En quatre anys ja n’ha tingut prou d’alcalde?
Ha sigut una experiència positiva en molts sentits. M’han servit per tenir la visió exacta de què és fer un servei públic i d’estar al capdavant d’un Ajuntament. Però crec que és el moment en què el millor per mi i pel poble és que hi hagi un relleu.
En l’entrevista que li vam fer a inici de mandat ja insinuava que no pretenia perpetuar-se en el càrrec durant molt de temps…
Crec que el càrrec és un servei públic pel qual hi haurien de passar molts vilatans, sigui com a regidors o també com a alcaldes. El que estàs fent t’ho has de prendre com un servei a la comunitat. I això es pot entendre com una feina de quatre o vuit anys, però també hi ha qui ho fa com una tasca perpètua. I en aquest cas hi ha el perill d’enquistament.
L’ha afectat ser l’alcalde de la covid?
Tothom que ha estat alcalde durant aquesta època ha hagut de prendre decisions que sovint no eren del gust de tothom. En el meu cas i per respecte a la meva consciència i a com actuaria davant de la població, he estat subjecte a uns drets però també a uns deures. I no ha estat fàcil.
És desagraïda la feina d’alcalde?
Ara que ho deixo i ho he dit públicament a tothom, cada vegada em faig més meva la frase “és que la meva psicòloga m’ha dit que m’ho havia de deixar”. I és veritat. Tinc una amiga que és psicòloga, i així m’ho va expressar. Però bromes a banda, crec que de vegades és una feina dura. Té moltes coses positives, però també cal prendre determinacions que no són del gust de tothom.
Vallfogona té garantida la continuïtat al consistori?
Espero que sí. Qualsevol municipi necessita gent i saba nova. I també canvi. Seria molt important que fos així.
Creu que en aquesta ocasió hi haurà més d’una llista?
No ho sé. Però m’agradaria, perquè al final no són els partits sinó la gent. I la gent nova aporta idees noves i maneres de fer interessants. M’agradaria que hi hagués més d’una llista. Si la gent és capaç de moure’s per recollir signatures a l’hora de fer una demanda, també m’agradaria que ho fessin per concórrer a les eleccions, i per tirar endavant projectes i tenir la il·lusió que jo mateix tenia fa quatre anys. Que hi hagués dues o tres llistes. Estaria content que fos així.
Li fa por que pobles petits acabin sent absorbits per municipis més grans?
No. Sent realistes sempre hi haurà algú disposat a governar el municipi. I fins i tot en cas que no hi hagués candidats tampoc series absorbit. Això és com el conte de que ve el llop. En un cas extrem seria la Diputació qui s’encarregaria de les funcions administratives durant quatre anys. Llavors el poble tindria opció de tornar a presentar candidats. Per ser absorbits caldria un procés molt més llarg, no tan sols perquè no es presentés ningú a les eleccions. Això no funciona així.
I per a pobles petits el gran enemic és la manca d’habitatges?
L’habitatge és un problema que tenim en molts municipis, perquè no se’n troba i la gent ha de marxar a viure a fora. Hem intentat posar fil a l’agulla i fer un full de ruta perquè tots els habitatges municipals siguin sobretot de primera residència. Tenim els pisos de Can Rafart plens, amb un conveni amb la Fundació Eduard Soler. Però la gent gran de vegades no té on anar, i cal posar-hi el millor remei possible.
Li agradaria un nucli urbà més gran, però amb el mateix nombre de residents que té actualment?
No. Hem de mirar de guanyar en primera residència. És la prioritat perquè els pobles es desenvolupin. Que no vol dir que estigui en contra de la segona residència. Són complementaris, però la segona ja funciona sola.
Creu que alguns segons residents han estat massa bel·ligerants amb la seva alcaldia durant aquest mandat?
Hi ha diversitat d’opinions i totes són importants. Cal atendre a tothom el millor possible, i tots tenim les nostres necessitats, tant els residents permanents com els de segona residència. S’ha d’estar a l’abast de tothom. No crec que hagi existit aquesta bel·ligerància.
El mal estat de la pujada del carrer Capella tindrà recursos econòmics per ser resolt?
Ara per ara els pressupostos estan tancats. Es va fer un estudi amb l’arquitecte municipal i és un tema que està sobre la taula. Però no es resoldrà en aquest mandat. Si surten subvencions o diners estarà bé poder-hi actuar. La pujada al castell i el barri vell en general són dels sectors més bonics de Vallfogona, i evidentment cal potenciar-los tant com sigui possible.
L’extracció d’àrids a la zona de l’Orri és un altre maldecap que hi ha hagut en aquest mandat, però que ja s’arrossega de temps enrere. S’està actuant bé?
Se segueix la legislació. Fem el que marca la llei. Tenim una explotació i la controlem per no sortir dels límits permesos. És una indústria i font d’ingressos que tenim al poble. Tinc la consciència tranquil·la amb el que hem fet en aquest aspecte.
Com es gestiona l’accés al medi natural en un municipi com Vallfogona?
La gent que ve a caminar o gaudir de la natura són benvinguts. Tota gestió sempre requereix més eficàcia, però ara per ara crec que no tenim una presència excessiva de persones. I a més els que venen ens agrada que hi siguin.
Eduard Ramo continuarà sent un actiu en la política local després de deixar l’alcaldia?
Ara mateix necessito un descans. I et diré que no. Potser aniré a algun ple o com a oient a una xerrada que es faci. Però no m’involucraré políticament de forma immediata després de deixar l’alcaldia. Necessito un temps per mi mateix.
L’ha decebut en algun sentit ERC en aquests últims anys?
No em considero d’ERC ni de cap partit polític. Puc dir que Esquerra m’ha ajudat molt i m’ha donat el seu suport quan l’he necessitat o quan he hagut de trucar portes. Però jo represento el poble i no el partit.
