David Puyol i el seu equip d’independents (IxSBG) no repetiran a les properes eleccions municipals, tot i estrenar-se al consistori el 2019. El mandat de quatre anys ha estat condicionat per la pandèmia i sobretot per la modificació puntual del POUM.
Per quin motiu pleguen?
No hi ha un motiu, n’hi ha diversos. A ningú se li escapa que hem passat la legislatura més atípica i intensa. També és la suma de moltes circumstàncies que ens han dut a fer una reflexió més de caire personal. Hem arribat a la conclusió que és un final d’etapa i també és bo que hi hagi relleu a les institucions.
Ha estat una de les legislatures més atípiques, més complexes també?
Totalment. Ha sigut un Dragon Khan polític i vital. Quan vam començar a prendre el pols a la institució a finals d’estiu del 2019, vam veure que s’haurien d’afrontar temes importants com ara tota la qüestió urbanística que deriva de les naus de Puigneró. Al gener va arribar el Glòria, que no ens va afectar gaire, però el març del 2020 vam començar a emetre bans, a tancar-nos a casa… i a partir d’aquí vam entrar a la dimensió desconeguda i fins a dia d’avui que no està erradicada la pandèmia. Hem passat dos anys de legislatura normal i dos anys totalment diferents.
Han fet una mica de balanç del mandat?
L’estem fent. La idea que tenim és fer una espècie de campanya electoral a la inversa, és a dir, no ens presentem però volem que quedi clar què hem fet i com ha revertit aquesta acció de govern. És positiu que la gent ho sàpiga.
Marxen contents de la seva acció de govern?
Marxem contents i amb el cap ben alt. Hem fet feina i bona feina. Hi havia algú que ens discutia si encara no havia arribat la tasca ingent. I ha quedat ben reflectida. No m’agrada parlar de percentatges, sinó de coses que s’han fet i tenen una repercussió directa per a la ciutadania.
Com quines?
Hem reformat el Casal Cultural, hem canviat calderes de biomassa, hem fet instal·lacions fotovoltaiques o hem canviat tot l’enllumenat públic a tecnologia LED, que ha suposat una reducció de costos important. Encara s’estan fent actuacions en aquest sentit.
Plegant a quatre anys, l’equip de govern trenca la dinàmica del que s’ha fet habitualment: vuit anys.
Per nosaltres ha sigut com una legislatura de vuit anys. Pots estar-te quatre anys i dedicar-te a fer el pur tràmit de la gestió del dia a dia o pots entrar amb una disposició propositiva de fer coses. Fer política és prendre decisions i això és el que hem fet. Ho hem donat tot i no sé si podem donar més. Millor potser sí, però més, no.
No els sap greu marxar sense relleu?
Vam fer una reunió amb el grup el juny passat, quan vaig prendre la decisió de no repetir. Va coincidir amb la presentació de la proposta de modificació inicial del POUM perquè vaig entendre que era un punt d’inflexió i que calia plantejar fer un relleu. Al grup, que no s’ho esperava, ningú es va postular. És probable, doncs, que els independents no tinguin relleu.
La modificació del POUM ha estat un de les decisions preses més complexes. Això els ha desgastat o els ha fet no tornar-se a presentar?
No ha estat la causa, però n’ha estat una. No podem focalitzar-ho tot a una d’única. Veníem d’un POUM amb unes previsions urbanístiques totalment desmesurades. La feina de l’Ajuntament ja ha finalitzat. Hem presentat la provisional i ara ja està en mans de la Comissió Territorial d’Urbanisme, que ha de determinar si tirarà endavant o no. Tinc la sensació que serà que sí perquè ha passat tots els filtres i tràmits.
És una decisió de futur per al poble.
En els dos plans de millora urbana de la fàbrica s’havien de construir 268 habitatges, fer dues vialitats, esponjar les naus, fer equipaments, però això ho ha de pagar algú. Com que la propietat de les naus no ho havia fet ho havia d’assumir l’Ajuntament. Per això, havíem de canviar el sistema. Com a alcalde tenia claríssim que no endeutaria el municipi amb una actuació totalment inabastable i inassumible. Per fer-se’n una idea, canviar les teulades de fibrociment de les naus i posar-ne de noves s’enfila al voltant de sis milions. Imagineu-vos què costaria enderrocar-les! Com que els desitjos i les realitats moltes vegades no concorden, vam fer un exercici de responsabilitat. Potser vam agafar la millor de les pitjors decisions, però no teníem gaire més marge de maniobra. Vam fer un canvi en el sentit de reindustrialitzar i després posar el focus en els pisos de Cal Simon, aquells 70 pisos propietat de l’Incasòl.
A l’antiga Puigneró s’hi ha reprès el 100% de l’activitat industrial?
L’empresa Benito Novatilu s’hi ha implantat i ara està a la fase logística. Em consta que de mica en mica volen anar introduint més divisions perquè en un futur no gaire llunyà sigui el centre d’operacions. L’empresa està fent un esforç econòmic important. Per això, vull agrair-los la complicitat i el treball en equip. Si no ens haguéssim entès no estaríem on estem.
Com que es va descartar fer 268 habitatges a les naus de Puigneró, l’Ajuntament va apostar per fer-ne 70 a Cal Simon. En quin punt es troba aquesta iniciativa?
Es preveu que un 30% dels pisos es destinin a habitatge de protecció oficial i el 70%, a renda lliure. Alguna constructora d’Osona ja es va interessar en els pisos per adquirir-los i reformar-los per fases. L’Incasòl, que n’és propietari, s’hi va posar bé. Que prengui partit i faci un pas endavant per primera vegada a la història referma l’opció que hem plantejat sempre. Al principi vam proposar diversos escenaris i fins i tot una part de veïns van presentar una al·legació en contra de la modificació perquè no els agradava aquest model de poble que impulsàvem. En tot cas, aquest alcalde no malbaratarà diners públics comprant o enderrocant els pisos. Tant nosaltres com Incasòl hem arribat a la conclusió que el que és bo és rehabilitar-los per fases, posar-los en circulació i a veure quina sortida tenen.
Han parlat de cap termini amb Incasòl, de quan els pisos seran una realitat?
La setmana passada vam tenir una reunió de treball amb Incasòl. Vam treballar a l’Ajuntament i vam anar a veure els pisos. Incasòl redactarà un avantprojecte per veure com s’haurien de rehabilitar. És molt important perquè ha fet un pas endavant i es posiciona com a propietat que vol posar en moviment aquest actiu. Per primera vegada, rep la problemàtica del municipi i actua.
Un dels altres projectes que han estat sota el seu mandat ha estat la rotonda de l’entrada del poble des de Gurb. Com ha canviat el municipi?
Ha canviat la fisonomia de l’entrada a la cruïlla del carrer Tres Creus, amb el carrer Vic i el passeig del Grau. S’ha pacificat el trànsit i s’ha fet una bona actuació a nivell de subsòl. Era un projecte que vam entomar de la legislatura passada, però quan vam entrar l’Ajuntament havia d’assumir un 55% del cost de l’obra. Després de negociar-ho amb la Diputació el cost ha estat de zero euros.
I la carretera de les Ferreres, en quin punt es troba?
Si tot va bé, a finals de 2023 Diputació estarà en disposició de fer les obres de millora per convertir aquest camí en una carretera amb lletra i números. S’estan acabant de fer estudis topogràfics i de plantejament de com han de ser uns desviaments. És molt important perquè és una via que ens dona accés directe a la C-62 i d’aquesta a la C-25. Una de les claus perquè l’empresa Benito Novatilu també veiés factible reprendre l’activitat industrial era el fet de tenir aquest vial, que suposa una millora respecte a la BV-4601 que puja des de Gurb fins a Sant Bartomeu.
També han apostat per revitalitzar la cultura amb el Casal Cultural. Ho han aconseguit?
Sí. Hem aconseguit dotar-nos d’una infraestructura que ja teníem i hem modernitzat amb diverses millores. Comencem a tenir un espai com Déu mana. Vull agrair molt la tasca a la regidora de Cultura, Imma Valls. I també a Eli Munts i Jacint Camps. Els trasllado el meu agraïment infinit per aguantar-me i sobretot per la feinada que han fet.
En l’àmbit de la salut, es van perdre les guàrdies nocturnes al Lluçanès, ara estan centralitzades al CAP Osona de Vic, i les de del cap de setmana s’han unificat a Prats. Abans es repartia amb el triCAP: Prats, Olost i Sant Bartomeu. Quin balanç fan d’aquesta situació?
Estic molt descontent. I aquest descontentament el compartim els municipis que formem part de l’àrea bàsica del Lluçanès. Vam tenir contactes amb el departament, vam fer palès el nostre malestar, i vam enviar una carta al conseller Argimon, que no va tenir resposta. Sembla que només tenim el dret a queixar-nos i no ens fan cas. Els professionals voldrien recuperar el triCAP, era un servei proper i permetia ser molt més flexibles amb les urgències de cap de setmana. Malauradament, però, crec que el departament es regeix més per criteris econòmics.
El que sí que sembla que ha tornat sobre la taula és la creació de la comarca del Lluçanès. A Sant Bartomeu, on va sortir el “no”, donen el projecte per enterrat?
Es va demanar una reunió amb la consellera Vilagrà, però no acaba d’arribar. És un tema que està en mans de la Generalitat. A Sant Bartomeu va sortir el “no”. Jo era pro i vaig fer campanya pel “sí”. Som demòcrates i acceptem els resultats. No impulsarem una cosa que el meu municipi va dir que no, que sigui la Generalitat que mogui fitxa. Tinc la sensació que la comarca del Lluçanès està en una via morta que ningú sap ben bé com s’ha de desencallar.
Abans del maig podran desenvolupar algun altre projecte?
Hem aprovat un pressupost tant per a nosaltres com per a qui vingui. Hem intentat dissenyar una estratègia d’inversions que reverteixin directament a la ciutadania. Un dels punts forts és la substitució de comptadors d’aigua de telegestió o la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Ho deixarem tot preparat perquè el proper consistori que es configuri tingui la capacitat de poder acabar d’executar aquests projectes.
Si vostès no es presenten, preveu un escenari de llista única?
Si la nostra marxa serveix perquè hi hagi d’haver una llista única serà un bon fet. Hi ha gent detractora de les llistes úniques, però veig que ha funcionat molt bé a Sant Boi o Olost, on tenen un poble molt cohesionat. A les passades eleccions a Sant Bartomeu, érem dues formacions i vam guanyar per vuit vots. Per tant, és evident que hi ha una escissió important. Hem intentat governar amb i per a tothom. Em consta que hi ha moviments per fer una llista i també que estan en contra dels canvis urbanístics. L’únic que els demano és que facin un exercici de responsabilitat. No hem fet la modificació puntual per capritx sinó per una anàlisi profunda de Sant Bartomeu i pensant a mitjà i llarg termini.
Creu que amb aquesta llista única el poble pot quedar més cohesionat?
M’agradaria. Si puc intervenir-hi d’alguna manera ho faré. He volgut ser alcalde de Sant Bartomeu per incidir en la política i prendre decisions beneficioses per al municipi. Evidentment, tot aquest bagatge i coneixement acumulat durant aquests quatre anys està a disposició de la formació que entri.
