció econòmica a diferents nivells.
{{ comment.text }}