Sumem per Sant Hipòlit de Voltregà, formació vinculada al PSC, va començar el mandat a l’oposició però a l’estiu va decidir entrar al govern per fer un front comú davant la necessitat d’enderrocar el pavelló Oliveras de la Riva, seu de les competicions del Club Patí Voltregà, a causa del seu mal estat. Jaume Codina, que n’és el portaveu, va ser un dels entrevistats la setmana passada a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Va ser una decisió difícil la d’entrar a govern?
Personalment no, perquè des del primer dia havia dit als altres que en un poble petit s’havia de fer un front comú. A més a més, la sintonia era bona i les relacions van ser cordials.
Després s’hi va sumar Som Voltregà. Quin balanç fa del govern de concentració?
L’Enric [Cruells] va posar les seves condicions com tothom i puc dir que a les juntes de govern es discuteix el que s’hagi de discutir, s’allarguen el que s’han d’allargar i tothom té clar què fer. Portem poc temps, però de moment hi ha bon feeling.
S’havia imaginat mai que seria possible un govern sense oposició a Sant Hipòlit amb els antecedents que hi havia?
No, impossible. Des del 2011 que estic a l’Ajuntament això era inviable perquè passava el que jo odio més d’aquest món, que és anar en contra del que diu l’altre. Jo vaig viure l’època de la moció de censura i els plens eren un drama. Quan acabaven et preguntaves si havíem discutit alguna cosa per millorar la qualitat de vida del poble i només ho havíem fet cinc minuts. Ara, de moment, hem aconseguit que no passi. Són vuit ells i tres l’oposició, per tant, la veu nostra és l’única discordant i no pesa massa.
Vostè va assumir precisament la cartera d’Equipaments, que té en la gestió de les obres d’enderroc i reconstrucció del pavelló d’esports el principal focus. Com ho van negociar?
El projecte del pavelló és del 2022 i qui l’havia portat era ERC a la Generalitat, que ens deia que no patíssim i tiréssim endavant, però com ha dit més d’una vegada l’alcalde només eren paraules i no hi havia visites ni res escrit. Al sortir el govern socialista a la Generalitat i ser també a Madrid vam veure que era el moment de fer un pas endavant pel fet de tenir-hi més proximitat. Tot i així, creiem que hi hem d’implicar tots els partits, perquè tothom té clar que és un problema greu per Sant Hipòlit. Costarà molt, però la idea és que tothom s’arremangui.
Fa quinze dies els va visitar el president Salvador Illa i la Generalitat aportarà mig milió d’euros per a l’enderroc.
Sí, el que passa és que va haver-hi molts problemes perquè això s’hauria d’haver fet abans d’acabar l’any, però sempre ens apareixia alguna cosa que ens ho endarreria. Hem d’agrair la feina del secretari general de l’Esport, Abel Garcia, que va fer un treball brutal per confirmar-nos que tindríem els diners. Jo no havia parlat mai tant amb secretaris de l’Esport i consellers com els últims mesos. El que passa és que van canviar les condicions. Primer eren d’urgència abans d’acabar l’any i després ja vam passar a licitació i a procediment normal. Aquesta setmana ja ha sortit el concurs públic i jo calculo que en uns tres mesos el tindrem a terra. Llavors la gràcia és tenir els fonaments per començar a construir l’altre i ara el que s’està mirant és on trobem finançament per al projecte. El que teníem del 2022 era de 4 milions d’euros, però amb la guerra d’Ucraïna va passar a 7,8 milions i això és inassumible per Sant Hipòlit. Ara el president Illa ens va proposar de mirar subvencions del Consell Superior d’Esports i ho estem fent. A la vegada, com que no podem assumir el projecte, estem fent una modificació i aquesta setmana ha arribat el primer esborrany, que ara hem d’estudiar per veure si pot quedar amb 4 o 4,5 milions, que és el que creiem que podríem assumir si totes les institucions hi posen el que ens han dit. Ho hem de fer, però, amb la màxima celeritat possible pels de l’hoquei. Ens falta el que menys vol la gent que és temps.
Quins càlculs fan de terminis?
L’enderroc ens diuen que durarà unes sis setmanes perquè la teulada és d’amiant i ha de venir un equip especial a treure-la i jo crec que en uns tres mesos ho tindrem. Tot i així, no quedarà un solar perquè deixarem els vestidors que són nous i la grada que hi ha a sobre per protegir-los mentre no comencin les obres. Llavors tothom ens diu que des que es posa la primera pedra fins que es faci el primer partit d’hoquei passarà un any i mig. No crec que en aquest mandat tinguem el pavelló acabat.
Hi ha algun altre projecte sobre la taula en la seva àrea o l’ocupa tot el dia el pavelló?
Gairebé. Hi ha altres temes que ja hem mirat d’anar deslligant. Com a novetat de fa un mes hi ha que s’ha fet l’adquisició per part de l’Ajuntament del teatre i el bar de la Catòlica. No podíem tornar a renovar el contracte perquè el Bisbat ens deia que o vendre o res i s’ha pogut fer amb la venda d’uns terrenys, que han cobert el 60% de la compra i així tindrem una cosa d’equipaments endreçada.
Més enllà de la seva, l’altra regidoria que ostenten, aquesta en mans de Mercè López, és Transició Energètica. Satisfets també amb aquesta àrea, molt d’actualitat?
Això ho portava tot la regidora Beth Ramoneda i han fet molt bé el traspàs. Ara aviat sortiran les bases per començar a posar plaques solars als equipaments que quedaven.
Poden intervenir en les altres àrees de govern o funcionen molt per regidories?
Tots els temes els tractem junts en una junta de govern i tots podem opinar, tot i que el regidor i l’alcalde són els que acaben decidint. Mirem d’aportar en la part que més dominem.
Del que diu es dedueix que la relació amb l’alcalde, Gerard Sancho, de Junts, és bona. És així?
Sí, sempre. Ja la legislatura passada. Jo encara recordo quan ell jugava a futbol i nosaltres fèiem d’entrenadors. No em veig el pare però sí que veig que són una colla de joves dels quals admiro les ganes de voler resoldre des del problema més petit fins al més gran. Això és bo. De fet, si no hagués estat així al cap de 15 dies hauria dit que no calia ser-hi.
I com valora que ell també sigui president del Consell Comarcal? Han notat cap afectació en la seva dedicació al poble?
No. S’hi ha notat en coses que abans que no hi érem no sabíem. Ha après moltes coses i ara ens movem abans i el poble se n’ha aprofitat. No vol dir que ens hagin donat coses per ser Sant Hipòlit perquè el Consell està com està, però sí que hem estat al cas de subvencions i de com fer algunes coses. Ara ja se li acaba, però, no queda gaire.
Des de l’inici del mandat va dir que un dels reptes importants del municipi era millorar la relació amb les Masies. Com van les coses?
No fa gaire els vaig estirar una mica les orelles, ja que soc el més vell, perquè l’any passat ens vam reunir un parell de vegades pel tema de les relacions, que s’hi ha conegut, i vam quedar de posar en estudi la fusió de municipis o la Mancomunitat. Cadascú es va comprometre a buscar informació per veure de quin tipus de relació en poden treure més profit tant Sant Hipòlit com les Masies i ens vam marcar finals d’any. No he vist ni una cosa ni l’altra i ara ens hem emplaçat a d’aquí a quinze dies. He de dir que a l’inici les relacions eren complicades perquè ens hem anat distanciant. Jo ja havia viscut l’època dels germans Vilamala i fins i tot llavors hi havia baralles perquè cadascú defensava la seva part.
A nivell intern de partit, vostè el va encapçalar amb la idea de fer de pont amb les noves generacions. Està anant bé?
Costa, perquè alguns han canviat de feina i tenen ocupacions. Quan ets jove ets molt de blanc o negre i els grisos no els van gaire. Jo m’havia fet pagues de jubilar-me el juliol d’aquest any i deixar l’Ajuntament encarrilat, però des que vaig tornar a entrar al govern ja vaig veure que havíem d’arribar a final de mandat. I mentrestant, anar intentant que agafin rols en aquests dos anys que queden.
