“Portàvem la residència al programa, i si és el que vol el poble la tirarem endavant”

Marta Cornellas (Compromes@s-Junts) s’ha estrenat aquest mandat com a alcaldessa de Sant Julià de Vilatorta. Dijous va ser a l’Angle obert d’EL 9 TV repassant temes d’actualitat del poble i de Vilalleons, com actuacions previstes per als propers mesos, la inauguració de la biblioteca o el projecte de la residència de gent gran. Dilluns comencen les obres a l’avinguda Montserrat, la carretera principal que travessa el poble. Com canviarà? La competència i el projecte són de la Diputació. Començaran per la banda del Perer, amb un pas de vianants a Cal Terrisser. La cruïlla del carrer Rector Roca amb Can Fil passarà a ser alçada, donant continuïtat a l’estil, rajoles, acabats... del nucli antic. Abans del forn de pa hi haurà un altre pas de vianants i el davant del bar Núria i el Jepi serà novament alçat. L’objectiu és que els cotxes vagin més a poc a poc. Quan vam entrar a governar ens vam assabentar que la cruïlla de la biblioteca es preveia en una segona fase, però hem tirat de contactes polítics perquè es faci tot en quatre mesos. En aquest encreuament hi anaven semàfors i es preveia canviar el sentit d’alguns carrers. Ho hem desestimat. Pensem que queda ben resolt amb una cruïlla alçada. Imposa, això de fer obres a la carretera principal? Sí, però no seran gaire mesos ni es tallarà la circulació. Hi haurà encara un altre pas de vianants més o menys al trencant de l’avinguda Puig i Cunyer i un altre d’alçat, més ample que l’actual, a l’altura del carrer Calldetenes. També es corregirà un punt on els autobusos toquen a terra. Ho complementaran amb els senyals informant del límit de 30 quilòmetres per hora. Aquest projecte el va treballar l’anterior equip de govern. L’han tirat endavant perquè tocava o el comparteixen? Ens el vam trobar fet i hi estem d’acord. Al poble també hi ha una plataforma preocupada pel trànsit; els hem escoltat. La carretera ha canviat molt des que no hi circulen camions, poden passar 10 minuts sense ni un cotxe, però continua sent transitada. Pacificar-les és l’habitual a tots els pobles. També reprenen les obres de l’itinerari de vianants cap a Vilalleons. En aquest cas, amb la passera per salvar el pont de l’Eix. Sí. És una altra obra que correspon i paga íntegrament la Diputació. El poble no hi posa ni un duro. Al mateix fer s’arreglarà una mica el baix dels camps, per facilitar el filtratge d’aigua. Valdrà mig milió d’euros, però l’itinerari quedarà mort en un trencant uns 300 metres més enllà. Té sentit? És el que podem fer. Ens sap molt greu, però ara per ara la Diputació no veu viable continuar-lo cap a Vilalleons. La carretera és estreta i hi ha un llamp d’arbres. A llarg termini no tanquen la porta a res, i hi treballarem, però des del nostre punt de vista a Vilalleons mateix i a Sant Julià ara hi ha altres prioritats. Potser soc molt pesada, però em refereixo a coses del dia a dia: carrers, forats a terra, voreres, barreres arquitectòniques... Aquest mandat també quedarem molt condicionats per la residència. Amb els diners disponibles no hi haurà marge de miracles. Cal prioritzar. Han anat posposant la inauguració de la biblioteca. Quan preveuen obrir-la? No hem tingut més remei, per contratemps i l’encariment de materials a causa de la guerra. A tot arreu està passant el mateix. El mobiliari ha de quedar col·locat al febrer. Ho dic amb la boca petita, però confiem inaugurar-la a finals de març o principis d’abril. També corren els terminis per construir la futura residència de gent gran. A quina fase passa? Aquesta setmana s’ha acabat el termini per presentar el projecte bàsic. Tal com vam entrar a govern se’ns va advertir que caldria afegir un milió d’euros al pressupost previst, així que agárrate. En total seran 3,2 de fons Next Generation, un milió de romanent i un més de crèdit. Els números impressionen, però és que a més han pujat per la guerra d’Ucraïna. Els arquitectes ens van avisar que no es presentaria ningú al concurs, perquè la realitat ha canviat molt. Hem mogut plànols, revisat metres quadrats... I en paral·lel estem parlant amb la Generalitat, la Diputació, altres ajuntaments, residències... per saber de quin mal hem de morir quant a model de gestió o nombre de places. Amb tot això clar i el projecte redactat, farem una presentació al poble. Donem molta importància a la transparència i exposarem tant el nou equipament com que comportarà limitacions econòmiques i apujar impostos. Coses tan importants les hem de saber i decidir entre tots. Amb la plataforma que impulsa el projecte des dels seus inicis s’hi entenen? Sí. I hi ha, a més a més, un senyor molt expert en residències que no deixa escapar cap detall. Ho treballem junts. La subvenció europea determina que la residència ha de ser una realitat a finals del 2025. Arribaran a temps? Per bé o per malament tenim aquest límit. El 31 de desembre de 2025 també serà el dia que ens diran el nombre de places, públiques i privades. Sembla que ens mourem entre 8 i 10, però és d’hora per assegurar-ho. Fa la sensació que en parla més resignada que il·lusionada. Portàvem la residència al programa, i si és el que vol el poble la tirarem endavant, però això no treu que hem de tocar de peus a terra. L’Ajuntament no s’endeutarà un 60 i escaig per cent, com deia l’antic govern, sinó un 75%. És un límit que ja implica control per part d’administracions supramunicipals. Passarem un parell d’anys de retallades, contenció i no poder fer inversions. Serà durillo. A l’altre plat de la balança, però, què aportarà a Sant Julià? Quina bona pregunta. Un servei més al poble. No per a tothom, però algú o altre se’n beneficiarà. La residència va ser el tema de la campanya electoral. Ho veu molt lluny ja? Diria que sí. Han passat només sis mesos, però en aquest temps he après molt. Li agrada fer d’alcaldessa? No sé si me’n surto bé o malament, però puc assegurar que treballo moltíssim. Tant jo com el meu equip hi posem tota la intenció, bona voluntat i amor pel poble. Penso que és el primordial. Ens passem els dies a l’ajuntament. Empatar a cinc regidors amb AVV-AM presentant-se de zero els va agafar per sorpresa? En un primer moment pensàvem treure un regidor, dos... Però a mesura que s’acostaven les eleccions ens motivàvem més i no ens fèiem pagues de cinc, sinó de tots. És una mena d’estat emocional que t’impedeix tocar de peus a terra. Els resultats van ser difícils de gestionar, però ens han portat on som. Vostè era partidària de pactar amb AVV-AM i bastir un govern d’àmplia majoria, 10 regidors. Ara, vist amb perspectiva, celebra que el seu grup no ho avalés? Totalment. Aquesta setmana hem tingut reunió de Compromes@s i fins i tot els he donat les gràcies. M’ho estic passant molt bé amb l’equip actual. La Montse [Sanz, única representant dels independents de La Veu del Poble] és un 10 i una persona súper implicada. Però no comparteix el projecte de la residència, que vostè mateixa diu que és l’obra del mandat. Això no provoca friccions entre socis de govern? No. Ella es manté en la seva posició, però accepta la visió de la resta. No hi ha cap problema. I amb AVV-AM, quina relació hi ha? Sembla que bé, però els punyateros fan oposició. És el que toca, però a vegades molesta, perquè xinxen una mica, tergiversen paraules i t’acaben fent quedar malament. Llavors corren mentides pel poble. Això a mi em sap molt greu. Al principi anàvem parant la galta, però n’estem una mica cansats. Amb quins temes considera que no són prou justos? Amb les retribucions, per exemple. En aquests sis mesos no hem deixat de treballar, ho demostrem cada dia, i em sap molt greu que vulguin treure punta dels sous. Ens hem trobat moltes concessions caducades, la qual cosa vol dir feina, feina i feina. L’entomem, amb ganes i il·lusió, i és lògic que cobrem. Això es pot debatre el primer dia, el segon, el tercer, però no podem continuar igual al cap de mig any. També repeteixen que van ser la llista més votada. I sí, és cert, però no amb prou suport del poble per governar. Amb què diria que s’ha notat el canvi de color polític al capdavant de l’Ajuntament? El tracte de tu a tu. Estem sempre oberts a tothom, encara que no tinguem la competència o capacitat de resoldre els problemes que se’ns planteja. Vam dir des del primer dia que els veïns i veïnes eren la nostra prioritat. Què portarà el segell de l’obra de govern de Compromes@s quan arribi el 2027? Soc repetitiva, però això: l’atenció a la gent. El tenir cura de les persones grans que necessiten servei a domicili, la canalla, que la gent de mitjana edat trobi oferta d’activitats al poble... Sant Julià està creixent molt, cosa que tampoc m’agrada, però no pot ser que només s’hi vingui a dormir. Per això nosaltres no projectem pavellons, piscines, biblioteques... sinó assegurar vida i moviment, que tot estigui bé, que sigui possible pujar les quatre escales de la plaça de l’Església... Què estan fent diferent en transparència? De moment res, però hi treballarem. Continuem informant a través de l’Infovilatorta. Quan vam entrar, la intenció era publicar cada mes un butlletí físic, portar-lo a les botigues i assegurar que arribés a tothom. No ho hem aconseguit. Tenim molts fronts oberts. Ja s’ha reunit amb els també nous alcaldes de Calldetenes i Folgueroles? Sí, a més a més som tots de Junts, hi ha bon rotllo. Aquesta setmana ens hem trobat amb Calldetenes per mirar de potenciar l’institut Les Margues. També estem parlant de crear un servei nocturn de vigilància mancomunada. La idea és vehicular-ho a través de la borsa del Consell Comarcal. Hi ha preocupació per la seguretat? A Sant Julià, sí. Fa quinze dies o tres setmanes hi va haver com a mínim un parell de robatoris. Les cases que tenim són un reclam per a la mala gent. Revertiran els sentits dels carrers que van canviar a finals del mandat passat? Anem tard. És culpa meva. Fa dos mesos que dic que serà imminent, però no atrapem la feina i acabo mentint. Tenim decidit que girarem tan sols el carrer Albareda, per permetre la circumval·lació. El Núria no tornarà a ser de sortida, no volem portar trànsit cap a l’avinguda Montserrat. El nostre objectiu a la llarga és arribar a una anàlisi carrer per carrer, sobretot a les piscines i al polígon. Què plantejarien en el segon cas? També s’ha de pacificar, no hi ha senyals... I els sentits d’alguns carrers són discutibles, perquè es generen merders amb els camions. La gran nau que s’està construint ens en portarà encara més. Nau de...? Sudibsa. Però que s’instal·lin empreses al poble és positiu, no? Sí, perquè hi donen vida i l’enriqueixen, però la convivència dels camions amb el veïnat serà un problema. Hem de pensar que tenim la carretera principal, la d’entrada, a dins d’un polígon. Ho anirem veient. Ja té temps de sortir en bici a recollir instàncies? A principis de mandat ho volia provar. Potser ho he aconseguit cinc o sis vegades i prou. Moure’ns en bici sí que he de reconèixer que ens va molt bé, per anar a veure arbres, cap a Pleuna, les piscines... I admeto que vaig contra direcció, però és que penso que en un poble s’ha de poder fer, i més amb els cotxes circulant a 30. Parlem de pacificar els municipis, però un lloc com Sant Julià ja ha de ser pacífic.

“Portàvem la residència al programa, i si és el que vol el poble la tirarem endavant”

Instal·lada a Prats la llamborda Stolpersteine en homenatge a Roser Fluvià

Rescaten una noia de 23 anys al coll de la Marrana

Les dificultats per vendre la maquinària, l’últim contratemps en la liquidació d’Hilados Moto

Roda de Ter tindrà el curs vinent una oficina d’escolarització

LA PREGUNTA

Creu que els aranzels imposats per Donald Trump són una bona opció?

Atracament amb arma de foc en una joieria de Vic

Rebenten una vintena de vidres de cotxes a Vic en una sola nit

Un encaputxat, un cotxe immobilitzat i roba pel forat del vàter

Jordi Casanovas, aquest diumenge, arribant a l’acadèmia de futbol

Rescaten una noia de 23 anys al coll de la Marrana

Bon Preu busca 500 joves per treballar a l'estiu

"El jutge va emetre una ordre de crida i cerca en contra meva en lloc de contra l’atracador"

Tres detinguts a Vic per robar a l'interior d'un cotxe

Sis robatoris en habitatges de Torelló en les darreres setmanes

Albert Soler posa el seu nou llibre a la venda per un milió d'euros