“Hem pagat el preu de ser pioners en el sistema de contenidors xipats”

Ja fa sis anys que Marçal Ortuño (ERC) ostenta l’alcaldia de Torelló. Durant el seu segon mandat ha hagut de fer front a projectes com el canvi de model de recollida de residus, les obres del Club o l’arrencada del polígon de la Caseta. També serà president del Consell Comarcal a partir del juliol. Ho ha repassat aquesta setmana a l’Angle obert d’EL 9 TV.Després de sis anys d’alcalde, el paren més ara que al principi pel carrer?No, aquesta és una constant a tot arreu. Deu ser igual a tot arreu, però entenc que va amb la funció. Darrerament el deuen aturar per dir-li alguna cosa dels contenidors.Evidentment ha sigut un dels temes de conversa i que ha causat enrenou. És un canvi d’hàbits amb una aposta pel sistema de contenidors xipats en una població relativament gran. Això ha portat incidències, que hem hagut de resoldre durant la implementació, com el funcionament dels contenidors o de la situació, i també un cop s’ha aprovat la taxa, que la normativa europea i l’Agència Catalana de Residus obliga que sigui variable. Vam voler ser molt ambiciosos i anar amb una taxa variable bastant estricta perquè vèiem que en els primers mesos de funcionament ja estàvem aconseguint molt bons resultats. L’objectiu marcat a dos o tres anys s’havia aconseguit en mig. Hi va haver una reacció d’una part de la ciutadania que va protestar i, a més, en aquell moment el sistema no funcionava completament. Es va decidir frenar i relaxar les mesures per aquest any, replantejar la taxa variable i fer-la gradualment els dos propers anys. Potser el repartiment de les targetes va fer que el canvi no encaixés prou.No ho podem comparar. Hem parlat amb altres ajuntaments i s’han generat incidències a vegades pel tema de la taxa o pel repartiment de targetes. Hem reconegut sempre que estàvem en un canvi de model implementat escassament en llocs grans i de l’experiència n’hem après. Hi ha coses que les organitzaríem diferent o sobretot les comunicaríem diferent. Estem en contacte amb altres poblacions que van un pas enrere i que han modificat aquesta implementació a partir de la nostra experiència. En això hem pagat una mica el preu de ser pioners. Van fer també marxa enrere amb les obertures dels contenidors. Com es calcula que la gent recicli millor si al final poden obrir el contenidor gairebé cada dia?Els estudis que ens van posar sobre la taula exposen que la restricció en l’ús dels contenidors porta a un menys ús i a una millor recollida selectiva. En veure que en mig any vam passar del 65% pràcticament al 82%, vam creure que podíem aplicar aquestes restriccions per consolidar-ho. La reacció, però, ens va fer veure que ho estava posant en perill i per això es van relaxar les obertures. Es van emplaçar a treballar la taxa l’any vinent. Què es tindrà en compte?Tradicionalment, la taxa s’havia fet amb el padró d’habitatge, sense tenir en compte el nombre d’habitants a cadascun. Ara s’ha arribat a l’acord de replantejar-ho, treballar-ho amb tots els grups i es plantejaran diferents opcions per tenir una taxa consensuada i al màxim d’ajustada a la realitat. Tampoc volem fer una taxa excessivament complexa. Al juliol ja hi ha la primera reunió amb una proposta. De projectes en marxa, hi ha la reforma del Club, que havia d’acabar la tardor passada, però es va prorrogar al setembre. Es manté la data?Es manté. Llavors farà falta la fase d’equipament i mirar si a mitjans del 2026 ja el podem posar en funcionament. És un equipament cultural llargament esperat, sobretot per l’Escola de Música i també per la millora de la biblioteca o l’Escola d’Arts. Fa temps que es parla de la reforma de butaques del Cirvianum. Havia de començar al gener, però un recurs en la redacció del projecte ho ha endarrerit. S’iniciaran a temps les obres?Ens hem atrevit a mantenir aquest calendari. Serà difícil de complir, però sobre el paper dona, comptant les setmanes que ens queden, aprofitant-les bé i estan molt a sobre de tots els terminis. Ja fa tres setmanes que estan treballant en la redacció del projecte executiu que el tindrem a l’octubre. Això ens permetrà encarar el procés de licitació de l’obra. Si ens afanyem i no hi ha cap contratemps, hauríem de poder fer-ho abans d’acabar l’any i començar l’obra de reforma el gener o el febrer del 2026. Com està evolucionant la nau de carrossaires?Ja estem executant l’obra. La setmana passada va haver-hi la reunió de replantejament entre l’Ajuntament, l’empresa i els carrossaires i mantenim el calendari tal com estava previst. Aquest octubre, doncs, hem de tenir la coberta canviada i tot el tema d’antiincendis enllestit per desplegar el projecte de l’escola, que s’està definint. Per on vol anar?Vol servir als joves que tenen inquietuds en qualsevol de les activitats que es fan a l’hora de construir una carrossa, com soldadura, fusteria, confecció tèxtil, pintura, electricitat... Hem estat explorant aquestes activitats per aconseguir, per exemple, un certificat de professionalitat. Un dels punts àlgids de la rua de Carnaval és el carrer Sant Miquel, cosa que ha condicionat el projecte de reforma. Ha de començar a final d’any o el 2026?És un dels projectes que se’ns ha complicat més. La reforma del carrer s’ha refós amb el projecte de la placeta d’en Pujol. A l’hora de fer aquesta refosa, un dels requisits és revisar totes les instal·lacions. La xarxa separativa d’aigua, que recull la de la pluja i no la barreja amb les brutes, arriba fins al carrer Sant Miquel. Perquè entri en funcionament i prengui tot el sentit ens faria falta seguir-la per aquest carrer, la placeta d’en Pujol i finalment desembocar al riu Ges. Això vol dir dos metres i mig més d’excavació i replantejar el calendari. No podem dir en quina data podrem començar l’obra i quina previsió tenim d’execució. I les obres a l’avinguda Pirineus, quan es faran?Tampoc podem donar una data. L’últim pas ha sigut la licitació del projecte de redacció definitiva. Ens l’ha impugnat el Col·legi d’Enginyers perquè a les bases només es feia referència als estudis d’arquitectura i no d’enginyeria. Ara l’hem de tornar a iniciar. Realment, la llei de contractes públics s’està convertint en un problema per als ajuntaments mitjans i petits, perquè amb tantes empreses ens fa preveure que alguna impugnarà i ens ho paralitzarà. El polígon de la Caseta gairebé hauria d’estar acabat.Fa molta il·lusió poder dir que en pocs mesos entrarà en funcionament. Des de l’Ajuntament en farem la recepció i podrà començar-hi l’activitat. És un projecte que va arrencar fa 20 anys i va estar 14 anys aturat. Hi ha empreses interessades?Estem treballant amb empreses de Torelló que necessiten ampliació, perquè han patit aquest dèficit de sòl industrial, com empreses de fora que busquen un emplaçament com aquest, a prop de l’Eix Transversal, l’eix Vic-Olot o on hi haurà l’estació de Torelló-la Garrotxa. Per tant, un punt molt atractiu. Molts d’aquests projectes s’han tirat endavant amb un govern en minoria. Una fórmula que van fer servir el mandat passat i han repetit. En aquest, el soci preferent ha estat Junts.Ha estat així. A l’anterior mandat, els pressupostos i alguna actuació va ser més fàcil poder-ho lligar amb el PSC. En aquest, els socialistes han optat per fer una oposició més crítica i hem buscat altres suports la majoria de vegades amb Junts, però també hem treballat amb la CUP de manera còmoda. S’ha plantejat tornar-se a presentar a les municipals del 2027?No, no m’he plantejat res. De fet, crec que no toca perquè estem a mig mandat i falten dos anys. Volem que passin moltes coses i en funció de com passin i de la manera que les portem, tant a títol personal com en equip, caldrà fer balanç i decidir què s’ha de fer. Estic molt lluny encara de plantejaments d’aquest tipus. "Canviar el finançament dels consells és el gran objectiu" Compagina l’alcaldia amb el càrrec de vicepresident al Consell Comarcal d’Osona.És una compaginació fàcil. Quan a principi de mandat vam organitzar l’equip de govern, el cartipàs i els projectes estratègics, teníem dos projectes clau per Torelló: el canvi de model de recollida de residus i el desplegament de l’empresa d’aigua en baixa. Tots dos es feien a partir del Consell Comarcal. Aviat en serà el president…Els resultats van fer que se’m proposés des d’Esquerra i que tingués la presidència els dos últims anys. El canvi ha de ser al juliol, però serà pràcticament només institucional. Sempre ho hem enfocat des de l’equip de direcció del Consell. A l’inici vam fer una organització en què totes les decisions que es prenen hi participin tots els grups de govern. Aquest és l’òrgan de decisió. President i vicepresident tenen funcions diferents formals, la resta d’organització no canviarà. Així que la compaginació que he tingut fins ara crec que serà la mateixa els propers anys. Per tant, ha pogut passar cada dia per l’Ajuntament com deia que faria?Sí. El fet que el Consell Comarcal sigui a Vic i Torelló només a 16 quilòmetres ho fa fàcil. Des del Consell han reclamat en diverses ocasions finançament per poder donar viabilitat als serveis que gestionen.Hi ha una expressió de l’actual president i alcalde de Sant Hipòlit, Gerard Sancho, que és molt encertada: la gent no coneix prou bé el que fem al Consell, però si un dia deixéssim de fer-ho, aquell dia no funcionaria la xarxa d’aigua, no hi hauria menjadors ni transport escolar, no es recollirien les deixalles… Quan ens vam organitzar en la nova etapa del Consell un dels objectius era consolidar l’estructura. El d’Osona és un dels que presta més serveis de Catalunya, alguns de referents com l’Agència Local de l’Energia, o dels únics que presta el servei del cicle de l’aigua de forma global. Aquí, però, ens falla el finançament i és una de les grans línies d’actuació. Ens hem associat amb altres consells, hem anat a la Generalitat, participat en entitats supramunicipals… De fet, hem aconseguit augmentar de manera provisional un 20% el finançament, però hem de procurar que es faci de manera diferent. Canviar el finançament estructural és el gran objectiu de mandat. Si em toca signar alguna d’aquestes millores a final de mandat estaré molt satisfet.

“Hem pagat el preu de ser pioners en el sistema de contenidors xipats”

“L’objectiu de Junts és fer llistes dignes que representin bé els pobles i les ciutats d’Osona i el Lluçanès”

“Estem treballant perquè Ara Vic torni a ser-hi el 2027 i perquè jo torni a presentar-me”

Molló farà el centre del poble de prioritat per als vianants

Envien a presó l’atracador que ha assaltat tres joieries a Osona en dos mesos

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic