“Soc un polític nou, atípic i inusual, que he entrat en política fa poc.” Amb aquesta carta de presentació es donava a conèixer Miquel Ylla com a alcaldable del PSC a Vic dimarts en un acte al Col·legi d’Arquitectes. Al cardiòleg vigatà, actual secretari d’Organització dels socialistes a la ciutat, l’acompanyaran a la llista noms com els de l’advocat Josep Pou, la comerciant Debora Villena, l’advocada Silvana Rodríguez, el doctor en Dret Josep González, el tècnic de manteniment industrial Daniel Díaz, la filòloga Carme Rosés, l’exalcalde de Folgueroles i exdiputat Toni Noguer o l’arquitecte i exregidor de Vic Jacint Raurell.
Els eixos programàtics de la candidatura, que té com a eslògan “Un nou batec per a Vic” i “Soc el candidat del canvi”, seran com van avançar propostes per solucionar els problemes relacionats amb la mobilitat i la falta d’aparcaments, la degradació del nucli antic, la recuperació del comerç, la seguretat, la immigració, l’habitatge o la gent gran. Durant l’acte, el cap de llista va voler compartir també amb els assistents el relat de com es va aproximar a la política un cop jubilat i arran d’escoltar l’actual primer secretari del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, a la televisió. “Vaig veure que era una persona que parlava com jo i em vaig voler fer militant”, deia. Amb el temps Illa li va demanar de ser l’alcaldable per Vic –on ja havia anat de número quatre de l’anterior llista que encapçalava Carme Tena– i tot i que al principi li va dir que no per la seva edat finalment l’exministre el va convèncer. “M’ha costat però quan em comprometo surto a guanyar”, assegurava.
Justament Salvador Illa va voler beneir personalment la presentació de Miquel Ylla amb la seva presència dimarts a Vic i a l’acte també hi va ser l’exalcalde de Granollers Josep Mayoral. Illa va destacar del candidat a l’alcaldia vigatana el fet “que una persona de la seva trajectòria s’impliqui en política municipal”, mentre que Mayoral va afegir que aquest pas a la política “és meditat, madur, compromès i valent, sense tenir-ne cap necessitat”. Així mateix va afirmar que “necessitem gent com ell, que estimi la terra i la vulgui per a tothom i que estimi la nostra llengua i la nostra cultura i la faci servir per construir un país en el qual càpiga tothom”.
