Bet Piella (Junts) va estrenar-se com a regidora el 2019 amb Anna Erra i amb un problema sobre la taula: el mercat municipal. Aquest mandat, amb l’alcalde Albert Castells, s’ha recuperat la concessió i està previst aterrar-lo i construir un CAP al mateix solar. Al programa Angle obert d’EL 9 TV de la setmana passada va repassar com ha de ser el nou mercat, l’obertura de les Adoberies o el Pla d’Acció de la Llengua.
Ha notat canvi d’aquest mandat amb l’anterior?
Una miqueta sí. El primer mandat era aprenent i ara sí que estic més al capdavant. Tinc més responsabilitat i també més experiència. Això dona una altra manera de fer, però estic contenta d’haver fet aquesta trajectòria.
Va sonar com a successora d’Erra al capdavant del partit. L’hi van demanar, s’ho va plantejar o era imaginació dels periodistes?
Una mica d’imaginació. Estic honorada que es pensés en mi, suposo que perquè tenia unes àrees molt visibles, i sí que és veritat que algú em va temptejar, però entre tots i totes vam fer la millor tria. L’Albert era la persona idònia i així ho està demostrant.
Per arribar a ser alcalde va haver-hi negociacions. Vostè hi va participar?
Evidentment estava al cas del procés, però no vaig participar-hi directament. Som molt conscients que som set grups al consistori i tenim la responsabilitat de governar. Per descomptat, sempre hem de dialogar amb la resta de grups, més que res perquè necessitem els vots.
Entre un mandat i l’altre, ha pivotat la recuperació de la concessió del mercat municipal. Ha costat?
Sí, va ser molt difícil, però ho vaig fer per responsabilitat i molt convençuda. Era una patata molt calenta a la ciutat quan vaig entrar el 2019. Després de fer una anàlisi administrativa, vam veure claríssim que la resolució del contracte era la millor opció per a tots. Ara podem mirar endavant i estem planificant el futur.
L’edifici s’enderrocarà i Salut hi construirà un nou CAP. El mercat encara no té ubicació. Què hi ha sobre la taula?
Sobre la taula hi ha una anàlisi del model que condicionarà el lloc. Primer hem de decidir com ha de ser amb tot el consistori. Necessitem el mateix consens que la Biblioteca Pilarin Bayés. Segur que no serà un mercat com el que teníem fins ara. Amb els canvis de model de consum o tal com està el comerç de proximitat, ens n’hem d’inventar un de nou, disruptiu i modern. No podem aventurar-nos a fer un mercat que d’aquí a deu anys sigui completament obsolet. A Salut vam dir-los que necessitàvem un espai per al mercat, però el model potser ens porta cap a un altre lloc de la ciutat, com els Caputxins, les Adoberies o al costat del CAP.
En què s’emmirallen?
S’ha de basar en els productes de la terra i en els nostres orígens. Tenim molts agroproductors a Osona i el Lluçanès i aquestes cooperatives ens poden aportar això. Evidentment ha de ser un espai molt més petit del que era fins ara en què el producte de proximitat i de qualitat sigui l’estrella. No pot ser una rèplica de les botigues de Vic ni tampoc un mercat que incorpora un supermercat o una gran superfície. Aquesta reflexió, que hem fet de manera interna, l’hem de traslladar a la ciutadania, que també ha de dir-hi la seva.
Hi ha hagut divergències al govern a l’hora d’escollir el lloc del mercat?
Més que divergències, hi ha hagut diversitat d’opinions a enderrocar o no l’edifici. El mandat passat semblava que sí, després es va veure que era un edifici amb moltes possibilitats –molt gran, diàfan i al centre de la ciutat–, però finalment se’ns va explicar que era molt difícil de rehabilitar per les patologies. Ha estat com una muntanya russa. Veiem el CAP com una gran oportunitat i si no hi quadra el mercat, cap problema. El que és segur és que n’hi haurà a Vic i el mateix model ens dirà el lloc més adequat.
Al govern hi ha hagut dubtes de si Vic necessita un mercat?
La paraula no és necessitar, a Vic hi ha d’haver un mercat. És veritat que es pot viure sense, bé que hi estem ara, però creiem que val la pena que una ciutat com Vic en tingui. Aleshores no hi ha hagut divergències, sinó que tothom ha anat evolucionant. Per responsabilitat vam tancar-lo i ara hem d’avançar cap a un model adaptat als temps.
Només hi ha una partida de 300.000 euros per al mercat. Quants diners calculen que faran falta per enderrocar-lo?
Teníem 300.000 euros perquè inicialment només havíem de fer unes feines de sanejament. Ara, un cop s’ha decidit que s’enderrocarà, hem anat a buscar diners a una altra administració i estic en condicions de dir que els hem trobat. Des d’Urbanisme s’està estudiant exactament quin és el cost. La regidora ens va dir que seria prop dels 800.000 o 900.000 euros. M’estic aventurant una mica, però va per aquí.
Ni veïns ni oposició veuen bé treure el CAP dels Caputxins. Què hi faran allà?
No pot quedar buit de cap manera. Hi ha d’anar un nou projecte il·lusionant perquè és un pol d’atracció del barri, sigui a través d’un mercat o amb plantes de pisos tutelats. Hem de tenir en compte que el nou CAP no el tindrem fins d’aquí a quatre o cinc anys. A Vic, actualment estem a més de 55.000 targetes sanitàries i quan tinguem CAP pot ser que ja arribem a les 60.000. Aleshores pot ser que les plantes de dalt del CAP s’hagin de fer servir per a assistència primària. El que és segur és que allò no quedarà buit i serem capaços de trobar un projecte engrescador, que també revitalitzarà tota la zona més enllà de l’edifici.
Un projecte engrescador són les Adoberies, que ja estan enllestides. Quan es podran visitar?
Volíem inaugurar l’edifici el 27 d’abril, però no pot ser per la campanya. Hem decidit que ho obrirem el 23 de maig. Començarem amb visites guiades per a tota la ciutadania i així tothom podrà veure la feina de rehabilitació i també un vídeo que explica el passat pellaire de Vic.
Això ha reactivat la rehabilitació d’altres adoberies de propietat privada?
L’objectiu és aquest. De cara a la tardor, les Adoberies acolliran un espai compartit de treball d’indústries creatives. Hem detectat que és un sector emergent a ciutat i comarca i obrirem una convocatòria a l’estiu, com les que tenim al VIT o a Casa Convalescència. No ens oblidem que les Adoberies estan a l’eix creatiu de la ciutat. Esperem que això serveixi de motor per a la resta del barri.
Al darrer ple es va posar en qüestió una figura contractada des d’OFIM per donar suport al Festival Nits de Cinema Oriental. Vostè va defensar-ho a capa i espasa.
És el segon festival de cinema asiàtic més important d’Europa. Començava a perillar perquè s’ha fet gran, s’ha professionalitzat i l’administració en general posem tants bastons a les rodes que s’estaven qüestionant la continuïtat. Des de l’Ajuntament, enguany hem trobat aquesta fórmula. Si ells ho desitgen, fins i tot, podem plantejar-nos internalitzar el festival. Només estic a la seva disposició per ajudar-los i aconseguir que el festival, després de 20 anys, continuï a Vic i sigui referent a tot Europa.
Acaben de presentar el Pla d’Acció per la Llengua de Vic.
Volem que Vic sigui un referent pel que fa a llengua catalana i sobretot que no es vulnerin els drets lingüístics dels catalanoparlants. Fins ara s’ha incidit molt en la seducció, ara hem de passar a la militància. Va adreçat sobretot als catalanoparlants. Hem de fer tota una sèrie d’intervencions internes i externes a l’Ajuntament per aconseguir que la ciutadania faci el clic i no canviï de llengua. És un gest molt simple i meravellós. Moltes coses depenen de la Generalitat, de Madrid o d’Europa. Aquesta depèn de nosaltres.
