El text de la llei d’amnistia pactada entre ERC, Junts i el PSOE ja es tro-ba al Congrés dels Diputats. La seva aprovació en un futur proper ha de permetre anul·lar les responsabilitats penals, administratives i comp-tables que recauen sobre les persones encausades en el marc del procés independentista, però la possible interpretació d’alguns supòsits recollits a la llei genera incerteses sobre com s’aplicarà en els diferents casos
La futura aprovació de la llei d’amnistia, un dels acords insalvables perquè les formacions independentistes d’ERC i Junts fessin efectiva dijous la investidura de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, manté expectants les persones encausades en els diversos processos judicials relacionats amb el procés independentista. A Osona, hi ha 26 encausats, mentre que al Ripollès l’aprovació de la llei podria beneficiar-ne vuit.
La Llei Orgànica d’Amnistia per a la Normalització Institucional, Política i Social a Catalunya es va registrar el dilluns 13 de novembre al Congrés dels Diputats. El text de la llei afirma que es pretén anul·lar la “responsabilitat penal, administrativa i comptable” dels actes relacionats amb el procés sobiranista a Catalunya des de l’1 de gener de 2012 fins al passat dilluns 13 de novembre, fet pel qual s’hi inclouen tant la preparació de la consulta del 9-N del 2014 com del referèndum de l’1-O del 2017 o les protestes contra la sentència del Suprem.
Malgrat el pas endavant que pot suposar en el tancament dels diversos processos judicials oberts, els advocats consultats per EL 9 NOU veuen amb recel la interpretació que es pot fer dels diversos supòsits recollits a la llei i es mostren prudents a l’hora de valorar l’impacte que podrà tenir en els encausats.
Entre els representants polítics que es podrien beneficiar de l’aprovació de la llei d’amnistia es troba la secretària general d’ERC, Marta Rovira, actualment a Ginebra. La vigatana està processada per desobediència en la causa per l’organització de l’1-O i imputada per delicte de terrorisme per l’Audiència Nacional a causa de la presumpta vinculació amb la plataforma Tsunami Democràtic, si bé la mateixa fiscalia rebutja que s’investigui aquest delicte i sosté que es rebaixi l’acusació a desordres públics.
Més enllà de quin impacte tindrà la llei entre les cares més visibles dels líders del procés, també està pendent veure com afectarà la resta d’encausats. En aquests moments des de l’Associació Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans porten la defensa de 19 persones, segons Cèsar Lagonigro, advocat d’alguns dels encausats.
El grup més nombrós és el del tall de la Jonquera de novembre de 2019 –una causa arxivada provisionalment–, amb 10 osonencs que podrien quedar inclosos a la llei d’amnistia perquè se’ls imputa desordres públics, una situació similar a la que es troben els tres encausats per les protestes durant la visita del partit Vox a Vic, el febrer de 2021.
Més complicat ho tenen, segons Lagonigro, els sis encausats per l’assalt a la comissaria de Mossos, també el febrer de 2021, en el marc de la detenció del raper Pablo Hasél, ja que se’ls imputen també delictes de lesions a agents dels Mossos, danys i atemptat. “Veurem com s’acaba perfilant la llei”, afirma l’advocat, que creu que en el cas de Roger Aguayo, condemnat pel tall de la C-25 i la C-17 a Gurb en la jornada de vaga general del 21-F de 2019, “sí que se li podrà aplicar la llei pel delicte de desordres públics, però difícilment pel de lesions als agents”.
Una altra de les situacions complexes és la que viu Txevi Buigas, implicat en l’operació Judes, una causa oberta per terrorisme a l’Audiència Nacional. L’acusen de pertinença a grup terrorista. La instrucció està tancada i ara s’està a l’espera que el ministeri fiscal presenti el seu escrit d’acusació.
Segons l’advocada de Buigas, Montserrat Vinyets, “caldrà veure com s’interpreta la llei des de fiscalia, però des de la defensa posarem sobre la taula la tramitació d’aquesta llei perquè considerem que en el seu cas sí que hauria de ser aplicable l’amnistia”.
Des del col·lectiu Alerta Solidària porten la defensa dels quatre osonencs acusats de voler sabotejar el pas de la Vuelta pel Solsonès. La causa està oberta pels delictes contra la seguretat vial, el medi ambient, grup criminal i desordres públics.
Finalment, al Ripollès, hi ha vuit encausats pel tall de la Jonquera i, com els osonencs, també entrarien en els supòsits considerats a la llei.
