Laia Serrat es va convertir el maig del 2019 en la primera dona de la història de Sant Agustí de Lluçanès que entrava a l’Ajuntament com a regidora. Aquest 28 de maig, Serrat –de 26 anys i fisioterapeuta de professió– es convertirà en alcaldessa del municipi. I ho farà amb un equip “format per dues dones i un home”, ja que al seu costat l’acompanyaran Eva Bori i Albert Camprubí. “Hem donat més força a la figura femenina”, apunta.
El cas de Sant Agustí de Lluçanès, de forma exagerada i concentrada en el temps, és un bon exemple per resumir el paper de la dona en les eleccions municipals a Osona, el Ripollès i el Lluçanès: la gairebé inexistent presència femenina dels primers anys de la democràcia –sobretot en els municipis més petits– ha evolucionat fins a l’actualitat, en què, tot i que encara hi ha camí per recórrer, la majoria de candidatures aposten per la paritat i per buscar el que es coneix com a llista cremallera, o sigui alternar dona i home.
De fet, les xifres mostren aquest canvi de tendència, sobretot en els darrers 20 anys. A Osona i el Ripollès, l’any 2003 es van presentar 467 dones, el que representaven el 34% del total dels càrrecs electes. Entre les candidatures encara n’hi havia diverses en municipis importants que no comptaven amb cap dona en les seves llistes: era el cas d’Esquerra a Gurb –formada per nou candidats–, els Independents de Rupit –amb set– o la llista de CiU a Sant Martí de Centelles i Santa Eulàlia de Riuprimer, en tots dos casos amb set homes.
En l’actualitat, en totes les llistes de set o més candidats hi ha presència femenina. I és que el creixement de les dones en la política municipal en només vint anys ha sigut del 76%, passant de les 467 fins a les 824 actuals, el que representa el 46% del total d’alcaldes i regidors a escollir. I més enllà de la quantitat de dones en política municipal, també cal destacar el pes i la responsabilitat creixent que han assumit en els darrers anys.
Aquest 28 de maig hi haurà 61 dones que aniran de cap de llista, mentre que l’any 2003 eren menys de la meitat, només 29. Qui precisament es va estrenar al capdavant de la candidatura de Tona Futur ara fa vint anys i va assolir l’alcaldia del municipi és Antònia Serra. En el seu cas, ja es comptava amb un referent que havia obert camí en el lideratge femení del poble des de l’Ajuntament, com va ser l’alcaldessa Teresa Mirambell (CiU). Serra no recorda haver tingut “mai cap problema” pel fet de ser una dona alcaldessa, ni al consistori “ni tampoc quan ens tocava anar a reunions a Barcelona”. Sí que fa evident que la presència femenina encara no era majoritària quan recorda que entre els alcaldes de la Mancomunitat La Plana –institució que agrupa els municipis del sud d’Osona– “jo era l’única dona”. En l’equip de govern, qui va ser alcaldessa per Tona Futur (2003-2007) va estar acompanyada per cinc homes, i en aquell consistori de 13 cadires només hi havia dues dones més: Lourdes Boneu i Maria Renau, de CiU.
Des de la distància dels anys, Serra també detecta una situació anòmala tot i que tampoc fa tant temps: “És curiós que ara tots els ajuntaments tenen una regidoria d’Igualtat i Feminismes”, apunta, i en canvi l’any 2003 “no s’hi pensava”, i de ben segur que era “molt necessari i hauria sigut molt útil”. En aquest sentit, i des d’una generació posterior, Serrat ja ha passat pantalla i dona per feta la inclusió de programes per fomentar les polítiques de gènere, “tant els que ens arriben del Ministeri, la Generalitat o el Consorci del Lluçanès”. Per Serrat, però, ja seria més important “haver normalitzat la igualtat” i que no calguessin “campanyes específiques”.
Aquest 28 de maig també hi haurà municipis que tindran sí o sí una alcaldessa. És el cas de Glòria Colom (Lluçà), Ester Ordeig (Sobremunt) i la mateixa Laia Serrat, de Sant Agustí. A Sant Martí de Centelles i Viladrau hi haurà un duel a les urnes entre candidates: Núria Roca (Independents) i Laia Hidalgo (Gent de Sant Martí-AM) buscaran l’alcaldia a Sant Martí, mentre que Margarida Feliu (ERC-AM) i Noemi Bastias (Independents) es tornaran a enfrontar a Viladrau.
Tal com passa a Sant Agustí de Lluçanès, en aquest 28-M destaquen candidatures amb una elevada presència femenina. A Sobremunt, Ester Ordeig (Independents) formarà equip amb Irene Alongina i Laura Albert, assolint la totalitat de l’Ajuntament format per dones. A Oristà, la candidatura de Fem Oristà-Fem La Torre-AM l’encapçala Laia Oliver, però al seu darrere hi ha un grup amb cinc dones dels set espais que formen la llista, i quatre d’elles ocupen les quatre primeres posicions. A Sant Martí d’Albars, la llista que encapçala Ramon Padrós té dones en tres de les cinc posicions de la candidatura.
Serra i Serrat coincideixen a haver arribat a la política municipal després de la seva implicació amb l’activitat social i festiva, “i per aportar el meu granet de sorra al poble”. En paral·lel, però, també contribueixen a eixamplar la presència femenina en un món, el de governar i prendre decisions, que sovint ha estat massa restringit a la masculinitat. El 1979 Berta Badà (Camprodon), Margarita Pujals (Sant Boi de Lluçanès) i Maria Antònia Vivet es van convertir en les primeres alcaldesses d’Osona i el Ripollès en l’etapa democràtica. Que la porta que van obrir es continuï eixamplant.
