Enric Riera va iniciar al juny el seu vuitè mandat al capdavant de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, repassa l’estesa de fibra òptica a tot el municipi, els problemes amb les deixalles o com de seca baixa actualment la riera Major.
Ha arribat el fred a Sant Sadurní?
Algun dia ja ha glaçat. Som un municipi de contrastos tèrmics importants, i dels de la Catalunya Central on més baixa la temperatura a l’hivern.
Què ho fa?
Suposo que la humitat de la riera Major i de tot el veral de Masferrer cap a Bojons. Quan hi arriba el fred costa que se’n vagi.
El cap de setmana passat el nom de Sant Sadurní va córrer, per la intervenció del grup unionista que va tapar l’estelada de sota el viaducte de l’Eix. Aquestes pintades i repintades són un maldecap?
És un tema que precisament volia comentar. Al vídeo penjat a les xarxes socials s’hi sent una persona que s’identifica com l’alcalde quan qüestiona el grup i els diu que pleguin. No era jo. Vaig passar pel lloc divendres a la tarda i no hi vaig tornar fins diumenge. Algú es va fer passar per mi.
Ho denunciarà?
No. Amb els dies quedarà en anècdota, però m’ha molestat. És una cosa que jo no faria mai.
I el fet en si? Li sap greu que hagin tapat l’estelada?
S’adeia amb la meva tendència política i passant per sobre l’Eix quedava bé, destacava des de lluny. Personalment m’agradava, però tant el mur com tota l’estructura pertanyen a la Generalitat. Estem en democràcia, s’ha de respectar les opinions de tothom i com a Ajuntament no tenim cap autoritat sobre si s’hi ha de pintar o no.
Deixant a banda aquest episodi concret, quina relació tenen amb administracions supramunicipals com la Generalitat o la Diputació?
Ens sentim una mica deixats de la mà de Déu. Quan els pobles petits ens trobem un problema, o és molt gros o ens costa que ens facin cas. A més a més que patim la lentitud burocràtica. Avui en dia tot ha de passar per moltes mans, i aquí no disposem de la quantitat de tècnics d’un ajuntament gran. També penso que se’ns hauria de donar més marge d’acció.
En què?
Amb les plaques solars, per exemple. Com a país hem de fer la transició energètica, però per col·locar-ne en un espai públic on no generaran cap mena de molèstia almenys ens calen cinc mesos de permisos: l’ACA, Medi Ambient, Urbanisme, l’Institut Cartogràfic… Ens perdem en traves burocràtiques i es van alentint actuacions que són de sentit comú.
Polítics com vostè acaben fent tots els papers de l’auca?
Som totterrenys total. A Sant Sadurní no hi ha la feina d’un poble gran, però els problemes són els mateixos a petita escala.
El seu terme municipal fa 30 quilòmetres quadrats. No és dels més amplis de la comarca, però déu-n’hi-do…
Sempre dic que som un petit gran poble. Tenim una extensió de terreny important en comparació amb els empadronats, però afegint-hi les segones residències sumem unes 300 persones. Si viuen a Sant Sadurní el 20%, el 30% o el 40% dels dies de l’any, els hem d’assegurar els mateixos serveis que a la resta.
Molt percentatge és bosc. Amb la sequera i el risc d’incendi deuen patir de valent.
Superem el 95% de massa forestal. Si els portés una fotografia de fa 60 anys, veurien que moltes zones ara arbrades abans eren camps. El bosc no ha deixat de créixer, i el problema és que gestionar-lo costa molts diners. Em temo que si un dia en vivim una regeneració malauradament serà a causa d’un incendi.
La sequedat de la riera Major també fa basarda.
Recordo de petit que algun estiu baixava seca, però al setembre i l’octubre solia ploure i revenia. Ara fa pena. La sequera hi té molt a veure, però les últimes dècades també ha augmentat la massa forestal que en xucla, la gent vivint-hi a prop i les empreses que en depenen per a la seva activitat. Soc optimista i penso que plourà, però també que hem de ser curosos de a què dediquem l’aigua.
Quan parla “d’empreses” es refereix a Liquats Vegetals de Viladrau? Per exemple. És una de les que en fa servir més. Des de la Diputació em van dir que es controla amb comptadors que no s’excedeixi el volum permès. Fa pocs dies, voltant per sota el Matagalls, em vaig trobar uns senyors estudiant aqüífers a la zona del nord de Viladrau quan, de set fonts, totes estan seques. Empreses com Liquats donen feina a molta gent i lògicament s’han de mantenir, però quan la pluja no acompanya calen consensos perquè tot funcioni. És un tema complicat.
Amb l’estesa generalitzada de fibra òptica del mandat passat s’han acabat problemes clàssics de Sant Sadurní com la falta de cobertura i senyal de televisió?
En gran mesura. La fibra dona molt marge. Actualment és una necessitat de primer ordre, com l’aigua o l’electricitat. La gent que es va interessar pel poble durant la pandèmia ens ho demanava, pensant a teletreballar. Ara ho hem resolt.
I això que no deu haver estat fàcil…
La Generalitat ens va fer arribar la fibra fins a l’edifici de l’ajuntament, però nosaltres l’hem hagut d’allargar a la resta del municipi. A Sant Sadurní no tenim nucli urbà, els abonats són dispersos i poquets. A les operadores no els sortia a compte i la inversió l’ha hagut d’assumir l’ajuntaments.
Quants diners?
Quasi 90.000 euros.
D’un pressupost anual de…?
230.000. La inversió ha estat important, però també el convenciment que s’ha de poder viure igual en una ciutat que en un poble de 2.000 habitants o una masia aïllada.
Algun projecte important en cartera, aquest mandat?
Dels recents, el més gros era la fibra. I sí que cada any invertim molt en camins, per assegurar l’accés a les masies i al bosc, una prioritat tenint en compte el risc d’incendi. Des de la Diputació ens hi ajuden amb subvencions. Aquests quatre anys també preveiem solucionar la problemàtica de les deixalles. Ens en tiren als contenidors moltes que en realitat no són nostres. Ho arrosseguem de fa anys, per la proximitat de pobles turístics i la sortida de l’Eix Transversal.
Com saben que la responsabilitat no és dels seus propis veïns i veïnes?
Ho tenim estudiat: ens trobem els pics de deixalles a l’estiu, per Setmana Santa i els diumenges. Quan arribo a l’Ajuntament els dilluns al matí, els contenidors són plens. No és que els nostres habitants s’hagin decidit a llençar les bosses en tromba el mateix dia, sinó que hi ha gent de fora que ha passat el dia al poble o als propers i ha deixat les escombraries aquí. Normalment, a més, sense separar-les correctament.
Què preveuen? Àrees d’aportació tancades?
Dues a partir de l’any que ve. Una serà a l’accés a l’Eix, a la zona de la Fullaca; i l’altra a la part més urbana dels apartaments de Bojons.
El mandat passat van aprovar el primer POUM de la història de Sant Sadurní. Està sent útil?
Si vol que li sigui sincer, ara no el faria. Ens hi vam gastar molts diners i m’he adonat que amb les normes urbanístiques d’abans funcionàvem prou bé. De tot el municipi només el 0,8% és zona urbana, i el POUM tampoc ens facilita la construcció d’una segona casa en una finca amb moltes hectàrees si un fill s’hi vol quedar, o partir una masia en diversos apartaments. Aquest és un dels temes pel quals reclamo que els ajuntaments hauríem de tenir més marge de maniobra. Als pobles rurals ja és prou difícil retenir la població com perquè després tot siguin traves des de despatxos a quilòmetres d’aquí. Ara sembla que hi ha una mica de canvi de parer de les administracions supramunicipals, però portem molts anys de reivindicació.
El veig batallador, amb les piles carregades.
Si tens ganes de fer coses i il·lusions, tires endavant. Presentar-te i que la gent et faci confiança és molt satisfactori. Al final nosaltres no som polítics, ens limitem a gestionar el municipi perquè s’hi visqui bé.
Quan un es mira les llistes electorals a Sant Sadurní, hi ha un pilot de Rieres. Són tot parents?
És curiós que al poble potser som quatre famílies que ens diem Riera sense estar emparentats. Quan hi havia d’alcalde a Vilanova de Sau Joan Riera ens passava el mateix. Simple coincidència, però crida l’atenció.
