L’esprintada final

Tornen cada quatre anys, però els primers dies costa acostumar-s’hi i fins i tot despista veure tants somriures, eslògans i promeses reclamant atenció. Són les cares dels candidats i candidates a les eleccions del 28 de maig. I en menys de mitja setmana, des que divendres va començar la campanya, s’han multiplicat en cartells als fanals, les parades d’autobús, les places i els carrers de la setantena de municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. El repertori va des de grans pancartes, com la que ha penjat el PSC de Manlleu en un dels extrems del pont, fins a cartells DIN A1, DIN A2, DIN A3… O les bustiades que s’aniran succeint, i la veritat és que sobta constatar que el paper –el que existeix físicament– pugui tenir encara tant protagonisme. És una circumstància que xoca, com a mínim, amb l’auge de la facturació electrònica i l’efervescència del món 2.0, però que és real, perquè si no els partits no s’hi jugarien les garrofes ni es discutirien a l’hora de repartir-se els espais. EL 9 NOU ho abordava en un ampli reportatge a l’edició de divendres i Enric Roca, coordinador de Junts a Osona i el Lluçanès, ho resumia en una sola frase: ara per ara, “el més efectiu per fer arribar el missatge continua sent el de tota la vida”. La febre pel tret de sortida al repartiment de propaganda –amb la tradicional enganxada de cartells de quatre nits enrere– s’ha d’emmarcar, per tant, en quinze dies de campanya que els grups jutgen efectius a l’hora de convèncer els votants. Molts caps de llista coincideixen, també, que després de la pandèmia hi ha ganes de contacte. Muntar parades. Trobar-se amb la gent. Xerrar. Sortir portes enfora i reivindicar la política com a eina per resoldre els problemes de la gent en un moment de descrèdit i desafecció. “Encartellar ho hem fet moltes vegades durant els quatre anys de mandat i parlar i reclamar que es doni veu a la gent, encara més. Estem contents de ser al carrer”, comentava la mitjanit de dijous a divendres Toni Rubia (CUP) des de la plaça Fra Bernadíde Manlleu. Com a tercera bondat de la campanya,i tant o més important que les dues anteriors, es podria destacar que constitueix la plataforma perquè els grups acabin de fer equip. Només així s’entén que es reunissin per anar a sopar dijous abans de l’enganxada de cartells, que s’organitzin per muntar i desmuntar escales o que ara estiguin engrescats a passar el programa per les cases. En el cas d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, les eleccions d’aquest 2023 canviaran el cap de consistori a almenys 26 municipis. A l’espera de resultats i pactes que en poden comportar encara més, es tracta de pobles i ciutats on els actuals caps de consistori ja han anunciat que no optaran a la reelecció: Vic, Manlleu, Ripoll, Tona o Roda, però també llocs molt més petits, com ara Espinelves, Sant Agustí de Lluçanès, les Llosses i Ogassa. Són més que fa quatre anys, i amb els plats forts que variarà per força la cara al capdavant de les dues capitals. Això abona la conveniència i l’interès de fer campanya en aquestes places. I es veurà les setmanes que aniran venint. La republicana Chantal Pérez s’acompanya aquest dilluns a la tarda a Ripoll del president de la Generalitat, Laura Borràs fa gira pel Cabrerès, Salvador Illa serà també a Vic i Manlleu per donar suport als alcaldables Miquel Yllai Marta Moreta… La música pot semblar la de cada eleccions, però no diu exactament el mateix. I és que el braç nacional dels partits és també conscient que les municipals són l’avantsala de les generals del desembre i, en el cas de Catalunya, del dibuix sobre si el proper enfrontament serà entre els dos grans socis proprocés o ERC i el PSC. Els primers compassos de la campanya deixen una altra reflexió oportuna: diuen que en política qui domina l’agenda té mig partit guanyat i s’està tornant a demostrar la capacitat de l’extrema dreta per catapultar a primera pàgina els temes que l’afavoreixen. El màxim exponent d’aquesta realitat és a hores d’ara Barcelona, pel conflicte entre veïns del barri de la Bonanova amb motiu de dos immobles ocupats il·legalment, però també a Osona i al Ripollès s’ha començat la campanya parlant de convivència i seguretat quan baròmetres com el del Centre d’Investigacions Sociològiques recullen a cada edició que el que més angoixa la ciutadania són la crisi econòmica, la por de perdre la feina i l’atur. El periodista David Miró ho analitzava al diari Ara d’aquest dissabte, referint-se a un “èxit comunicatiu de la dreta i l’extrema dreta de situar el debat en un marc polaritzat” que apel·la a l’emoció i que li és molt més propici que presentar propostes concretes en urbanisme, comunicacions,educació, comerç o fins i tot el mateix capítol de l’habitatge. Els partits que no tinguin ganes d’anar a remolc poden, ara sí, fer campanya amb totes les de la llei i marcar les seves prioritats servintse dels somriures, eslògans i promeses que inunden els carrers.

L’esprintada final

La Generalitat confirma que Vic rebrà 15 milions d’euros del nou Pla de Barris

Deixar el tabac, una decisió clau per a la nostra salut

Temps de tòfona a Centelles

Salut aposta per la millora assistencial a Osona amb un pla d’inversions en espais i nous models de funcionament

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents