Articular tot el moviment popular i independentista i les lluites que l’engloben, des del feminisme, l’antiracisme, l’anticapitalisme o l’ecologisme. Aquesta és la base i la necessitat per la qual s’ha alçat el nou Ateneu Popular de Vic. De fet, el local que s’està habilitant al que havia estat la taverna La Terra, al carrer de la Ramada, ha de ser l’espai de confluència. “Tant a nivell de persones individuals com de colles, cadascú estava amb les seves lluites pertinents i no hi havia un punt de trobada comú”, relata Núria Coromina.
Coromina, Amanda del Río i Laura van Esch (a la foto) formen part de la quinzena de persones que integren el grup motor del nou ateneu. L’equip impulsor s’ha centrat a fer la feina més de logística, com registrar l’entitat o buscar un local a la ciutat. La iniciativa no és un bolet. Fa temps que hi ha la necessitat d’articular aquest punt de trobada. Tal com detalla Van Esch, es va començar a gestar durant “la pandèmia de la covid”.
CENTRADES EN LA CARCASSA
Ara per ara, aquest grup motor està centrat en la carcassa, és a dir, els esforços s’aboquen a inaugurar l’espai del carrer de la Ramada. Les tres entrevistades preveuen que l’obertura oficial del local es faci efectiva l’hivern del 2026. A finals de novembre, el Casino de Vic va acollir una xerrada de casals i ateneus dels Països Catalans, com el Casal Boira Baixa de Manlleu, l’Ateneu Popular La Polseguera del Moianès, La Sèquia de Manresa i el Salvador Catà de Girona. “Bevem d’aquests espais”, subratlla Coromina, mentre que Van Esch afegeix que les seves experiències els serveixen per tenir “més idea i inspiració per encarar el nostre projecte”.
Més enllà de la carcassa, s’està treballant en el contingut, és a dir, tal com apunta Del Río, en “què hi fem en aquest espai”. La setmana passada, es va celebrar la primera assemblea oberta des d’on es va començar a definir de forma col·lectiva, i a través de comissions, el model de participació, les necessitats de coordinació entre entitats o d’espais, les activitats que volen acollir o les campanyes més polítiques. Hi van assistir una setantena de persones, a títol individual i en representació de diverses entitats. Des del grup motor atribueixen l’èxit de la convocatòria a la necessitat imperant de fa molts anys d’aquest espai de “formació i organització política del moviment popular i independentista de la ciutat”, però també com a punt de trobada d’activitats lúdiques “allunyades de dinàmiques privatitzades”. Ja treballen per celebrar la segona assemblea i engegar la campanya de socis. L’objectiu és que aquest grup impulsor acabi desapareixent i l’Ateneu comenci a caminar sol.
Les entrevistades apunten, a més a més, que el nou Ateneu és “intergeneracional” i amb persones de pobles veïns, com Folgueroles o Sant Julià de Vilatorta. “Potser hi ha gent a qui li poden interessar els jocs de taula i d’altres les xerrades més polítiques”, exemplifica Coromina. Tal com subratlla Del Río, “és un espai molt obert on tothom hi és benvingut”. “Pot funcionar molt si es perd la por i es trenca la dinàmica de colles i grups tancats. Hem de fer-ho entre totes, tothom pot aportar-hi alguna cosa”, conclou.
