L’oposició de Manlleu critica que s’aturin els pisos socials anunciats

L'anunci que l'equip de govern de Manlleu va fer dimarts d'aturar el projecte per construir 69 habitatges de lloguer públic en dos blocs, amb el finançament majoritari de fons europeus, ha generat rebombori. El debat sobre habitatge i com tornar a posar en circulació els pisos buits, així com oferir-ne de lloguer a l’abast de totes les butxaques, va ser una de les grans carpetes del mandat passat a l’Ajuntament de Manlleu. Superades les eleccions municipals del juny, i malgrat el canvi de color polític al capdavant del consistori, es manté el mateix guió: xoc de trens entre govern i oposició arran de la decisió de Junts i PSC de no tirar endavant 69 habitatges públics que, repartits en dos blocs de pisos, un al sector de la Teuleria i un altre més al centre, al carrer Rusiñol, s’havien de destinar a lloguer assequible. El nou executiu es va trobar la proposta a sobre la taula després que el mandat passat l’hagués pilotat ERC –en un equip de govern format també per Junts– i la va tirar endavant d’urgència per la necessitat de tramitar una subvenció europea de 2,8 milions d’euros. Tot i això, l’alcalde, Arnau Rovira (Junts), i la número 2 del govern, la socialista Marta Moreta, anunciaven dimarts que finalment desestimen el projecte, és a dir, que els pisos no es materialitzaran. Segons van explicar als mitjans de comunicació després d’haver-se reunit la mateixa tarda amb l’oposició i veïns de les finques on estaven previstos els blocs, la proposta no s’adiu amb el model urbanístic que tenen intenció de desplegar al municipi. “A Manlleu actualment només hi ha tres blocs de pisos amb més de 30 habitatges. La nostra aposta passa per actuacions de menor impacte urbanístic, mantenint la idiosincràsia i el caràcter propi dels barris”, va dir Rovira. Moreta hi afegia que el parc públic d’habitatge s’hauria de distribuir arreu de la ciutat, no en obres “d’aquestes dimensions”, i citava de passada l’exemple de Can Garcia i els problemes associats a la massificació. També va explicar que no hi ha la possibilitat de tirar endavant tan sols un dels blocs, ja que la subvenció respon al projecte ja presentat, que no es pot modificar i que incloïa memòries socials, econòmiques, tal com havia concebut la proposta l’anterior regidoria d’Esquerra Republicana. Abundant en l’argument del no encaix amb el model urbanístic, l’alcalde va assegurar a preguntes dels periodistes que el canvi de parer respecte al juliol, fa només unes setmanes, no obeeix a les queixes dels veïns dels solars on s’havien de construir els pisos. Tal com es pot llegir en una carta signada per ells mateixos a l’edició d’EL 9 NOU del 4 d’agost, es tracta d’un col·lectiu amb moltes reserves sobre un projecte del qual diuen que no se’ls havia informat mai abans. Al text apunten que “estem a favor que Manlleu tingui pisos de lloguer públic, però creiem que les dues zones on es volen fer no són les adequades. Parlem de carrers estrets i falta d’aparcament per als que ja hi vivim actualment i, per tant, hi hauria una aglomeració important”. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/politica/la-construccio-dhabitatge-public-crea-controversia-a-manlleu/ Els veïns també van mantenir una reunió crispada amb el govern a finals de juliol en què alguns eludien al “perfil conflictiu” de les persones que, al seu entendre, podrien haver-se instal·lat als habitatges. Ni Rovira ni Moreta es van referir dimarts a aquest aspecte. I és que la roda de premsa, de fet, va ser molt breu: explicar el perquè del canvi d’opinió sobre el projecte i insistir, després, que el govern municipal reconeix la necessitat d’habitatge públic a Manlleu i es compromet a muscular la recuperada oficina local d’habitatge, oferir-ne a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i, entre altres mesures, arribar a acords amb immobiliàries. No es cobrarà l'ajut dels fons Next Generation La decisió de Junts i PSC implica que Manlleu deixarà de rebre una subvenció de 2,8 milions d’euros de fons europeus Next Generation que haguessin permès construir els habitatges públics amb un desgast mínim de les arques municipals, a banda que les bases de la licitació establien que el manteniment correria durant 75 anys a càrrec de la promotora. Que el projecte es desestimi malgrat “condicions tan favorables” fa posar les mans al cap a l’oposició. ERC, que havia abanderat la iniciativa en l’anterior equip de govern, hi ha respost amb contundència. “És incongruent, un disbarat”, assegura Rafa Cuenca, “són habitatges que ens fan molta falta, que ja teníem a les mans i que a més a més comptaven amb una unanimitat política que es va demostrar al ple del juliol”. Després que Junts i PSC també hagin fet marxa enrere respecte a la reconversió de la fonda de Can Xaran en sostre d’emergència, Cuenca es remet a una “qüestió d’ideologia”: “Els partits conservadors no són partidaris de l’habitatge públic i assequible. I hi renuncien sense tenir definida cap alternativa concreta de nova construcció ni finançament”. La CUP coincideix amb ERC en què la no edificació dels blocs a la Teuleria i el carrer Rusiñol es fonamenta, més que en el model urbanístic, en l’interès de no perjudicar la iniciativa privada, a més a més de “demostrar nul·la sensibilitat social”. “És increïble que deixem escapar 2,8 milions d’euros i un projecte tan necessari i de cost pràcticament zero per a l’Ajuntament”, diu Lleonard Sánchez, “a tan sols dos mesos de l’inici del mandat veiem com s’esfuma l’única actuació real que molt probablement es podrà tirar endavant en tot el mandat, l’única actuació rellevant de la darrera dècada en habitatge”. El projecte preveia 31 i 38 pisos repartits en dos blocs entre els carrers Comerç, Tavertet, Teuleria i Rusiñol. En dependre d’una subvenció europea, havia de complir certs supòsits, com que les obres estiguessin acabades l’estiu del 2026 o destinar almenys un percentatge dels pisos a joves i gent gran. També que les persones que hi anessin a viure tinguessin contracte laboral i cobressin un sou mínim per pagar un lloguer mensual d’entre 350 i 400 euros. El grup d’Ara Gent de Manlleu, també a l’oposició, considera el canvi de parer de l’equip de govern com un “clar exemple d’improvisació”: “És preocupant que el POUM aprovat per Junts i ERC preveiés concentrar entre 80 i 100 persones en aquests pisos públics i ara això no encaixi amb el model urbanístic del mateix Junts i el PSC”. Des d’Aliança Catalana, el regidor Roger Saborit trasllada “un vot de confiança” al nou executiu liderat per Arnau Rovira: “Cal dedicar esforços econòmics a posar a disposició de la gent habitatge digne, però respectem la decisió del govern si considera que és la millor per Manlleu i els manlleuencs i manlleuenques”.

L’oposició de Manlleu critica que s’aturin els pisos socials anunciats

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

“Cohesionar un poble disseminat costa, però diria que ens en sortim”

Montesquiu treu pit de tenir una càrrega fiscal per sota la mitjana

“Els ajuntaments estem treballant perquè la gent se senti segura”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles