L’Ajuntament de Vic ha arribat a un acord per adquirir dues de les divuit adoberies que formen part del conjunt d’edificacions declarades bé cultural d’interès nacional (BCIN) l’any 2009. Es tracta de les dues antigues naus més properes al pont de Queralt, que tenen un gran interès històric i etnogràfic pel fet de conservar els trets principals de les adoberies dels segles XVIII i XIX, però també arqueològic perquè en el seu soterrani conserven elements estructurals de l’antic pont romànic.
Aquesta operació ha de servir com a pal de paller per a la rehabilitació de la resta d’edificis que conformen l’illa adobera, que actualment presenten una imatge de deixadesa. De fet, la Universitat de Vic també està fent gestions per comprar alguna de les altres històriques adoberies. Amb aquesta empenta confien que la iniciativa privada apostarà per aquesta zona on el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) permetrà un ampli ventall d’usos, que podrien ser des d’habitatges o despatxos fins a establiments de restauració. “L’Ajuntament vol donar-hi un impuls perquè creiem que és un espai amb moltes possibilitats”, diu l’alcaldessa, Anna Erra. “L’objectiu és que hi hagi vida”, afegeix la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero. Això sí, les edificacions estan protegides com a BCIN i qualsevol intervenció ha d’estar encaminada a respectar al màxim l’element estructural existent.
Les negociacions per comprar les adoberies es van iniciar fa dos anys.
Les negociacions amb les propietàries s’han allargat durant dos anys
L’operació tindrà un cost global de 400.000 euros i les dues propietàries, dues germanes hereves de famílies dedicades al sector adober, han firmat un conveni amb l’Ajuntament. Aquest conveni preveu que el consistori expropiarà les dues edificacions pel preu pactat un cop estiguin qualificades com a equipament. Això està subjecte a l’entrada en vigor del POUM. Per aquest motiu, l’operació s’executarà immediatament després que el POUM es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El fet que l’administració sigui propietària d’algunes de les edificacions obre la porta també a poder demanar subvencions a instàncies europees, segons diu Erra. Tot plegat amb una doble intenció. D’una banda, recuperar un patrimoni històric de la ciutat que ara cau a trossos i pel qual mai s’ha trobat una sortida per fer atractiva la inversió per part dels propietaris i, d’altra banda, la revitalització d’una zona que forma part d’un dels objectius estratègics del POUM, que és el de “recosir la ciutat a través del riu”, segons explica Pere Solà, director de l’equip redactor del nou planejament urbanístic. Es vol que el riu actuï com una cremallera i no com una barrera. L’actuació pública a les adoberies, sumades a una ampliació dels usos que preveurà el nou POUM, hauria de servir perquè els propietaris privats també hi veiessin futur i s’animessin a invertir en una zona a la qual s’intueix potencial però que ha estat motiu de polèmiques polítiques des de fa anys per la incapacitat de trobar una fórmula per desencallar-ne la rehabilitació i que demana a crits una inversió urgent.
Per aquest motiu, Erra qualifica de “molt important” l’adquisició de les dues adoberies: “És un patrimoni que no podíem deixar perdre”. El consistori, ara, no té clar quin ús se li donarà. Aquest debat es produirà en una fase posterior, quan l’immoble sigui de titularitat pública. Pot acollir espais municipals i, alhora, esdevenir un centre d’interpretació del sector adober, activitat que durant anys va marcar la configuració econòmica, social i urbanística de la ciutat.
