ERC va perdre cinc punts en percentatge de vot i dos regidors respecte al 2019. Què va passar?
La baixada s’explica per l’abstenció. A tots ens ha votat molt poca gent. Hem format un ajuntament amb 13.800 vots. Això per a una ciutat de gairebé 50.000 habitants –tot i que no tots poden votar– és molt poc. La nostra davallada també es pot explicar per haver estat quatre anys al davant d’una majoria absolutista de Junts. No hem tingut visibilitat. I també crema el fet d’estar al govern de Catalunya, ja que hi ha col·lectius que poden estar enfadats amb ERC pel que passa a la Generalitat.
I han de fer autocrítica? Ha faltat engrescar la gent?
No. En aquestes eleccions vam centrar la nostra campanya en el porta a porta, i ho tornaria a fer. Jo no ho veia clar, però després de Fer-ho hi tornaria. Perquè anar a veure la gent i que t’expliquin a la cara els seus problemes és la millor campanya que podíem haver fet. El que ens ha castigat és la poca visibilitat a l’Ajuntament de Vic i la marca a tot el país.
Junts ha perdut la majoria absoluta, però no s’ha pogut bastir una alternativa per canviar de color polític la ciutat. L’aritmètica ho permetia però l’encaix era complicat.
Nosaltres ho vam intentar. El mateix dilluns després de les eleccions vam parlar amb les altres quatre forces democràtiques –CUP, AraVic, PSC i ECP– i ningú va dir que no d’entrada. Després, amb el pas dels dies, Ja vam detectar opcions que afluixaven, i finalment veus que estaven per altres opcions. Amb la resta de grups hem pogut parlar amb els Regidors escollits, amb Junts, no. És estrany.
Com van ser les converses amb Junts? Semblava un pacte natural que, a més, sumava majoria absoluta.
Em vaig trobar amb Albert Castells el dimecres després de les eleccions al Consell Comarcal, i només vam comentar que totes dues parts estàvem disposades a parlar. El dimecres de la següent setmana ens truquen per convocar-nos. Els vam traslladar la nostra voluntat de pactar per ajudar el govern de la ciutat, però se’ns va dir que no. Que ja ho tenien fet amb Ara Vic des de la mateixa setmana de les eleccions. En cap moment es va posar sobre la taula quin projecte de ciutat tenien ells i el que teníem nosaltres. Només ens van parlar de sumar vots i regidors, i com això podia afectar els resultats de les eleccions municipals del 2027.
En un comunicat ERC parlava de “paper poc responsable de Junts en les negociacions”. Què volien dir?
Considerem que quan vols arribar a pactes, has de començar a parlar amb la gent molt abans. I debatre Sobre projectes de ciutat. I no ha sigut així. Han sigut unes negociacions en què en cap moment s’ha pogut parlar del Mercat Municipal, ni el porta a porta, ni temes socials, de convivència o de Seguretat ciutadana. Per nosaltres això és una irresponsabilitat.
Tot això tanca la porta a curt termini a arribar a un acord de govern amb Junts?
Ens hem situat d’entrada a l’oposició, i a fer-la d’una manera constructiva. Ens trobaran per parlar de projectes importants de ciutat. Ens asseurem a debatre i a fer aportacions perquè tenim un projecte clar per Vic. Ells governen amb minoria, i de moment hauran de buscar pactes. I el mandat és molt llarg i poden passar moltes coses en quatre anys.
La mateixa nit de les eleccions Albert Castells (Junts) parlava que l’encàrrec de les urnes era governar però buscant coalicions i incloent més sensibilitats. L’acord amb Ara Vic Pacte Local creuen que hi dona resposta?
Des de Junts dirien que sí, nosaltres creiem que no. Tot surt de Convergència i Unió. Ara uns són Junts i els altres el PDeCAT, però són gent que ja ha governat a la ciutat. Xavier Farrés ja va ser regidor amb Vila d’Abadalcom a alcalde. Per tant, tot és el mateix. I el que a ERC ens sap més greu és que és un govern que mira cap a la dreta. I cal anar amb compte, perquè tota la diversitat i sensibilitat d’esquerres que hi ha a la ciutat no està representada al govern municipal. Caldrà veure quina és la gestió que fan de tot plegat. Tenim la sort que ja no tenim una majoria absolutista al davant com en aquests últims quatre anys, i per tant caldrà veure amb qui i de quina manera aniran negociant. Esperem que amb l’extrema dreta no s’hi parli. I amb elsaltres aveure quina relació hi ha. Estarem a l’expectativa.
En la campanya ja van aparèixer temes que marcaran el mandat. Un d’ells és la seguretat ciutadana. Vic és una ciutat insegura?
La percepció hi és, i per tant només sabent que la gent té aquesta percepció ja tenim un problema. Si és més o menys insegura depèn, perquè més enllà de les xifres també hi ha moltes coses que no es denuncien. El més important és que aquesta percepció d’inseguretat hi és, no hi ha res pitjor que una ciutat on la gent que hi viuno s’hi trobi segura. Per tant, crec que és evident que en la seguretat ciutadana ens hemd’arremangar tots.
En aquesta percepció d’inseguretat és on s’abonen discursos com el de Som Identitaris. Com valora que Josep Anglada hagi tornat a entrar amb força després de quatre anys d’absència?
El primer que diria a la gent que el va votar és que cal fer una reflexió: Anglada, amb el parèntesi d’aquests últims quatre anys, ha estat vint anys a l’Ajuntament. I què ha fet? Des de l’oposició es poden fer coses, i des d’ERC podem parlar de la reforma del Botànic Micó, les plaques solars en edificis municipals, etc. Ell hauria de dir què ha fet. El que ha de procurar el govern de la ciutat és treballar perquè d’aquí a quatre anys el seu discurs no tingui recorregut. El 2015, després que ERC hagués assumit la Regidoria de Convivència i Seguretat amb Joan Ballana, el partit d’Anglada va passar de cinc a un regidor. Alguna cosa vam fer bé.
Són partidaris del cordó sanitari? En llocs com Badalona o Ripoll l’estratègia no ha funcionat.
Estem d’acord a fer cordó sanitari a l’extrema dreta, però cal tenir clar com es fa. Els partits ens hem de posard’acord en com gestionar-ho. I aquí és on poden haver-hi discrepàncies si hi ha partits que ho volen fer més visible i altres no tant. El que està clar és que a Vic som 19 regidors de forces democràtiques,i entre tots hem de poder governar bé la ciutat.
Amb l’extrema dreta silenciar-la és més efectiu que rebatre-la?
No parlo de silenciar, perquè el senyor Anglada té més d’un miler de vots. Estic parlant d’explicar als seus votants, que de ben segur que tenen els seus motius per escollir aquesta opció, que el seu vot no és efectiu. Més que silenciar, hem de fer entendre que és una aposta que no és útil.
