Malgrat que no és vinculant, l’advocat general de la Unió Europea, Dean Spielmann, avala la llei d’amnistia com a mesura per resoldre els casos judicials vinculats al referèndum de l’1-O encara pendents de tancar.
Entre aquests hi ha l’acusació de malversació que pesa sobre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i el procés contra els membres dels CDR detinguts i investigats en el marc de l’Operació Judes. Aquesta causa inclou l’osonenc Txevi Buigas i l’instrueix l’Audiència Nacional, que va consultar a Europa si l’amnistia podia contradir les normes europees sobre terrorisme i vulnerar principis bàsics del dret comunitari.
D’acord amb les conclusions que transcendien als mitjans aquest dijous, el posicionament d’Spielmann és que no, és a dir, que aplicar la llei sobre els CDR no suposaria un greuge ni a la lluita antiterrorista ni al dret de la Unió.
Consultat per EL 9 NOU, Buigas es mostrava esperançat, però remetia el bisetmanari a parlar amb els advocats d’Alerta Solidària, el col·lectiu que defensa els encausats en l’Operació Judes.
La primera reacció de l’entitat era al seu torn de “satisfacció”, però també “prudència”.
“Tot i que ens falta analitzar la lletra petita, han quedat bandejats de les conclusions de l’advocat general aquells pseudoarguments aportats per la part espanyolista insistint en aspectes més aviat polítics que no pas jurídics. I és que ni a Luxemburg han pogut amagar que la naturalesa real del litigi entre el poble català i l’Estat espanyol és polític”, apuntava Martí Majoral en declaracions a l’ACN.
El pronunciament d’Spielmann es llegeix, per tant, com una empenta en positiu, però tot i això és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qui ha d’emetre un veredicte que, si segueix la mateixa tònica i avala l’amnistia, suposarà el retorn de la causa sobre l’Operació Judes a l’Audiència Nacional. En principi la sentència s’ha de donar a conèixer o aquest 2025 o a principis del 2026.
A Buigas el va detenir la Guàrdia Civil a Sant Pere de Torelló el 23 de setembre de 2019. Se l’acusava de pertinença a organització terrorista i fabricació d’explosius en un seguit “d’accions coordinades” que presumptament s’havien de desplegar coincidint amb l’aniversari del referèndum.
Ell, però, sempre ha negat qualsevol intenció violenta i ha denunciat que la causa és una operació política per criminalitzar l’independentisme.
L’osonenc va passar tres mesos a la presó de Soto del Real, d’on sortia el desembre d’ara farà sis anys.
Com la resta de membres dels CDR, el seu cas no s’ha tancat perquè està afectat per la llei d’amnistia però pendent dels pronunciaments europeus.
