Confiava a obtenir uns resultats tan concloents a les municipals?
No. Estic molt satisfet amb la feina feta, però quan el poble et respon d’aquesta manera… fins i tot espanta una mica la gran confiança que ens han dipositat.
Sovint es diu que el segon mandat pot ser més complicat que el primer, pel fet de governar amb excés de confiança. Té por que els passi això?
El primer mandat vam entrar de nou, amb una manera de fer diferent que l’anterior equip de govern. Hi ha un temps per adaptar-se, però no s’hi val a adormir-se, perquè si vols ser funcional i treballar només tens quatre anys. L’administració ja ho alenteix prou tot, per tant, els polítics no hem d’alentir-ho encara més.
A Camprodon es van presentar dos partits teòricament d’esquerres, i a més Junts. Només hi ha 87 votants de centredreta?
No. Però cada vegada més la gent s’adona que la política requereix un canvi, no tant de generació com de manera de fer. La vella política ha quedat enrere. Jo vull formar part d’aquest canvi. La gent vota les persones, el sentiment d’estimar un poble. Em sento una mica l’exemple de tot això. No crec en els partits, sinó a treballar pel que t’has compromès.
Qui representa més els votants conservadors, ERC o vostès?
Intento representar a tothom. Totes les idees són benvingudes a l’Ajuntament, totes les opinions respectades, i donem resposta a les inquietuds que ens arriben, que és el que vol la gent. Per això el tema polític ha quedat més diluït.
Els partits es queixen que troben a faltar implicació per anar a llistes. És el seu cas?
No ha estat fàcil, però estic molt orgullós dels equips dels quals he format part. Vaig buscar gent amb perfils que em pogués entendre, que també s’adaptessin a la manera de treballar per Camprodon.
L’encaix de vilatans i segons residents, amb problemàtiques com els sorolls nocturns, la sobredimensió demogràfica en època estiuenca i caps de setmana, és un dels principals maldecaps de l’Ajuntament? O simplement l’anècdota d’un comentari televisiu?
És pura anècdota. Els de Barcelona ho podrien corroborar. La meva generació ja esperava que arribés la gent de segona residència els estius, per gaudir de l’ambient. També és gent participativa, implicada en les activitats, i per tant ha canviat molt la relació. Els uns ens necessitem als altres per continuar fent créixer el poble.
El problema amb el consum d’aigua a Font Rubí és una divergència en el tarannà d’autòctons i turistes?
No. El problema cal buscar-lo als inicis de Font Rubí. És un cas especial, perquè la captació és complicada. En lloc de fer-ho a dalt d’una muntanya ho fem a baix, i hem de bombar l’aigua amb diferents pous i dipòsits. Això suposa costos molt alts, i és complicat tenir el control dels consums. Estem fent una valoració per solucionar-ho amb l’empresa d’aigua i els serveis tècnics. Al meu parer, caldria connectar Font Rubí amb l’aigua de Camprodon.
Què suposarà la via verda que unirà el Baix Ripollès amb Camprodon?
Una millora per a tots. O ens connectem o acabarem morint d’èxit.
Quins són els principals maldecaps d’aquest mandat?
L’habitatge és un problema greu. No hi ha residències, i les que hi ha estan a uns preus impossibles. Sí que hi ha ofertes laborals, però la gent no pot venir perquè no té l’opció de viure aquí a causa dels preus. Hem posat en marxa una regidoria d’habitatge que treballarà per millorar-ho, amb projectes com el de Can Roig o la urbanització sud.
La principal empresa de Camprodon és l’Ajuntament. I la indústria?
Sense turisme ho tindríem complicat. Amb els costos de transport, la indústria és poc assumible. Hem d’ajudar les empreses familiars i petites, sobretot d’alimentació. Però sí, l’Ajuntament és la més gran, entre vuitanta i noranta treballadors. Tant de bo pogués dir que no ho som.
El comerç continua sent proactiu o té la tendència a la baixa d’arreu?
Farem un pla estratègic perquè continuï viu i creixent. Les botigues moltes ganes de treballar pel poble.
Què significa per Camprodon tenir la presidència del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Ripollès?
Tinc l’esperança que hi ha una altra manera de fer política. Per això que em votessin per unanimitat després de postular-me em va omplir de satisfacció. A la comarca sempre s’ha parlat de divergències, però crec que cal anar units tots 25.000 habitants.
Substitueix Ramon Roqué. És un dels seus miralls en política local?
En Ramon és un pencaire. Fa setze anys que està al capdavant de Sant Joan. Ningú li pot retreure la capacitat de treball.
Va estar a l’equip de govern comarcal de Junts, i després amb Joaquim Colomer en solitari. Ara ha fet de frontissa amb ERC. Es mou bé entre línies.
Tinc l’avantatge de portar els projectes on m’involucro fins al final. Per això vam aguantar el compromís amb Colomer. No val deixar-ho a mig fer. No sempre va ser tot positiu, però hi vam ser. Amb ERC vam estar a un segon pla fins a l’última setmana, perquè crèiem que tirarien endavant la voluntat anunciada de fer equip amb Junts.
Va costar molt dir que no a Colomer per presentar-se com a independent?
No. Ni a ell ni a altres partits que em van venir a veure. Segueixo amb unes sigles d’una marca blanca vinculada al PSC. Em considero això, una marca blanca, sense perjudici de sigles. Si m’hagués presentat amb Independents o un partit propi, segurament no presidiria el Consell d’Alcaldes. Per tant, això et fa decantar cap a un partit. Tampoc m’agradaria haver de donar explicacions per canviar-me de jaqueta.
Quants cops li han dit que no sembla socialista?
Moltes vegades. Però tampoc ningú m’ha pogut encasellar en un partit polític. I vull seguir així, sent honest amb mi mateix i dormint tranquil.
