“Amb Barcelona som el mateix país. Mirar-nos de reüll segur que no ajuda”

El temps passa molt de pressa. Ja fa mig any que va rellevar Josep Arimany com a diputat. Quina nota posa a l’experiència? Molt alta. Estic aprenent molt i m’agrada molt veure el funcionament d’un organisme com la Diputació de Barcelona des de dins. Està al capdavant de l’Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial. A la pràctica, què vol dir això? Quines carpetes té sobre la taula? És una àrea molt transversal. Requereix fer territori, parlar amb alcaldes i regidors, veure com es van desplegant projectes... A nivell pressupostari està per sota d’altres de més potents, però fem una feina important en digitalització dels ajuntaments, per exemple, des d’equipar-los electrònicament fins a oferir la videoacta dels plens municipals o que puguin treballar amb el gestor d’expedients. A la Diputació som els de la cohesió territorial, ens creiem molt el lema que una persona, independentment del lloc on visqui, ha de tenir les mateixes oportunitats. També hem impulsat l’extensió de la fibra òptica i voltant per la demarcació descobreixes casos d’èxit, com un professor d’anglès que fa classes arreu del món estant instal·lat en un poble petit. Estem aconseguint coses que fa uns anys eren impensables. També piloten, o pilotaven, un projecte perquè poblacions amb pocs habitants disposin de caixers automàtics. Ha quedat encallat? Es tracta d’un tema que va iniciar el diputat Arimany. Ara l’estem rematant. Hi ha municipis en què els veïns i veïnes han de fer mitja hora de cotxe per anar a treure efectiu. Al Berguedà és on s’extrema més la problemàtica. Des que hi vam començar a treballar nosaltres, tant el govern d’Espanya com el Senat i la Generalitat també han instat els bancs a revertir-ho. De la idea inicial que teníem, estructures fixes a cada poble per acollir els caixers, hem evolucionat a un ofibús. Un sol element mòbil que pugui arribar a molts municipis, amb unes hores i uns dies concrets i professionals que ofereixin atenció personalitzada. Quan circularà per Osona? Ara treballem en les bases per treure el projecte a concurs. Està previst que hi hagi guanyador dins d’aquest mandat, és a dir que a principis del següent l’ofibús hauria de ser una realitat. Es tracta d’una solució per gestionar el mentrestant, a l’espera que es concretin les accions que reclama el govern espanyol. Un altre repte que miren d’entomar és el de la falta de secretaris i interventors municipals. Què ha passat amb aquest col·lectiu? És un problema repetitiu, fent territori t’ho comenten molts alcaldes. Encalla l’aprovació d’expedients, la convocatòria de plens, fins i tot el pagament de nòmines i factures. Hi ha molts motius, com que a Catalunya no hi hagut tradició d’oposicions, te n’has d’anar a Madrid. Segurament tampoc s’ha fet prou formació del talent. Com volen revertir-ho? Estem treballant en un programa per anar a les universitats i explicar als alumnes que es tracta d’una professió de futur, ben pagada i enriquidora, perquè es forma part de la solució: el personal dels ajuntaments és indispensable, ajuda a construir el progrés i el dia a dia dels municipis. Assumeixen competències que correspondrien a altres organismes? En aquest cas, a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat, però solucionar problemes requereix sumar esforços i remar en la mateixa direcció. Vostè diu en molts dels seus discursos que “hem de ser capaços de construir un país on la gent, visqui on visqui, tingui les mateixes oportunitats”. No és una quimera? És un somni, però no és maco córrer darrere un somni quan creus que és just i necessari? Quan visites Gisclareny, el poble més petit de Catalunya, el que t’explica l’alcalde no és el mateix que el d’un de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però tots tenen necessitats. La feina de la Diputació de Barcelona consisteix a copsar-les i, malgrat que no siguin les mateixes, buscar la solució adient per a cada lloc. Quant fa que les nostres comarques estan en alerta per sequera? Des de principis d’any. Al juliol es van intensificar les restriccions i les crides al consum responsable. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, sembla que se n’ha assabentat aquesta setmana. A vostè, que és osonenc, això no el desespera? Sí, però contra els estereotips hi hem de lluitar tots. Som el mateix país i mirar-nos de reüll segur que no ens ajuda. Acostumats com estan els ajuntaments a haver de fer mans i mànigues amb els diners, és un luxe ser a la Diputació? Home, si una cosa tenim és capacitat financera. Aquest dijous vam aprovar un pressupost de més de 1.000 milions d’euros, i bona part es destinaran als ajuntaments. Això vol dir fer realitat projectes, quadrar pressupostos... Ajudar. No van materialitzar el relleu amb Josep Arimany fins al maig passat, és a dir que ell haurà passat tres quartes parts del mandat a la Diputació i vostè, un any. Li va haver de posar pressa per plegar? No. La relació entre el doctor Arimany i jo és excel·lent. Em va demanar una pròrroga, ben justificada, en el sentit que el mandat que estem acabant és el de la covid-19 i molts dels projectes van quedar frenats en sec per la pandèmia. D’altra banda, amb el relleu no ha variat res: estic rematant els projectes que ell havia començat. Però se li farà curt. [Riu] Curt o llarg, el que intento és viure-ho al màxim, fer molt territori i ajudar tant com pugui els municipis. Són perfils semblants el seu i el de Josep Arimany? En algunes coses sí, però en d’altres no. Ell és metge, doctor, més humanista; jo soc enginyer. Suposo que això fa que ens sentim més o menys còmodes en diferents àrees de treball. El juliol del 2019, quan el PSC i Junts per Catalunya van tancar el pacte a la Diputació de Barcelona, què va pensar? La idea inicial, n’havíem parlat amb el doctor Arimany, era que anàvem a l’oposició. Finalment no ha estat així. Tots dos hem pogut fer territori i ser més útils, ja que des de govern es tiren endavant més coses. La notícia de l’acord, per tant, la vam encaixar sorpresos, però amb alegria. S’hi sent còmode amb el pacte? Tots dos partits tenim autonomia a l’hora de treballar, sense que un miri recelós a l’altre. Anant pel territori, i parlant amb els ajuntaments, t’adones que és un acord que funciona. Estava cantat que el del govern de la Generalitat, en aquest cas amb Esquerra Republicana, s’havia de trencar? Cantat, no, hi hem arribat a causa de situacions i una realitat diferent de la de l’inici de legislatura. Vostè era partidari de sortir del govern? Puc dir directament que vaig votar a favor de continuar-hi, perquè em sembla que s’és més útil que a l’oposició. Ara bé, la decisió de sortir-ne la va prendre la militància via procés participatiu, per majoria, i escoltant persones favorables a aquesta opció entens perfectament els arguments. Arriba un punt que no pots anar aguantant-ho tot i ser sempre l’ase dels cops. Se sent còmode sota el paraigua de Junts? Va fer els primers passos en política amb l’antiga Convergència... Junts per Catalunya s’ajusta molt a la meva manera d’entendre actualment la política i veure i treballar pel país. Em sento arrelat i identificat amb el partit. Com és ara un dia normal a la vida de Marc Verdaguer? Cada setmana canvia. Més o menys cada quinze dies fem visites a comarques, combinant-ho amb jornades de formació, debat, innovació... per parlar sobre cohesió territorial i com aconseguir-la. La feina és diversa, de trepitjar territori, i l’estic gaudint molt. Costa de compaginar amb l’alcaldia? Necessites temps, i evidentment no pots ser a tot arreu. A l’Ajuntament de Calldetenes, per sort, treballem en equip i si estic absent per tasques vinculades a la Diputació, els meus companys de l’equip de govern continuen tirant endavant el que calgui. Haver reduït dedicació a l’Ajuntament és una manera d’anar-se acomiadant del consistori? Som a pocs mesos de les eleccions municipals i ara estem en un moment de debat i treball intens com a grup municipal de Junts per Catalunya a Calldetenes, fent reflexió. Però vostè no es tornarà a presentar. Estic a l’espera d’aquestes decisions i del treball en comú amb els militants i simpatitzants de Junts per Calldetenes. De moment no puc dir massa més. L’estan patint aquest mandat? Calldetenes Present i Futur-Esquerra Republicana, amb Màrius Valls al capdavant, colla, des de l’oposició... Crec que hauria estat millor pel municipi, i pel mateix grup d’ERC, fer una oposició més constructiva, molt menys vehement. Als plens gairebé hi ha violència en les paraules. La manera d’ajudar des de l’oposició és que algunes de les teves idees s’acabin executant, per això cal cuidar les formes i buscar complicitats, fer política, no pot ser que a la primera de canvi s’insulti un regidor. Quan estaran acabades les obres del carrer Gran? A dia d’avui s’està treballant en el tram més complex, tant per les infraestructures de baix, de clavegueram i serveis, com perquè es tracta de la part més comercial del poble. Comptem tenir enllestida aquesta primera fase a principis de l’any vinent. Llavors quedarà la resta. Vam començar pel juliol, amb una previsió de 17 mesos d’obres, i s’està avançant d’acord amb el programa, potser fins i tot un pèl més ràpid. L’empresa ens està ajudant molt a atendre incidències i demandes dels veïns. Aquesta reforma els passarà factura, electoralment? Les obres sempre empipen, però no oblidem que el projecte l’estem executant perquè hi creiem. Ens donarà resultats macos i lloables, transformarà el que era una carretera en un carrer impecable. La gent s’hi sentirà a gust a l’hora de passejar i d’anar a comprar. El resultat final compensarà les molèsties. És curiós que el pavelló no l’han inaugurat, i això que ha sigut l’obra de la seu. Per què? Estem esperant un informe de Bombers per posar-lo en funcionament de manera gradual, començant amb el patinatge i altres esports. Anem caminant. Vostè és aficionat a les curses i la muntanya. S’entrena per la Ruta dels Molins? Sí, i a molts altres llocs. El cap de setmana passat vam ser a la Rupit-Taradell. Estan habilitant una rampa al punt conflictiu amb la finca d’Altarriba. És la millor solució? És la solució del mentrestant, per facilitar el pas de bicicletes i persones amb mobilitat reduïda i evitar accidents. Paral·lelament, en una reunió entre propietat i usuaris que diuen que el camí és públic, es va acordar encarregar un estudi sobre la titularitat d’aquest tram a un pèrit extern i imparcial. Quan tinguem els resultats de l’informe parlarem de nou amb totes les parts.

“Amb Barcelona som el mateix país. Mirar-nos de reüll segur que no ajuda”

La Fira de l’Avet d’Espinelves tindrà més parades i més aparcaments

Sant Hipòlit de Voltregà acull la primera Trobada Feminista de Diablesses d’Osona

A 215 per hora a l’Eix Transversal

Mia Carol Bruguera s’acomiada com a guia d’Elena Congost

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona